Acaba de ser presentat el llibre de Jaume Bosch “La nostra Policia” el seu autor ens en fa cinc cèntims de la seva obra a continuació:
El CEEC em demana que faci un escrit de presentació del meu llibre “La nostra policia. El model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins als atemptats del 2017 i l’1 d’octubre” (EUMO editorial). Ho agraeixo de tot cor. I penso que potser el millor sigui explicar la meva implicació en el món de la seguretat i com ha nascut aquest llibre que ha aparegut a finals de novembre.
L’any 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. I dos nois joves varen veure com els hi tocava passar a dirigir els cossos de la policia local a les seves ciutats: Jaume Curbet, socialista, a Girona, i jo mateix, militant del PSUC, a Sant Feliu de Llobregat. L’any 1983 tots dos érem cridats pel llavors Director general de Seguretat, Miquel Sellarés, a participar, des de l’equip plural i transversal que va saber crear a la Generalitat, en la definició del que havia de ser el model de seguretat del nostre país. Va ser una experiència enriquidora i inoblidable. Des de llavors he continuat involucrat en el tema de la seguretat des de l’Escola de Policia de Catalunya, des de la Comissió d’Interior del Parlament i, els darrers anys, des de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
També he tingut l’oportunitat d’explicar a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB o dins el Màster de Direcció estratègica en Seguretat i Policia, de l’ISPC i la UB, l’evolució del nostre sistema de policia: del material acumulat en aquests cursos sorgeix la idea de fer el llibre. En l’inici trobem aquella definició del que és la Policia de Catalunya, la que depèn de les institucions catalanes ( Generalitat i ajuntaments) , o sigui, la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i les Policies Locals. I després va venir la proposta de model exposada davant el Parlament l’any 1985, o els acords de 1994 per substituir en el territori la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia o la finalització del desplegament territorial l’any 2008. Però els fets de l’any 2017, els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost, la reacció brutal del centralisme davant del paper destacat dels Mossos i la voluntat de venjança concretada contra el major Trapero i la intendenta Laplana després dels fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre, em varen fer adonar d’una qüestió fonamental: el fil que presidia les meves explicacions fins llavors, la resistència de determinats poders de l’Estat espanyol davant el fet que Catalunya i Euskadi poguessin disposar d’un Cos de policia propi, integral, de debò, no subordinat als cossos i forces de seguretat de l’Estat, adquiria tot el sentit per intentar fer més entenedor per a la ciutadania el que va passar l’any 2017.
Així doncs, el llibre fa un recorregut històric des del sistema policial del franquisme fins el setembre de 2018. I alhora vol reflexionar sobre el sentit democràtic del concepte de seguretat. Avui ,a tot el món, forces reaccionàries que van des de Donald Trump, als Estats Units, fins a Salvini a Itàlia, i que es concreten aquí en les propostes del PP o de Manuel Valls, pretenen utilitzar, una vegada més, la idea de seguretat per retallar les llibertats democràtiques i els drets civils. I cal donar-hi resposta.
El llibre no és neutral, és subjectiu, però intenta ser rigorós. Està dedicat a Jaume Curbet. Fa una defensa aferrissada de l’actuació del Cos de Mossos d’esquadra i del major Trapero a l’entorn del primer d’octubre de 2017. I vol apropar els Mossos i les Policies locals ( moltes vegades injustament oblidades) a la ciutadania. Dins la història de la nostra policia conviuen aspectes positius i actuacions qüestionables( i segurament la forma en que jo les analitzo no serà compartida per tothom) però em sembla que ,massa sovint, alguns dels que més reivindiquen estructures d’estat no saben valorar com cal una de les nostres estructures d’autogovern, fonamental en una societat democràtica. De tot això intenta parlar “La nostra policia”.
Jaume Bosch
