La formació política Més per Mallorca, un partit polític d’arrel nacionalista i progressista, ha proposat la creació d’un cos de policia autonòmic per a les Illes Balears, anomenat Cos de Guaita, amb un model similar al dels Mossos d’Esquadra a Catalunya o l’Ertzaintza al País Basc, una proposta que troba precisament el seu fonament en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, buscant d’aquesta manera dotar les illes d’un cos policial propi que assumeixi competències plenes en seguretat ciutadana, trànsit, investigació criminal i ordre públic, adaptada a les necessitats i particularitats d’aquest territori.
Tot i el debat que ha generat, aquesta iniciativa ha estat rebutjada per la majoria del Parlament de les Illes Balears, especialment per la coalició PP-Vox, en considerar que la seguretat ja està ben coberta per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i que crear un cos autonòmic seria un despesa innecessària que podria tenir connotacions polítiques independentistes, la qual cosa és una absoluta incoherència (com tantes altres) ja que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat l’any 2007 amb el vot favorable de dos terços del Parlament de les Illes Balears, va preveure en el seu article 30 la possibilitat de crear un cos de policia autonòmic amb funcions similars a les d’altres comunitats amb competències en seguretat, com ara, precisament, Catalunya o el País Basc.
Aquest cos, batejat com a Cos de Guaita per Més per Mallorca, respondria a la necessitat de reforçar l’autogovern balear i d’adaptar les polítiques de seguretat a la realitat insular, marcada per una alta pressió turística, reptes relacionats amb el tràfic de drogues, la delinqüència estacional o la protecció del medi ambient.
Segons Més per Mallorca, la creació d’aquest cos policial no només permetria una gestió més eficient dels recursos policials, sinó que també reforçaria la identitat i la cohesió social de les Illes, garantint que els agents coneguin millor el territori i les seves dinàmiques. A més, un cos policial propi podria actuar amb més proximitat i sensibilitat cap a la cultura i la llengua pròpies, com ja fan els Mossos d’Esquadra a Catalunya, que integren el català com a llengua vehicular en moltes de les seves actuacions.
La creació d’aquest cos de policia autonòmic seria un pas important per reforçar l’autogovern i consolidar les competències de les Illes Balears en matèria de seguretat, aprofitant el marc legal de l’Estatut. Això donaria al Govern balear més eines per dissenyar polítiques de seguretat adaptades a les necessitats específiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Aquest cos de policia propi podria prioritzar àrees clau com la lluita contra el turisme descontrolat, la protecció del patrimoni natural (com les zones protegides de les Illes), la seguretat a les zones turístiques i la prevenció de delictes específics, com el tràfic de drogues o la delinqüència associada a la temporada alta. Els agents, formats localment, tindrien un coneixement profund del territori i de les seves dinàmiques socials, reforçant així la proximitat.
A l’igual que a Catalunya, actualment les Illes Balears compten amb cossos de policies locals a molts municipis, però aquestes tenen competències limitades i sovint depenen de la coordinació amb la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Aquest Cos de Guaita podria assumir un rol de coordinació i reforç, configurant un sistema de policia més cohesionat, com ja passa a Catalunya amb els Mossos d’Esquadra i les policies municipals a Catalunya (tot i que encara queda molta feina a fer).
I és que els cossos dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza són exemples de cossos de policia autonòmics que han demostrat eficàcia en la gestió de la seguretat. Els Mossos, per exemple, tenen un model de policia integral que cobreix des de la seguretat ciutadana fins a la investigació criminal, amb més de 18.000 agents i una estructura territorial àmplia. Un Cos de Guaita podria seguir aquest model, adaptant-lo a l’escala i necessitats de les Illes.
Lamentablement, l’oposició de partits majoritaris al Parlament de les Illes Balears, com el PP i Vox, dificulta enormement aconseguir el consens polític necessari per aprovar una llei que permeti desenvolupar aquest Cos de Guaita. Perquè és evident que crear un cos de policia autonòmic implica una inversió significativa en formació, infraestructura, equipament i contractació d’agents (per exemple, els Mossos d’Esquadra tenen un pressupost anual de 1.300 milions d’euros), i que en el cas de les Illes Balears, amb menys població i recursos, caldria justificar aquesta despesa en un context de prioritats competitives com ara la sanitat o l’educació. A més, tot i que aquesta proposta pot ser ben vista per sectors que defensen l’autogovern, altres ciutadans podrien considerar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja cobreixen les necessitats de seguretat, especialment si no es comunica bé el valor afegit que suposa un cos de policia propi. Per tot això, caldrà treballar a fons per construir un consens més ampli, implicant no només partits polítics sinó també sindicats, societat civil i empresaris del sector turístic, a través d’una campanya de comunicació que destaqui els beneficis d’aquest cos de policia propi (proximitat, especialització, eficiència) i que ajudi a guanyar un major suport social.
