El dia 24 d’abril va tenir lloc a La Tallada d’Empordà l’acte de celebració
del Dia de les Esquadres de l’ABP de La Bisbal. Un dels moments més
emotius fou el reconeixement a la trajectòria del comissari Josep Milán,
ara jubilat. Jaume Bosch va pronunciar el parlament que reproduïm.
Vull començar mostrant el meu agraïment al sotsinspector Martí Pons, cap de
l’Àrea Bàsica Policial de La Bisbal, per haver-me convidat a parlar avui aquí. I
expressar també la meva satisfacció per participar en aquest acte de celebració
del Dia de les Esquadres a La Tallada, al Baix Empordà.
A començaments dels anys vuitanta vaig formar part de la recent creada
Direcció General de Seguretat de la Generalitat, encapçalada per Miquel
Sellarès, i en la que jugava un paper decisiu el gironí Jaume Curbet, que
dissortadament ja no és entre nosaltres. Aquell equip va encunyar el concepte
de Policia de Catalunya per definir els cossos que depenien de les institucions
catalanes: els mossos d’esquadra i les policies locals.
Si em demanessin un nom que pogués exemplificar aquesta idea de Policia de
Catalunya pensaria tot seguit en el comissari Josep Milán: en aquella època ell
era membre de la Policia Local de Sabadell de la que arribaria a ser
Subinspector. Ja com a mosso d’esquadra va dirigir la Divisió de Trànsit, per
després passar a ser comissari en cap del Cos, posteriorment subdirector
general de Coordinació de la Policia de Catalunya, que incloïa la coordinació de
les Policies Locals, i, finalment, Cap de la Regió Policial de Girona, on s’ha
jubilat.
És a dir: Policia Local i Policia de la Generalitat-Mossos d’esquadra i dins
aquest Cos, Trànsit, Territori, i la màxima responsabilitat de comandament. La
trajectòria del comissari Milán va en paral·lel, i ajuda a explicar, l’itinerari que ha
permès que Catalunya disposi avui d’un potent Cos de Mossos de més de
18.500 agents i que les Policies Locals sumin més d’11.500 efectius.
A l’inici dels anys vuitanta tot estava per fer i tot semblava possible. La
Constitució de 1978 i l’Estatut de 1979 atorgaven a la Generalitat dues vies per
intervenir en les competències de seguretat que eren en mans de l’Estat
central: la creació d’un Cos propi de policia i la coordinació de les policies
locals, que depenien dels Ajuntaments.
El Govern de la Generalitat nascut de les eleccions del 1980 va decidir crear la
nova policia a la que Catalunya tenia dret i fer-ho a partir d’un Cos històric
nascut al segle XVIII, els Mossos d’esquadra, que havia estat dissol pel règim
franquista el 1939 i que els anys cinquanta havia tornat a ser autoritzat:
consistia en un petit nombre d’agents gairebé sense competències adscrit a la
Diputació de Barcelona. D’aquell embrió en va sorgir la Policia de la
Generalitat-Mossos d’esquadra. I una incipient coordinació de les policies
locals. I l’Escola de Policia de Catalunya, avui dins l’Institut de Seguretat
Pública, que, en una opció històrica, es va decidir que havia de donar formació
als dos cossos, encara que depenguessin d’administracions diferents.
El més veterans recordaran les dificultats dels Mossos dels primers temps per
fer-se un espai com a cos policial. L’assumpció primer de les poques
competències que en aquells moments eren pròpies de la Generalitat ( Menors,
Joc, Patrimoni) i la lluita per ser considerats policia judicial.
Hi ha dues fites destacades en aquest camí: l’acord amb el Govern central del
1994 de substituir la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia com a policia
integral al territori, un desplegament que no culminaria fins l’any 2008, amb el
comissari Milán al front del Cos, i la Llei Orgànica de 1997 que va atorgar als
Mossos la competències en trànsit, que acabaria dirigint el comissari Milán.
Un nou pas el constituí l’Estatut de 2006, que, entre d’altres avenços, va posar
punt i final a l’obligació que els comandaments dels Mossos vinguessin dels
Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat o de les Forces Armades. No és que
els professionals que van exercir aquesta responsabilitat fins el 2006 ho fessin
malament. Jo guardo un bon record, per exemple, del tinent coronel Lluís
Aldeguer que era empordanès, de ben a prop de La Tallada, i que va morir fa
pocs anys. Però aquella norma era una limitació a l’autogovern de Catalunya i a
les expectatives professionals dels mossos. El nou Estatut ho va canviar i fou el
comissari Milán el primer màxim responsable del Cos que provenia de la Policia
de Catalunya.
Ha estat un camí llarg i ple de dificultats. Només cal recordar els complicats
moments dels atemptats de l’agost de 2017, quan el Cos es va guanyar un
merescut reconeixement de la nostra societat, o la injusta reacció de
determinats sectors centralistes contra la proporcionada actuació dels Mossos
l’1 d’octubre d’aquell mateix any, finalment avalada per l’Audiència Nacional en
una sentència que els policies de tots els Cossos de seguretat haurien de llegir.
El model de seguretat català, que continua esperant la necessària nova Llei del
Sistema de Policia, té una assignatura pendent: el suport a les policies locals.
Vaig compartir algunes vegades amb el comissari Milán la seva angoixa en
comprovar, quan ell en va assumir la responsabilitat, que faltaven mitjans i
recursos per aplicar una autèntica política de coordinació i ordenació de les
policies locals. Esperem que la creació de la nova Direcció general, tot i que
encara resta pendent de ser dotada dels instruments necessaris per actuar,
sigui un símbol de la voluntat d’avançar en aquest camí.
Avui el Cos de Mossos, ho diuen totes les enquestes, és molt ben valorat per la
ciutadania. Hi ha molts problemes que cal abordar perquè el món canvia i la
delinqüència també: us heu de confrontar a nous delictes derivats de la
intel·ligència artificial i a ciberdelictes, o a les formes cada vegada més
sofisticades d’actuació del narcotràfic, que segons Europol, mou a la Unió
Europea un mercat d’almenys 31.000 milions d’euros, heu d’estar amatents a la
lluita contra la violència masclista, de vegades heu de fer front a determinades
incomprensions, i sempre, sempre, heu d’actuar per garantir els drets de les
persones i la seva seguretat.
Avui el Cos de Mossos és una realitat consolidada que als anys vuitanta no
podíem ni somiar, i està preparat per assumir noves competències. Però penso
que és positiu que tingueu sempre ben present d’on veniu. I si ho teniu present
sabreu valorar millor la trajectòria de persones com el comissari Milán. Moltes
gràcies i endavant.
Jaume Bosch
