En un article al Nació Digital el periodista Bernat Surroca posa de manifest els retards que està patint el traspàs de competències en ports i aeroports als Mossos d’Esquadra. Pel seu interès el reproduïm íntegrament a continuació:
Un dels primers enfrontaments entre Salvador Illa i l’oposició va ser pels Mossos, a
finals de 2024. ERC i Junts li van retreure haver “renunciat” a tenir les competències
en ports i aeroports, un acord que el Govern de Pere Aragonès havia deixat enllestit i
només calia rubricar-lo a la junta de seguretat. Això no va passar i l’independentisme
va carregar contra l’executiu socialista, que tot just acabava d’arribar a Palau, per
manca d’ambició en la voluntat d’assolir més quotes d’autogovern. Illa va ser ràpid i va rectificar, de manera implícita, per no encendre els socis en els primers compassos dela legislatura. Fa quasi un any i mig d’aquell episodi, i encara no s’ha materialitzat el esplegament.
Una junta de seguretat que no va ser
Què ha passat? La història està plena de compromisos que s’han anat refredant amb
el pas dels mesos. Tampoc els socis d’investidura, ni l’independentisme en general, ha tornat a posar sobre la taula la qüestió. Ens hem de remuntar al desembre de 2024. El Govern va dir primer que no era el moment d’abordar les competències en ports i
aeroports perquè els Mossos no tenien els efectius necessaris. Unes setmanes més
tard, el president Illa es comprometia la Parlament a convocar una junta de seguretat a principis de 2025 per signar el traspàs de les competències, en la línia del que exigia
ERC, mentre s’anava ampliant la plantilla de policies.
Des d’aleshores, ni rastre de la junta de seguretat que havia de segellar l’acord. Fa poc
més d’un any, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va dir que la policia catalana
assumiria les noves competències al setembre. “Necessitem més temps per preparar
l’estructura”, deia aleshores Parlon. I uns mesos després, va admetre que seria més
tard, perquè l’executiu treballava en un projecte de llei per oferir més garanties davant futures impugnacions, un escenari previsible tenint en compte que qualsevol cessió de competències a Catalunya acostuma a generar tensions. Ben entrat el 2026, el més calent és a l’aigüera i la Guàrdia Civil continua com a protagonista a ports i aeroports.
Silenci a Interior
En quin punt es troba el traspàs? Hi ha prevista alguna nova junta de seguretat
concretar-lo? Quan començaran a guanyar presència els Mossos en aquests espais
estratègics? A preguntes de Nació, fonts d’Interior s’emplacen a respondre després de
Setmana Santa i es remeten als Mossos. La policia catalana, responsable de
qüestions operatives més que no pas dels tempos d’un acord sobre el traspàs de
competències, tampoc té resposta i mira cap a la conselleria. Sigui com sigui, una de
les prioritats abans de l’estiu és anar incorporant nous agents a la plantilla, i fins ara no hi ha hagut novetats sobre el traspàs.
I el Parlament tampoc pressiona per reactivar-ho. ERC, que ho havia deixat
pràcticament tancat abans de les eleccions de 2024, ho va denunciar a la cambra,
però després s’ha centrat en altres carpetes, començant pel traspàs de Rodalies i
acabant pel finançament. “No s’ha mogut res”, admeten fonts republicanes. Junts, que en el seu dia considerava insuficient que Mossos compartissin espai amb la Guàrdia Civil al port de Barcelona o a l’aeroport del Prat, i que exigia una gestió “integral”, tampoc n’ha tornat a parlar. “El Govern ho ha anat ajornant”, assenyalen fonts parlamentàries.
“No ho volen”
El Govern d’Aragonès tenia agendada una junta de seguretat amb el govern espanyol
al març de 2024 i s’havia de signar l’acord perquè els Mossos tinguessin competències
en dos espais estratègics com són ports i aeroports. Els documents estaven redactats.
En el cas dels ports, ja s’havia explicitat la competència dels Mossos durant la
Copa Amèrica de Vela. L’acord incloïa funcions d’investigació dels Mossos en el litoral
immediat del mar. Als aeroports, la policia catalana ja hi és present, però només fins a
facturació. Amb el pacte que hi havia amb l’Estat es donava competència més enllà
dels controls, on ara hi ha la Guàrdia Civil.
El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va suspendre la reunió amb
l’argument que hi havia eleccions al maig. Va fer el mateix amb el País Basc, que
també anava a les urnes una mica abans que Catalunya. La decisió no va agradar
gens al Govern d’ERC. La nova reunió, al desembre de 2024, ja va ser amb Parlon al
capdavant d’Interior i la delegació de competències va quedar aparcada. Les queixes
dels partits independentistes van fer moure el president a assumir un compromís que, de moment, no s’ha complert, mentre creixen les veus que lamenten que el Govern “no vol” assumir aquestes competències.
L’argument oficial, però, és que abans d’entomar noves competències cal poder-les
utilitzar correctament, i per això falten agents dels Mossos que aniran arribant
properament. En paral·lel, algunes veus també alerten que es “dilueixen”
competències de la Generalitat i guanyen presència a Catalunya les forces i cossos
de seguretat de l’Estat. No pas en capacitat operativa, però sí per exemple en la
gestió de la pesta porcina. Fa unes setmanes, Nació explicava que hi havia malestar
entre agents rural per la mobilització de guàrdies civils per abatre senglars.
Els bascos van fent Mentrestant, però, la junta de seguretat que s’havia de convocar a principis de 2025 no està prevista i la delegació de competències no està sobre la taula. Els bascos, en canvi, han anat avançant. També tenien lligat aquest acord i també se’ls va suspendre la reunió de la junta de seguretat perquè hi havia eleccions, però el juliol de 2024 es va fer una reunió bilateral on es va acordar el desplegament de l’Ertzaintza a ports i aeroports bascos. Es va començar a materialitzar a principis de febrer de l’any passat al port de Bilbao, en compliment del que preveu l’Estatut de Gernika de 1979.
Bernat Surroca 5-4-20126