A continuació reproduïm íntegrament la intervenció a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial al Parlament de Catalunya del sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya.
Presidenta, Membres de la Mesa, Diputades i Diputats, i resta d’Assistents a aComissió d’Estudi sobre el Model Policial, bon dia a tothom.
Des del Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya agraïm que hagin comptat amb els Sindicats, donat que som els defensors dels drets de les treballadores i treballadors, una part molt important a tenir en compte en aquesta Comissió d’Estudi, donat que sense aquesta part, per molt que tinguem escrit un Model Policial, no es podria dur a terme.
Des del SEGCAT també volem mostrar el nostre agraïment a tots els que ens van donar suport a les eleccions sindicals del 2019, tant a les eleccions al Consell de la Policia del Cos de Mossos d’Esquadra com a les de l’Ajuntament de Barcelona, sense el seu suport avui no seríem aquí. Dir que vàrem néixer el novembre de 2018 des dezero,per fer un Sindicalisme diferent, Assembleari, on tothom és igual i on tothom pot sentir com a seu el Sindicat. Alguns diuen que el nostre èxit va ser gràcies al procés i a la bandera però, després dels entrebancs i un cop hem entrat a formar part del Consell de la Policia, de les diferents Comissions, Grups de Treball i estar presents a diverses reunions, queda palès que hem vingut a treballar per construir i donar veu a una bona part del Col·lectiu. I avui,aquí al Parlament de Catalunya,en volem deixar constància.
Se’ns ha convocat a aquesta sessió ordinària en el Bloc número 2 per tractar sobre el Sistema Integral de Policia a Catalunya: proximitat, mediació, prevenció, diversitat, coordinació amb policia local i intersecció amb altres polítiques (Igualtat í feminisme, dretssocials, salut mental,…). Com molt bé han dit altres ponents, en 30 minuts és molt difícil dir tot el que s’hauria de dir en una Comissió d’Estudi tant important com aquesta, potser hauria estat millor crear un altre tipus de format, però farem el mateix que altres ponents i exposarem la nostra visió.
Mirin, des del SEGCAT ens organitzem en Grups per treballar sobre els temes a tractar i un dels Primers Grups de Treball que vàrem crear va ser el del Model de Seguretat i Emergències, format per afiliats iafiliades interessats en el tema i alguns d’ells podríem dir que experts en la matèria, al qual també els vull agrair que ens acompanyin en aquesta aventura Sindical. Ara podria continuar amb la feina realitzada pel nostre sindicat però som diferents i creiem que hem de posar totes les cartes sobre la taula perquè sigui un intervenció d’utilitat per vostès però, sobretot, pel bé de Catalunya, dels seus ciutadans i per les treballadores i treballadors de la Seguretat i Emergències. Aquí està el treball realitzat on parlem del Model Policial que hauria de tenir Catalunya, que no deixa de ser una millora de l’actual, un Model de Proximitat 2.0 que, com bé s’ha dit, és la marca Mossos,de moltes Policies Localsi Guàrdies Municipalsde Catalunya. Aquí ho podran llegir i els hi fem arribar en format PDF (Som un Sindicat que també mirem pel Medi Ambient).
Després d’aquesta breu introducció, anem per feina que se’ns acaba el temps.
Primer de tot, des del SEGCAT, volem tenir un moment de record per a tots els membres dels Cossos de Seguretat i d’Emergències de Catalunya que ens han deixat o han quedat ferits en acte de Servei. També a les persones que ens han deixat per causes com accidents de trànsit, homicidis, violències masclistes, infants morts pels seus progenitors, per atemptats terroristes, per la Pandèmiadel COVID19, etc… perquè a aquestes persones les hem de tenir presents quan es dissenya un Nou Model de Seguretat i Emergències, en aquest cas Policial.
Podríem dir que la fita o premissa màxima en una Societat és la Vida i en un Model Policial també hohauria de ser i tenir molt en compte. Per això avui volem recordar aquestes persones.
A l’Escola de Policia de Catalunya, actualment Institut de Seguretat Pública de Catalunya, se’ns ensenya que en una Actuació Policial s’ha d’aplicar el Sentit Comú i s’ha fer Crítica Constructiva en acabar l’Actuació. I creiem que això s’hauria d’aplicar aquí.
