El passat dia 2 de novembre es va presentar al Departament d’Interior l’informe anual
de les policies locals, un informe que s’elabora des de l’any 2015 amb la voluntat
d’incrementar i millorar el coneixement de les policies locals, fomentant així una millor cultura de la seguretat d’aquest país, posant a disposició de la ciutadania, de les autoritats i de qualsevol professional o estudiós de la seguretat tot un seguit de dades sobre els nostres cossos de policia local.
I és que, segons les dades d’aquest informe, l’any 2022 el nostre país disposava de 217
cossos de policia local, amb més d’11.500 efectius, prestant servei al 89’9% de la
població catalana. Unes dades que mostren, inequívocament, la seva importància i els configuren com una peça cabdal del nostre (sub)sistema de policia, juntament amb la nostra policia autonòmica, el Cos de Mossos d’Esquadra.
De fet, l’article 164 del nostre Estatut d’autonomia ja va establir en el seu dia que la
Generalitat de Catalunya li corresponia, en matèria de seguretat pública, l’ordenació i la coordinació de l’actuació de les policies locals, uns conceptes jurídicament
indeterminats, però íntimament relacionats, però que mai ha acabat d’assumir
plenament. En aquest sentit, podem entendre l’ordenació com la necessitat d’establir un marc referencial únic i comú per a totes les policies locals, dins el què ha de ser el sistema de seguretat pública de Catalunya, integrant en ell a tots els diferents cossos de policia, mentre que la coordinació de l’actuació de les policies locals es centraria en la determinació dels criteris, dels procediments i dels mitjans per a millorar l’organització, la formació la dotació i l’actuació de les policies locals, sense minvar, en cap cas, les competències pròpies en matèria de seguretat atribuïdes a l’administració local. Per aquest motiu, el Departament d’Interior acaba de desplegar recentment la Direcció general de coordinació de les policies locals, per impulsar, finalment, aquestes competències d’ordenació i de coordinació que li atribueix l’Estatut d’autonomia.
Però aquest és un repte majúscul, ja que no existeix un sol cos de policia local, sinó que existeixen 218 cossos de policia local, amb la recent incorporació enguany de la policia local de Riells i Viabrea, per tant, 218 sistemes de policia, conformant així un complex entramat molt heterogeni, amb una Guàrdia Urbana de Barcelona al capdavant, que concentra el 29% dels agents de les policies locals de Catalunya, amb 3.359 efectius, i amb un 80% dels cossos de policia local que no supera els 50 efectius. És evident, que això dificulta enormement aquesta tasca d’ordenació i de coordinació, ja que és evident que no totes disposen de la mateixa formació, capacitat, dimensionament i recursos materials, però que no treu que s’hagin d’entomar igualment aquestes competències i buscar mesures flexibles que s’adaptin a aquesta realitat tan diferent.
Però, a més, a banda d’aquestes competències d’ordenació i de coordinació de les
policies locals, aquesta direcció general també haurà d’entomar una altra realitat
complexa, la figura dels vigilants municipals, una figura de la que es poden dotar aquells ajuntaments que no disposen de cos propi de policia local per desenvolupar tasques de seguretat i donar suport i col·laborar, si s’escau, amb els cossos de policia existent, la qual està actualment mancada d’un règim estatutari propi que reculli els seus drets i obligacions, però que caldria regular per incorporar-lo dins el sistema de seguretat pública d’aquest país. Actualment, disposem de 114 cossos de vigilants municipals a Catalunya, amb més de 450 efectius, estant presents, consegüentment, en el 12% dels nostres municipis.
Per tant, tenim al davant molta feina a fer, una feina ingent, però que de ben segur servirà per acabar d’ordenar el nostre (sub)sistema de policia i de configurar la institució de la Policia de Catalunya, una policia propera a als ciutadans, una policia més preparada, tecnificada i coordinada, una policia social, que situï sempre a la víctima al centre, i una policia més diversa, que s’assembli cada cop més a la societat a la qual serveix, amb el nostre Cos de Mossos d’Esquadra, en un costat, però també amb les nostres policies locals, en l’altre, mantenint les seves respectives singularitats, necessàries i imprescindibles, que ens permeti construir així, entre tots, una societat més segura, en la qual tots nosaltres puguem gaudir i exercir lliurement els drets que ens pertoquen com a ciutadans.
Però tot això passa, sense cap mena de dubte per continuar apostant com fa aquest
Govern per un model de seguretat entès des de la proximitat, on tots els nostres cossos policials estiguin connectats amb la realitat i les necessitats de la gent, la qual cosa necessita inevitablement que els nostres cossos policials siguin a prop de la ciutadania, perquè la seguretat, a més de garantir el compliment de la llei, també requereix acompanyar, protegir i servir aquesta ciutadania, en resum, ser a prop d’on passen les coses.
Marc Costa
Director general de Coordinació de les policies locals
