Com ja és sabut, correspon a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat pública, l’ordenació de les policies locals i la coordinació de les seves actuacions. La recentment publicada Resolució INT/1431/2017, de 15 de juny, per la que es dóna publicitat a les característiques de la nova uniformitat de les policies locals de Catalunya és una acció en aquest marc competencial.
Aquesta Resolució, tanmateix, corre el risc d’esdevenir un brindis al sol en uns moments en els quals la manca d’una llei del sistema de policia de Catalunya fa especialment necessàries accions decidides en matèria d’ordenació i coordinació de les policies locals.
En primer lloc, donar publicitat, com fa la Resolució, a les característiques sense que es determini la força jurídica de la mateixa, no sembla que sigui una acció decidida en matèria d’ordenació de les policies locals. Així les coses, si més no mentre no es redacti i sigui efectiu el reglament que ha d’englobar tots els elements distintius i d’identificació dels cossos policials locals, serà cada administració local la que continuï prenent les seves decisions al voltant de la uniformitat dels seus policies locals. Si ens hem de basar en com s’han anat prenent aquestes decisions els darrers anys –amb tries estètiques certament variades, inclús estrafolàries-, el contingut de la Resolució pot quedar simplement en paper mullat.
Així mateix, a vegades, el llenguatge traeix… La Resolució es refereix a la uniformitat que descriu com la “nova”. Les velles uniformitats, més ben dit, la diversitat de les uniformitats, ha estat sempre l’indicador més paradigmàtic de la fragmentació de les policies locals. El fet que sigui “la nova” no fa més que recordar que pot tractar-se d’una tria més de les possibles, quan hauria d’haver estat l’oportunitat per establir de forma efectiva la uniformitat de la Policia de Catalunya.
Segonament, no discutirem la legitimitat de la decisió en la qual han estat implicades, directa o indirectament, des de la Comissió de Policia de Catalunya fins la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, així com els organismes competents del departament d’Interior. Tanmateix, s’ha de tenir present que en el grup de treball no ha participat la representació social dels professionals de les policies locals de Catalunya, cosa que pot fer que el projecte de canvi sigui vist com a quelcom aliè –una “nova” uniformitat més…- i contribuir al fracàs en la seva aplicació.
En tercer lloc, la Resolució pren partit en una decisió tan compromesa com els colors institucionals. L’equivalent d’aquesta “nova uniformitat” en el cas del cos de Mossos d’Esquadra ha mantingut, per bé que de forma discreta, els seus colors corporatius –blau, blanc i vermell-. En canvi, en el cas de les policies locals, el color blau ha estat substituït pel groc d’alta visibilitat.
Aquesta tria ha deixat insatisfets a aquells que consideren que el color distintiu i representatiu de les policies locals ha estat el color blau –en tonalitats com ara els blaus Ducados o Oxford-. També ha deixat insatisfets, a la vegada que preocupats, a aquells que pensen que els colors d’alta visibilitat són un element de protecció –contra el risc d’atropellament, el principal que pateixen els professionals de la seguretat pública que han de dirigir el trànsit- i no una tria estètica.
Així les coses, la Resolució del departament d’Interior no ha estat una acció decidida d’ordenació de les policies locals sinó més aviat un mostrari de característiques de dubtosa aplicació, una acció en la que no han participat els destinataris d’aquesta uniformitat i que, a més, ha manllevat el color corporatiu distintiu dels cossos de seguretat municipal.
Comissió de Policies Locals del CEEC