El Cos de Mossos d’Esquadra té 300 anys d’Història i les Policies Locals de Catalunya, la que més, en té 178 anys, com és la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des dels seus orígens han passat moltes coses i s’ha anat evolucionant fins a dia d’avui. I podem dir que no s’assemblen als seus orígens.
Ara faré un breu resum d’Història de Catalunya, perquè es vegi clarament que aquesta evolució ha estat afectada per esdeveniments que no s’han d’oblidar ni obviar.
En els darrers 100 anys, Catalunya ha viscut una Monarquia fallida, una proclamació de la República Catalana feta per l’Honorable President Francesc Macià diluïda en la Generalitat de Catalunya, una Segona República Española amb una altra proclamació de la República Catalana feta per l’Honorable President Lluís Companys que va donar lloc als Fets del 6 d’Octubre del 34. Una repressió més cap el poble de Catalunya, que va acabar amb morts i amb la detenció del MH President, el seu Govern, dels Comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra Enric Pérez i Farràs i Frederic Escofet i Alsina, i la resta del Cos de Mossos d’Esquadra. On va continuar fins arribar a les “Elecciones Generales” del 16 de Febrer 1936, amb un nou canvi a la República Española que va dur a la restauració de la Generalitat de Catalunya. Però va durar poc, donat que el 18 de Juliol de 1936, hi va haver el Cop d’Estat d’en Francisco Franco, que va encadenar amb la Guerra Civil Española, on van matar a molta població innocent i va acabar amb la implantació de la Dictadura, que va continuar amb la repressió cap el Poble de Catalunya. Durant la Dictadura també es va crear una sección de Mozos de Escuadra amb 40 homes que s’ampliarien fins a 100 a la Diputación de Barcelona. I també es va instaurar el “Dia de las Escuadras” el 21 d’Abril, que a posteriori es va canviar pel 22 d’Abril, data en que els Mossos d’Esquadra van ser transferits a la Generalitat. Tots sabem que la mort del dictador va donar lloc a la “Transición Democràtica Española del 77”, el 78 es va aprovar la Constitución Española, el 79 l’Estatut d’Autonomia, el 10 d’abril de 1980 quedava constituït el Parlament de Catalunya i el 24 d’abril es elegit el MHP Jordi Pujol per presidir la Generalitat de Catalunya tornant a la “normalitat” i a l’autonomia de Catalunya. I la història es repeteix, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola que hem vist recentment, i recordem que Grups Parlamentaris aquí presents van donar suport al 155, van atacar la professionalitat del Cos de Mossos d’Esquadra i alguns encara estan a favor de treure o retornar les competències aconseguides fins al dia de la data. No m’allargaré més en el petit resum de la Història de Catalunya perquè amb els fets de l’1 Octubre, l’aplicació de l’article 155, sentència del procés, etc. ens podríem allargar. Però dir que fets com aquests afecten la totalitat dels Catalans i també acaba afectant l’evolució de la Policia de Catalunya, i els canvis a les Conselleries sense una Política de Seguretat consensuada encara més.
No hem d’oblidar la nostra Història, per saber d’on venim i saber el que volem per un futur millor.
Dit això, d’on ve l’actual Cos de Mossos d’Esquadra? Podríem dir que la llavor es va plantar el 1983 quan, des de la Generalitat de Catalunya, van deixar que un equip pluripartidista iniciés la Primera Política de Seguretat Moderna i Catalana amb el Sr. Miquel Sellarès (independent) com a Director General de Seguretat Ciutadana, al seu costat el Sr.Lluís Renau(CiU),el Sr. Jaume Bosch(PSUC) com a Subdirector Gral. de Coordinació de Policies Locals i el Sr.Jaume Curbet(PSC) com a Assessor.
