I
L’apartat 1 de l’article 104 de la Constitució espanyola (CE), determina que les forces i
els cossos de seguretat, sota la dependència del Govern, tindran per missió protegir el
lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. L’apartat 2 del mateix article, estableix que una llei orgànica determinarà les funcions, els principis bàsics d’actuació i els estatuts de les forces i els cossos de seguretat.
La llei orgànica a què fa referència l’article 104.2 de la CE, és la Llei orgànica 2/1986,
de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (LOFCS), la qual, a l’article 2, assenyala
que són forces i cossos de seguretat: a) Les forces i cossos de seguretat de l’Estat
dependents del Govern de la Nació; b) Els cossos de policia dependents de les
comunitats autònomes; c) Els cossos de policia dependents de les corporacions locals.
En tractar-se de dues lleis d’àmbit estatal espanyol, s’ha de considerar que quan fa
referència al “Govern”, es tracta del Govern de l’Estat espanyol, i quan parla de “Nació”, vol dir la nació espanyola.
És evident, doncs, que existeix un mandat constitucional i normatiu segons el qual, tant les policies autonòmiques com les policies de les corporacions locals, formen part de les forces i cossos de seguretat, amb la qual cosa, tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats, i garantir la seguretat ciutadana.
Així mateix, l’article 1.1 de la LOFCS, per mandat de l’article 104 de la CE, estableix que
les comunitats autònomes han de participar en el manteniment de la seguretat pública en els termes que estableixin els respectius estatuts i en el marc de la LOFCS; i el seu apartat 2 diu que les corporacions locals han de participar en el manteniment de la seguretat pública en els termes establerts a la Llei reguladora de les bases de règim local i en el marc de la LOFCS.
Pel redactat de l’article és evident que la LOFCS dictamina un mandat normatiu que, a
més, està supeditat al que determinin els estatuts d’autonomia (comunitats autònomes) i la Llei reguladora de les bases de règim local (corporacions locals).
L’article 37.1 de la LOFCS estableix que les comunitats autònomes en els estatuts de
les quals estigui previst, poden crear cossos de policia per a l’exercici de les funcions de vigilància i protecció a què es refereix l’article 148.1.22 de la CE i les altres que li atribueix la LOFCS.
Les funcions de l’article 148.1.22 de la CE, són la vigilància i la protecció dels seus
edificis i de les seues instal·lacions; la coordinació i altres facultats en relació amb les
policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica (en referència a la LOFCS).
Les funcions atribuïdes amb caràcter de pròpies a les policies autonòmiques que
estableix la LOFCS, són les que consten a l’article 38.1: a) Vetllar pel compliment de les disposicions i ordres singulars dictades pels òrgans de la comunitat autònoma.; b) La vigilància i protecció de persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la comunitat autònoma i dels seus ens instrumentals, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels seus serveis.; c) La inspecció de les activitats sotmeses a l’ordenació o disciplina de la comunitat autònoma, i la denúncia de tota activitat il·lícita.; d) L’ús de la coacció amb vista a l’execució forçosa dels actes o disposicions de la mateixa comunitat autònoma.
És evident, doncs, que al marge de les funcions genèriques de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana, la LOFCS atribueix als estatuts d’autonomia la capacitat d’assumir com a competències pròpies les referides a la seguretat ciutadana, a la seguretat pública i a l’ordre públic, entre altres.
Així mateix, la LOFCS, a través de l’article 39, atribueix a les comunitats autònomes, de
conformitat amb la mateixa Llei i amb la Llei de bases de règim local, coordinar l’actuació de les policies locals en l’àmbit territorial de la comunitat, coordinació que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com veurem a continuació.
Cal recordar, que els estatuts d’autonomia són lleis orgàniques aprovades, en primera
instància, pels respectius parlaments autonòmics, i en segona instància, pel Congreso
de los Diputados. Per tant, ostenten el màxim rang normatiu i esdevenen lleis d’abast
estatal d’aplicació a la comunitat autònoma afectada. És molt important esmentar aquest aspecte, perquè té una afectació jurídica prou evident.