En qualsevol cas, com que la seguretat pública a Espanya és una competència exclusiva de l’Estat espanyol, crear un Cos de Guaita requeriria negociar amb el govern central per transferir competències actualment en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, un procés que podria ser complex i llarg, com va passar amb Catalunya, que no foren transferides fins l’any 1994. Quant al finançament d’aquest cos, s’hauria de treballar per un model de finançament compartit entre el Govern balear i l’Estat, aprofitant els recursos ja destinats a la seguretat a les Illes i, fins i tot, es podrien buscar fons europeus per a projectes relacionats amb la seguretat turística o la protecció ambiental, àrees on el Cos de Guaita podria tenir un paper clau.
És evident que un cos de policia no es pot crear de la nit al dia, per la qual cosa una de les primeres mesures hauria de ser configurar una acadèmia de formació, dissenyar plans d’estudi específics i reclutar agents, un procés que podria trigar anys, com va passar amb el cos de Mossos d’Esquadra, que van necessitar més d’una dècada per assumir competències plenes. En qualsevol cas, per agilitzar aquesta formació dels futurs agents, es podria col·laborar amb acadèmies de policia d’altres comunitats, com l’Escola de Policia de Catalunya, aprofitant la seva llarga experiència.
I com que tampoc es podria desplegar el Cos de Guaita d’una sola vegada, caldria optar per un desplegament per etapes, com es va fer amb els Mossos. Per exemple, es podria començar assumint competències en trànsit i seguretat ciutadana en zones concretes, mentre es manté la col·laboració amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, la qual cosa reduiria els costos inicials i permetria avaluar l’eficàcia d’aquest nou model policial.
I, així mateix, caldria aprofitar el bagatge, l’experiència i el coneixement del territori dels efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional més arrelats al territori, creant un programa per incentivar que aquests agents residents a les Illes puguin sol·licitar el seu ingrés o adscripció a aquest futur Cos de Guaita i, fins i tot, si es prefereix, en lloc d’optar per aquesta integració complerta, es podria optar per una adscripció temporal o col·laboració funcional, adscrivint unitats d’aquests cossos al Cos de Guaita durant la fase inicial de desplegament, mantenint la seva dependència orgànica del Ministeri de l’Interior però assignant-los funcions específiques sota la coordinació autonòmica. Aquest model s’ha aplicat en comunitats autònomes com Andalusia o Aragó, on, tot i no disposar d’una policia autonòmica pròpia, fa anys que operen amb una unitat adscrita de la Policia Nacional, creada a través d’un conveni amb el Ministeri de l’Interior, formada per agents d’aquest cos de policia que depenen orgànicament del Ministeri però estan sota la direcció funcional de la Junta d’Andalusia i el Govern d’Aragó.
En conclusió, la proposta de Més per Mallorca de crear un Cos de Guaita representa una gran oportunitat per enfortir l’autogovern de les Illes Balears i adaptar les polítiques de seguretat a les necessitats insulars. Tot i això, la seva viabilitat depèn de superar obstacles polítics, econòmics i logístics. Un enfocament gradual, amb consens polític i una comunicació efectiva, podria fer que el projecte guanyi suports. Models com els Mossos d’Esquadra demostren que una policia autonòmica pot ser eficaç i ben valorada per la ciutadania, però cal superar les resistències actuals amb una campanya de comunicació i sensibilització clara i transparent, explicant els beneficis de disposar d’aquest cos de policia propi, implicant la ciutadania per generar una major confiança i garantint que aquest model policial serà inclusiu i respon a les demandes socials de les Illes, evitant les percepcions actuals de politització.
Si la societat balear i les seves institucions aposten per aquesta idea, el Cos de Guaita podria convertir-se en una eina clau per garantir la seguretat, la cohesió i el benestar en un territori amb reptes únics. El debat, però, continua obert, i el futur d’aquesta proposta dependrà de la capacitat de trobar aliances, suports i solucions pràctiques en els propers anys.
Miquel Sellarès i Marc Costa