Aquí faig un parèntesi per referir-me a la figura del senyor Jaume Curbet, important en el Model Policial del Cos de Mossos d’Esquadra, caldria recuperar tota la seva feina i tenir-la en compte en aquesta Comissió d’Estudi sobre el Model Policial. L’any 2012, en la publicació “Apunts de Seguretat” del Departament d’Interior en Homenatge a la figura del senyor Jaume Curbet, el senyor Jaume Bosch, ponent en aquesta Comissió, ens recorda un article publicat l’any 1985 pel senyor Curbet, en què definia set postulats que voldria recordar:
1. La policia, com l’Estat, no es pot limitar a respectar els drets humans, sinó que els ha de promoure;
2. La preocupació principal de la policia no ha de ser l’ordre públic, sinó la llibertat;
3. La policia ha de fomentar la seguretat entre els ciutadans;
4. La policia ha d’aspirar a una aplicació igualitària de la llei;
5. La policia s’ha de configurar com un servei públic;
6. La prestació del servei de policia s’ha de fer a les comunitats locals,
7. L’Estat ha de reconèixer i garantir els drets dels policies.
Com deia en Jaume Bosch a l’esmentada publicació, “Han passat trenta-set anys (actualitzat) i aquests principis no és que encara siguin vàlids, sinó que encara no els apliquen els màxims responsables polítics actuals de la seguretat pública a casa nostra”
Tanco parèntesi i continuo amb l’equip plulipartidista.Ildefons Valls (PSC) com a director del Centre de Formació (la protoescola de policia), entre altres persones.D’aquí va néixer la LLEI 19/1983, de 14 de juliol, per la qual es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya.
Després arribaria la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l’Escola de Policia de Catalunya, la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya i la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat —Mossos d’Esquadra, que va donar lloc a l’inici del Desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra. Recordar, com ja s’ha dit aquí, que les Lleis de les Policies locals de Catalunya i de la Policia de la Generalitat –Mossos d’Esquadra encara estan en vigor.
Durant aquest període de temps van passar afers polítics que van endarrerir el renaixement del Cos de Mossos d’Esquadra. A posteriori també hi va haver ingerències polítiques, que van accelerar el Desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra, com alterar el Desplegament Inicial,agafar Competències a Barcelona abans que al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, cosa que va comportar canvis d’estratègies en la política de Seguretat de Catalunya, com haver de fer mega promocions a corre cuita, fer comissaries, parc mòbil, etc. Però el Cos de Mossos d’Esquadra es va adaptar i amb la voluntat i sacrificis de moltes companyes i companys, es va fer el Desplegament a Catalunya. Es podria haver fet millor el Desplegament? Segurament sí, però ja està fet, ja fa quasi 40 anys de quan es va plantar la llavor.
Arribats a aquest Punt, amb una Comissió d’Estudi sobre el Model Policial en marxa al Parlament de Catalunya, toca analitzar bé tots aquests gairebé 40 anys i treure unes conclusions, no per fer una actualització del Model Policial del 1983/1994, sinó per un Nou Model de Seguretat i Emergències de Catalunya. Un model de consens i transversal on vostès, els Polítics, en seran els responsables. I els empoderem perquè facin aquest pas endavant, de necessitat urgent i en vistes al futur. No serà fàcil però, si es fan les coses bé, amb determinació, aprofitant els coneixements obtinguts, cuidant-lo dia a dia, com fa la Pagesia Catalana, dintre de 15/20 anys podran estar orgullosos d’aquesta Comissió i recollir els seus fruits.
Ara, com a Sindicat Representatiu però, sobretot, com a treballadors de la Seguretat de Catalunya, passarem a la Crítica Constructiva.
●Podem fer una Auditoria d’aquests 40 anys per analitzar el Model Inicial, amb els canvis aplicats, per saber si s’han complert els Objectius?Aquí s’ha parlat de mecanismes de control o rendició de comptes per als i les policies, tema del qual ja entraré a parlar més endavant… i els mecanismes de rendició de comptes pels polítics i responsables del bon funcionament o implementació d’un Model Policial o de Seguretat i Emergències? No s’hauria de valorar tenir aquest mecanisme? No s’hauria de crear un Llibre Blanc, com disposen altres Democràcies o similar a un Pla d’Empresa, sobre la Seguretat i Emergències de Catalunya perquè quedés per escrit el que hauria de ser el Model, els Objectius, el Procediment d’Implementació, les dades dels mitjans necessaris per una correcta implementació amb el seus costos estimats, etc. i així poder tenir una referencia, que sigui públic i que serveixi per la rendició de comptes? O per explicar que amb el Finançament actual només es pot assolir X objectius?
