El febrer de 2020, Miquel Buch, conseller d’Interior, anunciava la creació de la Unitat
de Policia Marítima del cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta unitat entraria en
funcionament l’1 de juliol d’aquell any.
L’1 de juliol de 2022, en un acte d’exhibició i lluïment de les embarcacions i dels seus
efectius, el conseller Joan Ignasi Elena anunciava la consolidació d’aquesta unitat.
Mostrava la culminació del procés de creació, contractació i avarament de les
embarcacions, així com també de la selecció i formació dels seus integrants. A l’acte,
que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú, d’on Elena n’havia estat alcalde, s’hi va anunciar la participació d’aquesta unitat a la campanya d’estiu amb el patrullatge preventiu per donar seguretat als 800 km del litoral català.
La nota feta pública pel departament d’Interior explicava les funcions de la Unitat
Marítima: “Les de seguretat ciutadana al mar, vigilància de la navegació, vigilància
d’esdeveniments en el mar, ordre públic i vigilància d’infraestructures portuàries i
instal·lacions nàutiques. També actua com a policia judicial i policia administrativa,
defensa del patrimoni històric i arqueològic, vigilància de les zones marítimes
protegides, control i inspecció de pesca, inspecció i vigilància de les activitats
marítimes, medi ambient i funcions de salvament marítim amb coordinació amb el
servei de salvament i seguretat marítima quan se’ls requereixi”.
Des del primer moment, l’anunci de la creació de la Policia Marítima dels Mossos
d’Esquadra, i sobretot la seva majoria d’edat, no han estat exempts d’inquietuds i
crítiques per part dels que defensen que la seguretat ciutadana i la policia judicial han de ser monopoli exclusiu de l’Estat i de les seves forces i cossos de seguretat. Pel que fa al mar, defensen que ha de ser de domini exclusiu de la Guardia Civil. No és cap
sorpresa la reacció dels representants de les associacions professionals dels guàrdies
civils, manifestant el recel, la sospita i la por a que en el futur els siguin cedides a
l’Ertzaintza i als Mossos d’Esquadra les tasques que desenvolupa el Servicio Marítimo
de la Guardia Civil. Tampoc van pair que la Direcció General de la Marina Mercant,
que depèn del Ministeri de Transports, hagués subscrit un conveni per a la formació en seguretat marítima dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers. No ha sorprès ningú la
reacció dels partits de dreta extrema i d’extrema dreta espanyols. Han expressat en
diferents iniciatives parlamentàries el mateix recel, por i desconfiança. Són els
mateixos que no han paït (ni pairan mai) la substitució als pobles, ciutats i carreteres
de Catalunya, Euskadi i Navarra.
Des de fa més de vint anys, l’Ertzaintza disposa de la Secció de Medi Aquàtic, dins la
Unitat de Vigilància i Rescat, sense que això hagués provocat que els sectors
espanyols més reaccionaris s’hi haguessin manifestat en contra com sí que han fet
amb els mossos.
L’expansionisme de la Guardia Civil no és nou. L’any 1959 assumia les competències
en policia de trànsit, que fins aleshores exercia la Policia Armada. El 1997, el “pacte
del Majestic”, possibilità que la Generalitat rebés el traspàs d’aquesta competència. El
1998 els mossos començaven a patrullar per les carreteres de les comarques
gironines.
L’any 1991 van crear el Servicio Marítimo de la Guardia Civil (SEMAR), més conegut
com a Guardia Civil del Mar. Fins aleshores, les úniques embarcacions que solcaven
les aigües eren les de l’Armada espanyola i les patrulleres del Servicio de Vigilància
Aduanera, que depèn de l’Agència Tributària espanyola. La dotació de mitjans materials i humans del SEMAR supera de lluny els de Vigilancia Aduanera i, de molt
lluny, els d’Ertzaintza i Mossos d’Esquadra.
Les tres dècades d’expansionisme marítim tenen similituds amb el naixement i
desplegament de l’institut armat el segle XIX. Amb la seva la creació i implantació
territorial, l’Estat es va fer present i evident arreu del territori, on gairebé les úniques
administracions que coneixien els ciutadans eren les municipals.
Aquest expansionisme es posà novament de manifest 2019, amb l’acord de la
Comisión Nacional de Policia Judicial, que va determinar que la Guardia Civil era la
competent (amb caràcter únic i exclusiu) per a exercir les funcions de policia judicial al mar. Això vol dir, per exemple, que la investigació d’un cadàver trobat al mar és
competència exclusiva seva.
El 14 de març, en un acte en què reivindicaven la seva exclusivitat al mar, i que alguns
han interpretat com un intent d’apaivagar les veus contràries al desplegament marítim de la policia catalana, inauguraven la nova seu del SEMAR a Tarragona. El cap de la comandància de la GC a Tarragona és el tinent coronel Jordi Verger San. Els que el coneixen el descriuen com a fidel i lleial a l’uniforme i al Cos i defensor de l’exercici i la recuperació de les competències del cos a Catalunya. Entre les seves prioritats hi ha
visibilitzar la tasca que fa la GC.
Pel que fa al salvament marítim, tasca que també desenvolupa Ertzaintza i Mossos, en
farem només un apunt. L’Estatut d’Autonomia, estableix que el salvament marítim és
competència exclusiva de la Generalitat
Art. 132.3
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament
marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat.
Actualment el Servicio de Salvamento Marítimo, que depèn del Ministeri de Transports, és qui se’n encarrega a Catalunya, amb molts mitjans i recursos. Segons expliquen a la seva web, hi treballen més de 1400 persones i disposen de 87 unitats marítimes i aèries (embarcacions, avions i helicòpters).
La creació de la Policia de Catalunya, i més concretament la creació de la Policia de la
Generalitat, mai no ha estat exempta de dificultats i de nombrosos i repetits intents de posar pals a les rodes (reeixits i no reeixits). La creació i desenvolupament de les
unitats especialitzades (marítima, helicòpters, intervenció, investigació) no n’estaran
exemptes. El temps refermarà l’encert en la decisió de crear-la.
Des del CEEC felicitem aquells que van tenir l’encert de crear la Unitat de Policia
Marítima (polítics i policies). Els encoratgem a seguir endavant, a seguir creixent i
innovant. La policia catalana, com a policia integral que és, ha de disposar dels
mateixos serveis i unitats especialitzades de què disposen altres organitzacions
policials modernes, sense pors ni complexos i sense subordinacions. Això s’ha de
seguir fent, sense perdre de vista la importància dels serveis de policia que estan “a
primera línia” i en contacte directe amb la ciutadania, amb la corresponent i
imprescindible dotació de recursos.
I unes darreres paraules per a aquells que s’oposen a la creació de la Unitat de Policia
Marítima dels Mossos: Bon vent i barca nova!.
Comissió Política del CEEC
