Pocs dies abans de les eleccions al Parlament, en el debat electoral a TV3, el candidat
socialista anuncià que si guanyava les eleccions, Núria Parlón, alcaldessa de Santa
Coloma de Gramenet, seria la conselleria d’Interior i Josep Lluís Trapero, major i ex-cap dels Mossos d’Esquadra, seria el director general de la Policia, el cap polític immediat de la Policia de la Generalitat. Va ser un gest insòlit en plena campanya electoral, i encara més en un debat televisat, que un candidat anunciés qui seria consellera i més insòlit encara, qui seria director/cap polític de la Policia.
Ens diu Joan Amades en el Refranyer català comentat que “treure el Sant Cristo Gros
s’usa per a significar que s’ha fet una cosa d’importància extraordinària, que s’ha pres
una decisió transcendental”. Amb aquell anunci, el candidat socialista treia el seu Sant Cristo Gros, en Josep Lluís Trapero.
El càrrec de director general de la Policia, abans director general de Seguretat
Ciutadana, sempre havia estat un càrrec polític, de designació política. Per si algú
encara no ho sap, el màxim comandament suprem de la Policia de la Generalitat-
Mossos d’Esquadra correspon al president de la Generalitat. Aquest comandament és
exercit pel conseller d’Interior. En l’actual organigrama del departament d’Interior hi
trobem el secretari general i per sota d’aquest els directors generals (Prevenció,
Extinció d’Incendis i Salvaments, Policia, Protecció Civil, Administració de Seguretat,
Coordinació de les Policies Locals, Agents Rurals. Adscrits al Departament el Servei
Català de Trànsit, ISPC i 112). Els consellers d’Interior, abans de Governació, sempre
han triat i designat els secretaris i directors generals, ben segur que sempre amb el
vistiplau del President.
A l’Administració, els llocs de director general mai s’han proveït per cap mena de
concurs, sigui de mèrits, general, d’oposició o de lliure designació. Per tant, si el càrrec de director general no es proveeix per concurs vol dir que es proveirà per designació política. Per tant, és un càrrec polític, fora de tota estructura jeràrquica d’un cos de l’Administració. Com a polític serà el nexe amb el Govern, a través del conseller d’Interior. I què fa un càrrec polític? Política. Per tant, en cas que Josep Lluís Trapero sigui designat director general de la Policia, no ho farà des de dins l’estructura jeràrquica del Cos sinó des de dins de l’estructura política del Departament i del Govern. Farà política i la fa des del moment que accepta ser director general a proposta d’un candidat a la Presidència de la Generalitat.
Hores d’ara encara és aviat si per saber si l’anunci d’Illa es farà realitat. Abans caldrà
que Illa esdevingui President de la Generalitat. Les reaccions a l’anunci van ser moltes i diferents. D’una banda a les xarxes socials, especialment dels seus seguidors i
seguidores, i també per part dels seus crítics. El major Trapero té molts i moltes
simpatitzants, però també molts crítics i detractors. Uns i altres dins i fora del cos de Mossos d’Esquadra. Una qualitat que té és que no deixa indiferent a ningú. Si més no
fins ara.
El seu paper i protagonisme amb motiu dels atemptats del 17 d’agost, l’1 d’octubre i
els judicis resultants el van convertir en una mena d’heroi. D’herois n’anem molt
mancats en aquest país. Al mateix temps, fora de Catalunya el veien com una mena
d’enemic número 1. Amb la seva compareixença i declaracions davant el Tribunal
Suprem i l’Audiència Nacional es va guanyar el reconeixement i admiració de molts,
fins i tot dels que no combregaven amb la seva manera de fer.
La querella presentada per ell contra el comissari espanyol Villarejo per l’operació
Catalunya ben segur que te la simpatia de la immensa majoria de mossos i de la resta
de catalans.
Com hem dit abans, Trapero no deixa ningú indiferent. Al paper brillant que va fer
també s’hi van afegir ombres per la seva declaració i la d’altres alts comandaments en
explicar el pla que tenien dissenyat per a detenir el Govern. A aquesta s’hi afegeixen
altres ombres, con les fotos grupals de l’agost de 2016, a Cadaqués, en una reunió
d’amics amb paella inclosa, organitzada per Pilar Rahola. S’hi veia el major dels Mossos amb el president Puigdemont, el president del Barça, Joan Laporta i molts altres. Les imatges van ser virals, molt difoses i comentades. Van ser rebudes amb desgrat per gran part de la cúpula policial i de la resta del Cos. La distància que se suposa han de mantenir policies i polítics es mostrava inexistent. Era allò de l’ètica i l’estètica.