●Com es fa arribar el Model Policial o de Seguretat i Emergències als ciutadans de Catalunya?Com se’ls explica quines funcions fa la Policia? Com ja s’ha dit en aquesta Comissió, per molts ciutadans la Policia és el seu Ibuprofé per solucionar tots els mals i arriben problemàtiques que s’haurien de resoldre en altres àmbits més socials. També recordar que encara s’educaels nens amb frases del tipus “si no et comportes bé, vindrà la Policia”. I si comencem pels infants i jovent de Catalunya? Quina formació sobre els Models de Seguretat i Emergència es dona a les Escoles de Catalunya? Sí que hem vist formació en relació amb temes com el Bullying, Trànsit, Internet Segura, etc.., però jornades reglades, en diferents etapes escolars, per explicar què fa i per a què serveix cada Cos de Seguretat i Emergències? Hi ha hagut casos de nens que han trucat aemergències i s’han salvat vides o detingut a delinqüents.
●Ara passem a la Formació, els Centres de Formació i Manteniment Físic. Podríem dir que poden estar orgullosos de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on hi ha l’Escola de Policia de Catalunya. Però cal potenciar-la molt més, actualitzar les matèries emprades en el Nou Model que es decideixi, formar els Instructors correctament i, sobretot, descentralitzar-la arreu del territori. Perquè a alguns se’ls hauria de caure la cara de vergonya que, després de gairebé 40 anys, les Dependències Policials de les diferents àrees bàsiques policials, que seria el normal, o, en tot cas, les Regionals, no estiguin preparades per donar Formació en coneixements i aptituds, i en un manteniment físic o defensa policial. Actualment, durant 9 mesos, es formen Agents de Policia a l’ISPC i, des de que surten, sí que anualment es fa la formació de tir, però d’altra formació, com no sigui obligatòria, podríem dir que és escassa. I si parlem de la formació física o defensa policial, com no siguin unitats d’Ordre Públic o GEI, ja ni parlem. Però han visitat el Complex Central, únic on disposen d’unes instal·lacions mig preparades per fer manteniment físic? Aquesta és la Policia que volen per Catalunya? Aquesta Formació ha d’anar a càrrec de l’ISPC i dels Cossos Policials i no, com ara, pràcticament delegar-la a empreses externes i als Sindicats. Creuen que aquest és el Model de Formació per la Policia de Catalunya? Cursos que es fan com xurros i que només són d’interèsper obtenir la puntuació màxima per guanyar una plaça.Amb aquesta Formació també podríem parlar de la Formació Prèvia a l’Accés als Cossos de Seguretat i Emergència. Ara existeix el Grau Universitari en Seguretat i el Grau Mitjà d’Emergències i ProteccióCivil. I si es potencia aquesta formació, inclús per formar els propis Policies que vulguin ascendir? Qui serà millor Comandament, un amb una carrera de filologia hispànica, amb tot el respecte per la filologia hispànica, o un amb una carrera de Seguretat?, o es pot crear un Grau Mitjà i Superior en Seguretat i Emergències per al jovent de Catalunya o, fins i tot, es podria crear un Màster en Seguretat, que podria anar bé a molts Polítics que es vulguin centrar en Polítiques de Seguretat.
●Toca parlar de la Conciliació Familiar i de la Salut dels Agents. Això és la mare dels ous per un bon funcionament de qualsevol Model de Seguretat i Emergències. No hem d’oblidar que darrere de qualsevol uniforme hi ha una persona, i aquesta persona pot tenir una família o crear una família (molts entrem joves i la vida ens canvia dins dels Cossos de Seguretat i Emergències) i sobretot tenim sentiments. I per fer la feina que ens toca fer, hem d’estar al 100%. Al Cos de Mossos d’Esquadra, després de 40 anys, tenim un Grup de Treball d’Horaris i Conciliació Familiar, una Conciliació Familiar que és una Mesura del Pla d’Igualtat per tal que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats per una Promoció Vertical o Horitzontal. Una Conciliació Familiar que passa per tenir una Promoció Vertical Territorrialitzada que esperem que s’implanti en breu i esperem que evolucioni, perquè sigui real i eficaç. Perquè un/a Comandament la prioritat del qual hagi estat Promocionar envers a establir una Família i arrelar-se en un territori, téla mateixa