Així, la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, reguladora de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, a l’article 164 (seguretat pública), determina:
- Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que
disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i
l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit. - Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat –
Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. - Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les
facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi
ambient i dels recursos hidrològics. - La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària
entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat.
- La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
D’acord amb tot aquest marc competencial i normatiu, fins i tot previ a la proclamació de l’Estatut del 2006, el Parlament català va proclamar altres dues lleis que també tenen afectació pel que fa a la integració de la Guardia Civil i la Policía Nacional espanyola al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya –CAT112–, que són la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, i la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.
La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, d’àmbit autonòmic, en el seu Preàmbul, apunta que el sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col·laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis públics amb responsabilitats en l’àmbit de la seguretat, alhora que també preveu els òrgans de coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya. El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, finalment, d’un centre integrat i permanent d’atenció i gestió de les emergències en matèria de protecció civil, policia i urgències sanitàries, per mitjà del telèfon unificat 112, d’accés universal i gratuït.
L’article 1 de la Llei 4/2003 (objecte i àmbit), diu: 1. L’objecte d’aquesta Llei és l’ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, participat per les altres administracions amb competències en aquesta matèria; 2. Integren el sistema de seguretat pública de Catalunya les autoritats amb competències en la matèria i els serveis dependents de les administracions respectives, i també els òrgans de coordinació i participació ciutadana.; 3. El sistema de seguretat pública de Catalunya té per finalitat contribuir al desenvolupament de polítiques públiques de prevenció i protecció eficaces en l’assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social.; 4. El sistema de seguretat pública, entès com un sistema integral, ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya.
Per la seva banda, l’article 4 de Llei 4/2003, sobre les autoritats en matèria de seguretat a Catalunya, enumera: el Govern de la Generalitat, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, els alcaldes i
alcaldesses (en llurs municipis), el delegat o delegada del Govern de la Generalitat, les
persones titulars d’òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments (directors/es territorials del Departament i regidors/es de seguretat dels ajuntaments).
El mateix article 4 atorga al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, la direcció de la política de seguretat de Catalunya, d’acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l’Estat, autoritats estatals a les quals, per si soles, no els correspon la coordinació dels cossos policials actuants a Catalunya.
L’article 5 de la Llei 4/2003 (sobre els cossos policials), determina: 1. La policia de la
Generalitat-Mossos d’Esquadra i les policies dels ajuntaments, amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.; 2. La policia local de cada municipi s’ha d’integrar en un sol cos i el seu àmbit d’actuació és el del terme municipal corresponent. Només poden actuar fora d’aquest àmbit en situacions d’emergència i en les condicions que estableixin els convenis de col·laboració o els plans de coordinació aprovats pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.; 3. Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa a l’organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern, per la legislació específica en la matèria i per la resta de l’ordenament vigent. 4. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col·laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d’adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi. 5. El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels òrgans conjunts, la planificació operativa de llurs serveis de seguretat i l’assignació eficient i l’aprofitament conjunt dels recursos, la integració dels sistemes d’informació policial i l’homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i operacionals. 6. Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la policia de la Generalitat amb els cossos i les forces de seguretat de l’Estat.
Per tant, a més de considerar que la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i les
policies dels ajuntaments com a únics cossos i forces de seguretat que constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya (aspecte molt important quant a l’abast jurídic i competencial en matèria de seguretat i de coordinació de les institucions, òrgans i serveis autonòmics, com són el 112), estableix un instrument de coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l’estat (Guardia Civil i Policía Nacional espanyola), que és la Junta de Seguretat de Catalunya, tal com també determina i confirma l’article 3.3 de la Llei 4/2003, on diu que la Junta de Seguretat de Catalunya és l’òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l’Estat, així com l’article 164.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, segons el qual li correspon a la Junta de Seguretat de Catalunya, entre altres, la coordinació de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya.