Josep Lluís Trapero no deixa indiferent, sigui en un sentit o en un altre, als qui
l’escolten, com va passar amb la compareixença al Parlament de Catalunya, a la
Comissió del Model al Parlament de Catalunya, el novembre de 2022. Compareixença
que va aprofitar per a reivindicar-se, quan i on no tocava.
L’anunci de Trapero com a candidat socialista a director general coincidia amb la
polèmica generada per la convocatòria per a la provisió d’una nova plaça de Major.
S’ha publicat que les bases i el procés de selecció era el mateix que el que es va seguir
per a ascendir Trapero. En aquella ocasió, i de manera sorprenent o no, cap altre
comissari va optar-hi. Ara, el comissari Sallent no ha estat l’únic aspirant a assolir el
tercer galó de major. La comissària Alícia Moriana també hi optà, fet que causà
sorpresa en molts i alegria en altres. En ella hi veien una mena de Joana d’Arc
uniformada, aglutinadora del malestar, diferències i dissensions de tots aquells i
aquelles que per un motiu o altre no simpatitzen o no coincideixen amb Eduard
Sallent. De manera també sorprenent, la comissària impugnà la convocatòria poques
hores abans de ser entrevistada pel director general de la Policia. Entrevista de
caràcter voluntari prèvia a que Pere Ferrer triés el candidat a ser proposat per seguir el curs d’ascens a Major. Com és conegut, va ser proposat el comissari Sallent. La
convocatòria, que ha estat recorreguda també per dos sindicats i els dubtes,
fonamentats o no que ha generat, han trobat ampli ressò ampli a les xarxes i els
mitjans de comunicació, però sobretot per part de persones que sempre han mostrat
el suport i proximitat a l’ex-cap del Cos.
En una mena d’embolica que fa fort, la convocatòria de la nova plaça de Major més
l’anunci del candidat dels socialistes a director general de la Policia, ha portat a molts a preguntar-se què passarà en el cas que ambdós policies promocionin (Trapero a
director i Sallent a Major). Fins i tot alguns es freguen les mans mentre esperen assistir a la nova temporada d’aquesta mena de Joc de Trons político-policial. Sallent estarà a les ordres de Trapero? Realment, qui manarà al Cos? Trapero? Sallent?. Trapero promocionarà a comissaris a intendents que van ser apartats dels seus anteriors càrrecs?.
Illa va sorprendre en treure de la màniga el seu vaitot en anunciar el futur director
general. Les travesses el donaven com a novament-nou cap del Cos. Sorprenia que
Trapero estigués disposat a ser nomenat director general per aquells que van donar
suport, el PSOE i el PSC, a l’aplicació per part del PP de l’article 155,. Recordem, perquè sembla que molts ho han oblidat, que va comportar el cessament de Josep Lluís Trapero com a cap del cos de Mossos d’Esquadra.
Els més propers a Trapero consideren que en el cas que Salvador Illa sigui President,
nomenar-lo director general serà un acte de reparació a la seva figura. Trapero haurà
fet així tots els papers de l’auca.
Altres, potser més realistes, hi veuen que serà tornar a pantalles passades, i a maneres de fer ja superades. Tornar a estils de comandament piramidals amb una estructura antiga ja superada i a maneres de fer personalistes, que en ocasions portaven i portarien a dificultar les relacions internes i les col·laboracions amb altres institucions i estaments. Potser també a l’afany de revenja. A menystenir allò que havien creat i engegat altres.
En una trobada amb alts comandaments aquests ens diuen: Si “Un pas endavant” va
ser el lema que acompanyà la il·lusió i el compromís en la creació de la Policia de la
Generalitat, aquest nomenament seria un pas enrere per la politització i
instrumentació del Cos. Perquè els policies han de fer de policies i no de polítics. Els
membres dels Cos de Mossos d’Esquadra han d’actuar, en el compliment de llurs
funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat. Acceptar la proposta de ser
director general de la Policia, del Mossos d’Esquadra, trenca aquesta neutralitat.
Miquel Sellarès
President del CEEC