visió, tracte humà, lideratge que un que ha triat per la Família i l’arrelament? Segurament sigui difícil de comparar, donat que molts i moltes grans professionals no han Promocionat per no haver de fer “les Amèriques” sense saber quan tornarien. Esperem que això canviï en breu, però és una llàstima que s’hagin perdut grans Comandaments. Com també hem dit, la Salut és important, tant la física (ja hem dit que cal un canvi en aquest punt), com la emocional i mental. I aquesta última s’ha de cuidar i molt i, a dia d’avui, podem dir que no s’està preparat? Hi ha un servei de Psicòlegs o Atenció als Agents arreu del Territori? Quants Psicòlegs hi ha pels 18.000 del CME,11.000 Policies Localso Guàrdies Municipals? S’ha potenciat aquest servei? Cal un canvi radical en aquest sentit. El que viu un treballador/a de la Seguretat i de les Emergències moltes persones no ho podrien suportar, com accidents de trànsit amb ferits i morts, homicidis, si hi ha menors ja ni en parlem, manifestacions no pacífiques amb llançament d’objectes de tot tipus, insults, amenaces, agressions, pandèmies i fins hi tot atemptats terroristes (aquí recordar, entre d’altres, el company que avui està en una incapacitat permanent després d’abatre a 4 Gihadistes –1 d’ells nascut a Ripoll). Sabem els motius dels Policies quan abandonen els Cossos Policials? Altres no abandonen, i altres acaben amb la seva Vida. I, sobretot, una actuació d’un Policia pot variar i molt segons el seu estat de Salut Mental. Aquí s’hauria de reflexionar i molt.
●Eines i Material Policialdel que “disposem” o les que a dia d’avui hauríem de disposar:
−Vehicles Policials: Sabem que el Departament d’Interior ha fet un gran esforç per tornar a equipar amb Vehicles Policials tot el Territori, però sabem que no és suficient. Aquests darrers anys hem pogut veure patrullatges a Peu o Patrullatges en Furgonetes amb X efectius per falta de Vehicles a Seguretat Ciutadana. Vehicles 4×4 inexistents a les Comissaries, Manca de Vehicles de Paisà, de Trànsit, o desplegament d’Efectius per unes Eleccions amb Transport Públic. Recordem que encara estem a nivell 4 d’Alerta Terrorista. Aquesta ha estat una reivindicació que sempre hem fet nosaltres i la resta de Sindicats. Durant quasi 20 anys de Servei, han passat moltes catàstrofes, incendis, nevades, inundacions, atemptats terroristes, etc. I la predisposició del Col·lectiu sempre ha estat la mateixa, ajudar….. i, en moltes ocasions, la resposta ha estat la mateixa, no cal que vinguis perquè no tenim vehicles. Creieu que això és normal? Portem molt de temps avisant que no estem preparats per Grans Catàstrofes o Esdeveniments! Preguntat a Prefectura ens van dir que per anar bé hi haurien d’haver el doble de vehicles en unes dependències i que quan un torn acaba, aquells vehicles haurien dedescansar, algun cop ha passat això al Cos de Mossos d’Esquadra? Tenim gent preparada però no els vehicles suficients.
−Armes NO Letals: Comencem pel Dispositiu Conductor d’Energia (DCE)o, com millor es coneix, que es amb el nom de Tàser. El 2016, la Comissió d’Interior va fer un Grup de Treball i es van arribar a unes Conclusions. Creiem que a dia d’avui s’haurien de revisar i en un Nou Model de Seguretat i Emergències s’haurien de tenir en compte les Eines Policials que s’han d’utilitzar, estan oberts arevisions constants. Al Grup de Treball es va determinar que només els Comandaments amb Formació en podrien fer ús i que haurien d’anar acompanyats d’uns Elements com la Càmera unipersonal i un DEA al Vehicle. Si aquí apliquem el Sentit Comú, alguna cosa no ens quadra, es forma a tots els Agents a l’ISPC i amb formació anual en l’Ús d’Armes Letals i, en canvi, no es pot formar a tots els Agents amb formació d’Armes No Letals. Saben que aquestes armes no estan al 100% disponibles els 365 dies de l’any les 24 hores del dia, per manca de caps de torn, avaries a les Càmeres i, quan s’han d’utilitzar, el temps de resposta pot fer que no s’arribin a utilitzar amb un resultat en l’actuació policial molt diferent del que hauria estat amb l’ús de la tàser. Però, comno tenim dades… Però si apliquem el Sentit Comú, Tot Agent dels Cossos de Seguretat haurien de tenir la formació i cada