El passat mes de març, amb el títol de I ARA QUÈ, el CEEC expressava la seva preocupació i preguntava què passaria amb el nou Govern que es constituís i i quin seria el projecte i acció de govern en l’àmbit de la seguretat. També ens preguntàvem si Esquerra Republicana finalment assumiria el departament d’Interior.
Després de més de vuitanta dies de patiment i quan molts ens vèiem abocats a noves eleccions, vam poder respirar alleujats amb la notícia de l’acord entre Esquerra i Junts. Superada la polèmica i les lluites caïnites que tenien la seva màxima expressió a les xarxes socials, el nou President va prendre possessió del càrrec. Les lluites i polèmiques van evolucionar i derivar a si havien de ser Segadors o Segadores, si les sabates del President havien de ser negres o marrons, si en Jordi Cuixart havia d’abraçar o no en Miquel Iceta, si l’Escamot de Gala havia de retre honors presentant o no els fusells (que ben segur molts d’aquells mossos i mosses mai han disparat), etc.
Per primer cop des de la restauració de la Generalitat de Catalunya, Esquerra Republicana s’encarregarà del departament d’Interior. En el moment d’escriure aquest article sabem els noms del nou Conseller, del nou Secretari General, i que els Agents Rurals passen a dependre d’Interior. Celebrem des del CEEC la seva integració a Interior per ser aquest un important pas vers un model global i coherent de seguretat del país. Mentrestant, seguim a l’espera de conèixer quin serà el nou organigrama i els noms de les persones se’n faran càrrec.
El dia següent a la presa de possessió de Pere Aragonès, nova polèmica. Els incidents produïts en un desnonament per mandat judicial que esdevingué una nova performance, amb marcada participació de diputats de la CUP i Comuns i llançament de pintura i altres objectes als policies. Servia com a recordatori al nou Govern dels compromisos adquirits per Esquerra i refermava la pressió dels cupaires en la moratòria en la utilització del foam, i en el replantejament del model d’ordre públic. Revifava la reivindicació de dissolució de la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius.
Estem segurs i esperançats de que el nou Govern no es deixarà arrossegar per plantejaments d’aquells que condicionen els seus suports al qüestionament del model d’ordre públic i que, en canvi, mai han estat capaços d’explicar quin és el seu model ni tampoc quin és el model policial que defensen. El problema no és el model d’ordre públic. El problema és la manca d’un pacte de país, en el qual també s’hi impliqui la CUP, que defineixi quin ha de ser el model per a la seguretat del país. Que el Govern, i sobretot Esquerra puguin esdevenir ostatges de condicionants centrats en el model d’ordre públic és preocupant i pot esdevenir nefast. Cal mirar més enllà i que els arbres no ens tapin la visió del bosc.
Catalunya necessita molt més que debatre, repensar, redefinir o retallar el model d’ordre públic. Cal que la mirada sigui molt més llarga. La miopia d’aquell plantejament només enforteix aquells a qui la “sobirania” tutelada i sota vigilància de l’Estat els fa nosa. No podem deixar de preguntar-nos si tots aquells que són tan bel·ligerants amb els policies de Catalunya preferirien que siguin altres policies els qui s’encarreguin de l’ordre públic i de la seguretat del país. És una opció. Però si és així, que siguin valents i ho diguin obertament.
Som conscients fer front a la pandèmia i la recuperació econòmica són dues de les principals prioritats del país i del nou Govern, però considerem que no es pot oblidar ni deixar de banda la seguretat del país. Portem molts anys d’endarreriment i són molts els embats que han suportat els professionals d’aquest àmbit. Les retallades econòmiques que van esdevenir endèmiques van portar a una sagnant manca d’inversions en recursos humans i materials i en infraestructures. Però el pitjor de tot, com des del CEEC hem vingut denunciant des de fa anys, ha estat la manca de projectes sòlids i transversals de quin havia de ser el model de seguretat de Catalunya. També ens hem fet resò de la gestió del departament que ha estat incapaç d’implicar-hi els professionals que integren els diferents cossos de seguretat i emergències. Han estat i són molts els problemes i mancances que han patit i pateixes mossos d’esquadra, policies locals, bombers, agents rurals, personal de protecció civil, treballadors del 112…Ha arribat l’hora, millor dit fa temps que va arribar l’hora, de repensar el sistema de seguretat i emergències. Per posar només un exemple, cal repensar un dels seus eixos, el CME i la Policia de Catalunya. Alguns apunts: cal una nova organització, menys piramidal i menys personalitzada, moderna i eficient, que recuperi la proximitat amb la ciutadania i en què es faci evident la vocació de servei de tots el seus integrants. Cal recuperar la implicació i la il·lusió dels homes i dones per vestir l’uniforme que els distingeix com a policies de Catalunya. Cal rejovenir la seva plantilla, que ha envellit , amb una mitjana d’edat de 44,5 anys, amb policies que passen de llarg dels 60 anys, sense poder prejubilar-se com ho fan bombers i policies locals fa temps que es poden prejubilar. Tampoc poden prejubilar-se els agents rurals. Cal també aprofitar la experiència d’aquells qui acumulen molts anys de professió i experiència i que vulguin seguir compartint-la. Calen inversions que reverteixin el greu dèficit dels darrers anys. Inversions que permetin disposar de llocs de treball dignes i que facin de l’Institut de Seguretat Pública el buc insígnia del nostre sistema de Seguretat Pública. Calen projectes sòlids que engresquin els professionals, però sobretot que la ciutadania vegi, entengui i comparteixi aquests projectes, dels quals n’ha de ser principal destinatari. Cal fer moltes coses i ara és l’hora de fer-les. Torna a ser l’hora i no podem perdre més temps. Hem perdut massa temps per la manca de projectes i per la tebior en afrontar la seguretat pública.
Fent l’analogia amb les plataformes d’entreteniment, els mossos d’esquadra, i també la resta d’operadors catalans de la seguretat necessiten que s’escrigui el guió d’una nova temporada i que aquesta es faci realitat. Ha de ser una nova temporada molt millor que les anteriors.
El nou Govern, amb el President al capdavant, i a través del conseller d’Interior, han de ser valents i no decepcionar els policies i la resta membres dels cossos de seguretat de Catalunya. Han de treballar per fer realitat i no decepcionar el 52% de mossos, policies locals, bombers, agents rurals i demés professionals de Trànsit, Protecció Civil que els van votar, amb l’esperança de que farien realitat reivindicacions, propostes, millores, projectes i canvis. Han de treballar també per no decepcionar el 48% de mossos, policies locals, bombers, agents rurals i demés professionals de Trànsit, Protecció Civil que no van votar opcions independentistes, perquè també ells i elles cada dia es posen l’uniforme, es juguen el físic, prenen decisions i assumeixen responsabilitats. Perquè ara és l’hora.
COMISSIÓ POLÍTICA DEL CEEC