Segons la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades
d’Urgència 112 de Catalunya, el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112
Catalunya –CAT112–, és una entitat pública gestionada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, comparteix els objectius comunitaris del Govern de Catalunya; centralitza totes les trucades urgents per tal que qualsevol persona pugui sol·licitar els serveis públics d’emergències sanitàries, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana i protecció civil quan es trobi en una situació d’emergència: accidents, incendis, robatoris, agressions, violència masclista, rescats o catàstrofes.
La missió principal del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 (article 2,
apartat 1, de la Llei 9/2007) és contribuir a donar una resposta ràpida, senzilla, eficaç i
coordinada a les peticions urgents d’assistència que faci qualsevol ciutadà o ciutadana en el territori de Catalunya en matèria d’atenció sanitària, d’emergències ambientals, d’extinció d’incendis i salvament i de seguretat ciutadana, amb la coordinació de protecció civil i, si escau, de la resta de serveis corresponents, amb independència de l’Administració pública o de l’entitat a la qual correspongui la prestació material de l’assistència requerida.
És evident, doncs, que les matèries sobre les quals dona atenció al 112 són àmplies i
abasten qualsevol Administració pública o entitat que hagi d’atendre l’emergència, però també és evident que, dins del marc competencial actual, ni la Guardia Civil ni la Policía Nacional espanyola ostenten tasques i funcions susceptibles de ser activats com a una emergència, i més si tenim en compte les funcions del servei CAT112, determinades a l’article 3 de la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.
Totes les matèries a què fa referència la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya, són de competència de la Generalitat de Catalunya, o bé per mandat constitucional o bé estatutari, essent competències pròpies, exclusives o cedides, tant pel que fa a la implementació com a l’execució. Així, l’article 1 (objecte de la llei), atorga la gestió del CAT112 a l’Administració de la Generalitat i, en aquest sentit, l’article 2 (finalitat de la llei), apartat 2, estableix que aquesta gestió es desenvoluparà per mitjà del departament competent en matèria de seguretat pública.
Amb tot, cal considerar que ja existeixen els mecanismes, en cas de necessitat, per
activar la Guardia Civil i la Policía Nacional espanyola, mecanismes que sempre han
funcionat de forma eficaç i eficient, com per exemple, la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya, o via telefònica, en cas d’una emergència. Tot això, sense oblidar que és a la Junta de Seguretat de Catalunya a qui li correspon, entre altres, la coordinació de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya.
Per tant, ens hem de remetre a tota la normativa esmentada en els punts anteriors pel
que fa a les competències de la Generalitat de Catalunya i del Departament d’Interior en relació, entre altres, a la seguretat ciutadana i pública, l’ordre públic, el control i vigilància del trànsit, i a altres competències no abordades en aquest escrit, com per exemple, les relacionades amb les emergències, els salvaments o la protecció civil, que sí que són matèries susceptibles de ser ateses per la generació d’emergències.
Per acabar, i en aplicació de la normativa vigent a efectes de coordinació policial,
l’aspecte que és del tot necessari per a millorar la seguretat al nostre país és, sens
dubte, la integració dels cossos de policia dels ajuntaments i, fins i tot, d’altres actors
que sovint es deixen de banda i que també actuen com a agents de l’autoritat en exercici de les seues competències, com són els agutzils i els vigilants o agents municipals.
Recordar, que les policies locals tenen plenes competències en matèria de seguretat
ciutadana i seguretat pública en llurs termes municipals, les quals són compartides amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, i competències exclusives en matèria de trànsit dins els nuclis urbans, essent aquestes matèries les que generen més emergències pel que fa a les activacions policials.