patrulla policial hauria de disposar d’un DCE acompanyats dels seus Elements d’ús, com les Càmeres Unipersonals “COMPATIBLES” i els DEA.Continuem amb l’Esprai de Defensa que apareix a la Instrucció 16/2013, de 5 de setembre, sobre la utilització d’armes i eines d’ús personal, però que desconeixem el motiu pel qual no s’està utilitzant. Un Esprai de Defensa ben utilitzat, acompanyat d’elements com l’ús d’una Càmera Unipersonal i una formació Bàsica, podria ser una eina a tenir en compte segons la situació policial que s’estigui produint. Un exemple, l’atac a la Comissaria de Vic, on els Equips d’Ordre Públic van trigar entre 30/45 minuts. Si s’hagués utilitzat, segurament el que van viure les companyes i companys hauria estat molt menys.−Armes Letals: aquí tornem a recordar que estem a nivell 4 d’Alerta Terrorista i, com vostès sabran, qualsevol pot ser un Objectiu, entre ells la pròpia Policia, o aquest Parlament, o una Escola amb infants. Aquí s’ha parlat de desmilitaritzar la policia i de policia sense armes, tenim coneixement de moviments, que són ben lícits, com la campanya “Desmilitaritzem l’educació”, amb la qual, entre d’altres coses, es denuncia la presència en espais educatius de Policies Locals o Mossos d’Esquadra armats quan duen a terme activitats formatives. Imaginin que un dia en una escola s’està donant una xerrada informativa policial amb un policia sense arma de foc o en un barri on hi ha un binomi de proximitat sense armes de foc i, de cop i volta, es produeix un atac tipus amok, un atac d’una o varies persones, amb ira cega, com són els darrers atacs terroristes, amb matxets. Què creuen que faran els policies sense armesde foc? Com els polítics podrien explicar que els policies no portaven armes de foc i van matar a x persones o infants? Pensin. Aquí el que cal és potenciar el coneixement amb les eines que treballem, entre elles de les que estem parlant. Creuen que una pràctica anual és suficient? Quantes Galeries pròpies dels Cossos de Seguretat existeixen a Catalunya? La Policia de Catalunya ha d’estar ben formada i disposar de les Armes necessàries. Recordar que cada cop hi ha més armes en el Crim Organitzat, que som Potencia Mundial en cultiu de Marihuana i que, per desgràcia, hi ha una Guerra a Ucraïna on s’hi estan enviant armes de Guerra que podrien arribar al nostre País. Per reflexionar també.
−Càmeres Unipersonals o Dispositius Personals de Gravació (DPG): aquesta eina ja està reglamentada i es va dotar per acompanyar el DCE o Tàser. Com s’ha pogut veure en un darrer informe, 50 actuacions no van poder ser gravades perquè la Càmera no és Compatible. De qui és la culpa? Del Mosso o de l’Administració? Des del nostre Sindicat portem reclamant les Càmeres Unipersonals per tothom que està fent tasques Policials per tal de garantir la seguretat dels Agents tant física com judicialment. Què ha passat a l’actuació policial? Actualment només són paraules o imatges o fragments d’una actuació que solen venir de terceres persones o de sistemes de seguretat de la zona. Si disposem de les Càmeres Unipersonals podem obtenir molta més informació, tant d’imatge com de so, i de molts més angles, fins i tot en directe des de la Sala,CECOR o el Comandament de la Zona. També ens fa d’efecte dissuasiu donat que si la persona que tens al davant sap que s’està gravant l’actuació, la seva actitud serà la mateixa que si no s’està gravant? També ens garanteix tenir constància de les possibles males praxis policials i poder-les investigar per tal d’erradicar-les.
−Càmeres a les Llançadores: podríem dir que també ha estat una reclamació del Sindicat, amb els Partits Polítics que ens hem reunit, que finalment, en aprovar els darrers pressupostos de la Generalitat, es va acordar la seva adquisició. Ens hagués agradat unes altres formes en la seva adquisició, donat que, com les Càmeres Unipersonals, són vitals per saber què ha passat i donar garanties al Mosso/a.Sobre les Càmeres tenim un clar exemple quan es van posar a les garjoles de les dependències Policials, se’n recorden quantes denuncies hi havia per tortures? Quantes notícies hi havia? Quantes hi ha ara? No ens han de fer por les Càmeres ni dir que serà un “Gran Hermano”.
