Catalunya assolirà la xifra de 25.000 Mossos d’Esquadra segons la darrera proposta pactada entre els governs català i espanyol. Bona notícia que dona continuïtat a l’acord arribat durant la legislatura passada entre el Ministerio del Interior comandat pel Ministre Marlaska i pel Conseller Elena a la Generalitat i que elevava la xifra a 22.000 agents. Però anem per parts.
El cos tenia una mancança clara i evident fruit d’anys de falta d’inversió i això es va traduir en diverses problemàtiques: manca d’efectius i envelliment de la plantilla sobretot en les zones on la Policia catalana va desplegar-se inicialment. Perquè malgrat ser una de les estructures bàsiques en qualsevol govern, la indecisió política va infradotar el cos.
Per corregir-ho, el govern central i el català es van posar d’acord en el fonamental i sense partidismes de cap mena, calien més efectius per fer front als nous reptes del país: augment de la població, un turisme que ha anat creixent durant els darrers anys, l’elevat risc d’amenaça terrorista que suposa un esforç extraordinari tant en patrullatge com en intel·ligència, la despoblació dels entorns rurals que aïlla certes nuclis i com no, la gran amenaça actual, el narcotràfic cada vegada més professionalitzat i amb més eines i recursos.
Tanmateix, l’acord era realista perquè tenia en compte la derivada directa que això comporta, actualització de la flota de vehicles -i alguns d’ells elèctrics de SEAT-, més i millors instal.lacions i ubicades dins de les ciutats per fer un model de proximitat que es tradueix en major percepció de seguretat, més material i suports reclamats pels agents. Perquè justament això és un dels elements que més valoren els ciutadans, la proximitat. Fora dels vehicles, trepitjant carrer, parlant amb els comerços, fent patrullatges mixtos amb les policies locals.
Però aquests dies estem veient com la realitat i la percepció -que no sempre van acompanyats- ens donen un panorama d’inseguretat com fa temps que no teníem. Al 2023 el Comissari Eduard Sallent va idear el Pla Daga, amb l’objectiu de retirar les armes blanques del carrer. Actualment, les necessitats han canviat i aquest pla es demostra que cal actualitzar-lo, perquè malauradament, el problema actual és el de l’auge de les armes de foc fruit del continuu creixement del narcotràfic a Catalunya i a Espanya. És per això que ara caldria ser més ambiciós unint aquest augment d’efectius amb el traspàs immediat de competències marítimes, aeroportuàries i fer un pla específic buscant i determinant els riscos reals, sense incórrer en gesticulacions relatives al control fronterer enfocant el problema amb l’entrada d’immigrants com alguns proposen. El model de policia catalana és un model que preveu que la policia integral i ordinària de catalunya sigui el cos de Mossos d’Esquadra. Els nous reptes de seguretats exigeixen ara l’assumpció de noves competències que garanteixin que poden prestar un servei de qualitat. Per això és necessari disposar de capacitats en el mar que s’adaptin als reptes que suposa la implantació del crim organitzat i el desplaçament dels desembarcaments, del control de l’aire per la vigilància i el recolzament operatiu i sobretot en l’àmbit ciber. Ser el responsable no vol dir fer-ho sols. Tot el contrari, es tracta de treballar amb la resta de cossos policials: les guàrdies urbanes i les policies locals, les forces i cossos de seguretat estatals i sobretot d’estar presents a Europa en els organismes de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat. El delicte és global i la coordinació internacional és la única manera de donar-hi resposta.
Per què com dèiem, el problema real continua sent la delinqüència i no la immigració com alguns per por perdre vots cap a l’extrema dreta, demanen. I aquesta feina complexa l’ha de fer Mossos d’Esquadra amb cooperació amb la resta de forces de l’Estat i afegint un altre compromís que està a la taula de negociació entre els dos governs i que continua sense tancar-se encara, l’acord amb Europol per compartir informació, investigacions i bases de dades de forma total i no parcial.
Però com dèiem anteriorment, el problema no és només delinqüèncial, el problema s’ha d’abordar com fan les societats madures, des de la vessant social perquè l’actuació policial hauria de ser la darrera de les accions i la primera saber què ho motiva i analitzar per capes els problemes i els focus on succeeixen aquests lamentables fets perquè coincideixen amb persones que pateixen exclusió social o en perfils joves, acompanyats d’abandonament escolar que induits, veuen que amb el narcotràfic es poden enriquir fàcilment i això fa que no explorin altres vies pel seu futur. És a dir, lluny de la resposta fàcil, el problema i per tant la solució, no pot ser només policial sinó social i des de totes les vessants i aquesta cultura s’ha de vehicular des de les famílies, escoles, centres formatius, accés al món laboral i evidentment, la vivenda.
Raül Murcia