L’existència de policies locals amb sala pròpia d’atenció d’emergències respon a una
lògica de gestió de recursos la qual no és objecte del present escrit, de la mateixa
manera que el Servei d’Emergències Mèdiques, el Cos de Bombers o la Policia de la
Generalitat – Mossos d’Esquadra disposen de les seues corresponents sales, totes elles però, integrades al CAT112.
Pel que fa a les emergències policials, és comprensible que hi hagi policies locals que
tinguin sala pròpia d’atenció d’emergències, però no és gens comprensible que tinguin un telèfon d’emergències propi (092) i que no comparteixin amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra les mateixes aplicacions informàtiques, cosa que
milloraria substancialment la coordinació i la cooperació en aspectes tan cabdals com l’atenció coordinada de les incidències o la planificació de serveis, i permetria compartir, per exemple, les identificacions de persones i de vehicles (informació del tot necessària a efectes de prevenció i d’investigació), entre altres aspectes.
Per tant:
1) La gestió de les emergències a Catalunya correspon a l’Administració de Generalitat
a través del Departament d’Interior.
2) Les competències policials que es gestionen a través del CAT112, bàsicament, són
incidències de seguretat ciutadana, de seguretat pública, d’ordre públic, d’accidents
i d’afectacions de trànsit, matèries de competència de la Policia de la Generalitat –
Mossos d’Esquadra o de les policies locals (compartides en el cas de la seguretat
ciutadana i pública).
3) Del catàleg de funcions del CAT112, no n’hi ha cap que sigui de competència de la
Guardia Civil o de la Policía Nacional espanyola, o, si més no, cap susceptible de
generar una emergència.
4) Existeixen mecanismes de coordinació i cooperació eficients i eficaços amb les forces
i cossos de seguretat de l’Estat, com són la telefonia, les TIC, les reunions operatives,
la Sala Interpolicial de Catalunya i la Junta de Seguretat de Catalunya.
5) Integrar la Guardia Civil i la Policía Nacional espanyola al CAT112, implica un risc
d’invasió del marc competencial constitucional i estatutari en l’atenció d’emergències
en matèries com la seguretat ciutadana i pública, l’ordre públic i el trànsit dins del
territori català, entre altres possibles afectacions competencials.
6) La Generalitat de Catalunya no té competències per a coordinar, per si sola, les
actuacions entre les forces i cossos de seguretat de l’estat (Guardia Civil i Policía
Nacional espanyola) i la policia de les institucions pròpies de Catalunya (Policia de la
Generalitat – Mossos d’Esquadra i policies locals), i menys en el marc del CAT112.
7) La integració de la Guardia Civil i Policía Nacional espanyola al CAT112, pot implicar, de forma tàcita o expressa, la ingerència de les autoritats estatals, o dels seus agents, al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya, amb l’excusa de la necessària presència paritària de les autoritats estatals i autonòmiques per a poder exercir la coordinació policial establerta per la LOFCS; i, per tant, pot esdevenir la motivació per a promoure la reforma de la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya, per a poder atorgar a les autoritats estatals les mateixes competències funcionals que actualment ostenta en exclusiva l’Administració de Generalitat a través del Departament d’Interior.
Fins i tot, podria suposar la reforma de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya, atès que aquesta norma no esmenta les
autoritats estatals com a autoritats amb competències de coordinació en matèria de
seguretat a Catalunya.
8) Per a la millora de la seguretat ciutadana i la seguretat pública a Catalunya, el que
és necessari i imprescindible, és integrar totes les policies locals al CAT112: un únic
telèfon d’emergències; els mateixos criteris d’activació i de gestió dels recursos;
compartir les mateixes bases de dades i aplicacions informàtiques (gestió d’incidents
i requeriments; planificació i execució de serveis; compartició de les identificacions
de persones i de vehicles), entre altres aspectes. En aquest sentit, cal recordar que
l’ordenació i la coordinació de les policies locals i amb les policies locals catalanes,
és una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.
Bernat Puig