●S’ha parlat de la Desmilitarització pel tema de ser un Cos Jerarquitzat. En una empresa no hi ha una Jerarquia? Però ho podríem enfocar d’una altramanera per tal de millorar i que no passi com a d’altres Cossos Policials o Militars on, al final, alguns Comandaments poden resultar un problema i al Cos de Mossos d’Esquadra ja ho comencem a patir. Què passa si un Comandament no és vàlid per a les seves funcions? sempre pot “fallar” la selecció, no seria lògic que si s’avalua els agents de rang inferior per unsuperior, aquests també poguessin valorar els seus superiors? O si un Comandament vol renunciar al seu grau? Un Comandament hauria de passar a Segona Activitat fent tasques molt inferiors a les que estava realitzant, desaprofitant els coneixements i la formació que ha rebut? Fins i tot podria ser destinat a un altreDepartament per millorar la Seguretat. A dia d’avui ja està passant, podem veure Comandaments fent tasques molt inferiors als seus coneixements i preparació.
●Transparència. Des del SEGCAT estem a favor, hem de ser transparents, en allò que es pugui, i comunicatius, molt comunicatius. Quan hi ha una actuació policial que causa un ressò mediàtic entre els ciutadans s’ha de poder explicar i si es poden aportar imatges, millor. Això ha estat una de les propostes que sempre hem fet, donat que moltes vegades al ciutadà, moltes vegades,només li arriba la imatgedels mitjans de Comunicació, mentrel’organisme policial afectat resta en silenci, cosa que fa que només tingui una versió dels fets. Com s’hauria de donar aquestes explicacions? Oferint una Roda de Premsa o en un Organisme on es pugui fer una rendició de comptes i després informar a l’opinió pública?
●Organismes de Rendició de Comptes o Fiscalització. Aquí ja s’ha parlat de tots els Organismes actuals que existeixen perala Rendició de Comptes, però els tornarem a repetir:
-Divisió d’Afers Interns (DAI)
-Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS)
-Consell de la Policia
–Mossos d’Esquadra
-Síndic de Greuges
-Jutjats
-Parlament de Catalunya
-Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya (Què fa? Quantes vegades s’ha reunit? L’última vegada?)
En calen més? O cal una revisió dels seus funcionaments? Com hem vist, es creen òrgans que després no es fan servir, com el Comitèd’Ètica. També recordem que existeix el Consell de Seguretat de Catalunya que ens sembla que des del 2017 no es reuneix i trobem a faltar una representació dels treballadors de la Seguretat.Des del SEGCAT creiem que cal una revisió i reorganització de tots els mecanismes actuals, lligat amb una modificació del Reglament del Règim Disciplinari, actualitzant els fets sancionables i les formes, cosa que ja hem demanat al Consell de la Policia. Aquesta modificació hauria d’anar lligada amb la decisió que es prengui en aquesta Comissió.Aquí dues Reflexions que deixo a l’aire, si es fa un nou Òrgan, estaria bé que fos un Òrgan relacionat amb l’activitat i tasca parlamentaria, com el Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Oficina Antifrau o que fos un Òrgan Parlamentari Mixt, com ja n’hi ha (CAPCIT), podent ser un Nou Consell de Seguretat de Catalunya?La segona, si també es farà una rendició de comptes per actuacions policials que siguin de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat?
●Ordre Públic.Un altre dels Punts a debat en aquesta Comissió i que creiem que s’ha de parlar. Recordem que ja se’n va parlar a la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses del 2013. I, malauradament, hem vist que moltes de les Conclusions no es van dur a terme i avui som aquí. Caldria recuperar el que ja es va concloure i analitzar què s’ha dut a terme i què no. Sobre aquest tema hem parlat amb els Partits Polítics amb quiens hem reunit i,fins i tot,ambl’associació Irídia. I d’aquests últims ens vàrem quedar amb el que ens van dir, en una manifestació es pot arribar a identificar si al davant hi ha la BRIMO o la ARRO per la seva forma d’actuar, deixant en evidència que a les ARRO’s se’ls nota la seva formació en matèria d’Ordre Públic. Com exagent de l’ARRO, em podria allargar en aquest punt i dir totes les mancances i millores que caldrien però, resumint, les ARRO es van crear com a Recursos Operatius de les Regions Policialsper fer Dispositius Estàtics de Control, Entrades, actuar en Catàstrofes,manifestacions,etc…,esdevenint als seus inicis en un Marca Blanca ECO de la BRIMO, més especialitzada en manifestacions i desnonaments. Dir que en els darrers anys s’ha anat millorant en quant a material però encara queda molt camí per millorar i evolucionar. Segurament aquí es decidirà l’evolució que ha de tenir la BRIMO i l’ARRO, però com a Sindicat creiem que s’ha de tenir en compte moltes coses, començant que sota una granota hi ha una persona i el fet de portar-la no et fa un SUPERPOLICIA (paraules d’un professor en el meu curs de formació). Seré breu, cal començar per cuidar la conciliació familiar amb els horaris, la formació, les eines i recursos policials, l’estat de salut tant física com mental, una sortida de l’especialitat, actualment tenen plaça fixa però potser seria més adient estudiar altres possibilitats com anar en comissió de servei per un mínim d’anys i poder tornar al teu destí quan l’agent ho desitgi, com ho té la UIP del Cos Nacional dePolicia. I ara que esmento el Cos Nacional de Policia, si en el marc actual, altres Cossos i Forces de Seguretat estatals continuen intervenint a Catalunya, s’haurien de regir pel que s’acordi al Parlament, com la prohibició de l’ús de Pilotes de Goma o també, ja que estan donant suport als Cossos Policials de Catalunya, donat que les Competències d’Ordre Públic són del Cos de Mossos d’Esquadra, de les seves Detencions s’hauria de fer càrrec la Policia de Catalunya, per tal de garantir la seva integritat. Per finalitzar, recordar que tant BRIMO i ARRO o com es diguin en un futur haurien d’estar disponibles les 24 hores els 365 dies l’any pel que pugui passar, donat que no ho podemdeixar tot en mans dels Agents de Seguretat Ciutadana quan aquests no hi són.Per anar finalitzant, dir que el Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya està disposat a venir les vegades que faci falta al Parlament o allà on calgui per millorar la política de Seguretat de Catalunya, perquè una millor seguretat significa una millora laboral pels nostres companys i companyes.Siguin valents i valentes! En les seves mans està el futur de la Seguretat de Catalunya. Poden fer una Comissió que quedi marcada en la història de Catalunya o oblidada en un arxiu en PDF. Tot dependrà dela Voluntat Política, però pel bé de Catalunya esperem que aquesta Comissió d’Estudi sobre el Model Policial sigui el preàmbul d’un Pacte Nacional seguit del Llibre Blanc del Model de Seguretat i Emergències de Catalunya, que ja hem manifestat que era deltot necessari. I si la Seguretat del Poble de Catalunya es veu afectada per la situació “d’autonomisme” de Catalunya, informin els ciutadans que la seva Seguretat no està garantida perquè depenem del Estado EspaÑol i ens cal fer un Pas Endavant (cap a unaRepública Catalana). Els Catalans tenim Dret a decidir sobre el nostre Futur i la nostra Seguretat.
Moltes gràcies per haver-nos deixat participar, hem volgut fer autocrítica i en vostès estarà aplicar el sentit comú.
No marxaré, sense demanar que, en la mesura del possible, per respecte a les víctimes de la Pandèmia de la COVID19, el Parlament de Catalunya hauria de fer una Comissió d’Investigació sobre la Pandèmia a Catalunya, que ajudaria a estar preparats per una futura Pandèmia i posar en Seguretata la població de Catalunya, i ens agradaria poder ser-hi presents.També, als diputats i diputades que els seus Partits Polítics tenen representació suficient al Congreso de los Diputados a Madrid, demanar que, si tant els preocupa la Seguretat de Catalunya, portem més de 4 anys esperant una Comissió d’Investigació sobre els Atemptats d’Alcanar, Barcelona i Cambrils, com qualsevol País afectat hauria fet i que aquest Parlament sí va fer, però sense poder treure unes conclusions més clares per les incompareixences i negatives a col·laborar de responsables polítics i alts càrrecs dels cossos i les forces de seguretat i intel·ligència de l’Estado Español.
15-7-2022 Parlament de Catalunya
