En un article a la Vanguardia Jaume Bosch afirma “Allò que realment és important i preocupant de la darrera Junta de Seguretat és el que no s’ha acordat.”
A continuació i pel seu interès el reproduïm íntegrament:
La reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el passat dia 5 de desembre ha provocat un apassionat debat en determinats cercles. Les suposades novetats sobre la integració de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia en el sistema d’emergències CAT112, han generat dins un sector de l’independentisme alguns articles encesos denunciant la pèrdua d’una de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat.
Segons Josep Lluís Alay, director de l’Oficina del president Puigdemont, “les poques competències autonòmiques catalanes de seguretat se’n van en orris”. La periodista Pilar Rahola publicava un article a El Nacional titulat “Picoleto al telèfon”, com si a partir d’ara, quan un ciutadà truqui al 112 qui hagi de respondre des de l’altra banda sigui un guàrdia civil. Rahola situa l’acord de la Junta de Seguretat dins “el persistent desmuntatge de la nostra sobirania” i com a part de la “desnacionalització de Catalunya”.
Cal aclarir que l’acord del 5 de desembre en el marc d’una Junta de Seguretat mancada de continguts destacables no canvia res en relació amb el funcionament actual del 112. El sistema ja remet a Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia els missatges que afecten a les seves escasses competències a Catalunya: l’única diferència és que allò que fins ara es derivava via telefònica ara es podrà fer per via telemàtica. Els avisos a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat representen una ínfima quantitat dels enviats a Mossos d’Esquadra, Bombers i Servei d’Emergències (SEM): no arriben ni tan sols a l’1% del total. Ni Catalunya ha perdut cap competència ni els policies de l’Estat respondran les trucades del 112.
Alguns independentistes abrandats, abans de tocar a sometent, haurien de saber que l’acord de remetre avisos del 112 a Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia es va adoptar en la Junta de Seguretat de Catalunya de setembre de 2018, quan Quim Torra era president de la Generalitat, i Miquel Buch, conseller d’Interior, tots dos de Junts. Aquella Junta ja va decidir crear un grup de treball Generalitat- Ministeri de l’Interior per fer-ho possible tècnicament. Una altra cosa és que el ministre Grande-Marlaska hagi volgut ara vendre fum per apaivagar les protestes dels sindicats policials. Quan el ministre va afirmar de forma solemne que “a partir de les zero hores de l’endemà” els cossos policials de l’Estat s’integraven al 112 estava protagonitzant una ‘perfomance’, una actuació, buida de contingut.
Els que ara consideren el 112 com una eina de la sobirania nacional posada en perill farien bé en recordar alguns episodis anteriors que van afectar aquest servei. Quan l’any 2010 el conseller Joan Saura va posar en funcionament un modern i innovador Centre 112 a Reus, CiU i el PP van titllar les noves instal·lacions “d’obra faraònica”. Posteriorment, la Generalitat va decidir privatitzar la gestió del 112, i, l’any 2017, el govern de Carles Puigdemont va adjudicar l’externalització a l’empresa de Valladolid, Grupo Norte, que l’any 2021 va entrar en concurs de creditors. El servei acabaria en mans de l’empresa de Madrid, Ferrovial. El procés va portar el 112, segons els sindicats, a una situació crítica provocant un conflicte que encara s’arrossega.
Unes competències que no han arribat
Allò que realment és important i preocupant de la darrera Junta de Seguretat és el que no s’ha acordat. Tot era a punt per aplicar uns acords llargament treballats i que s’haguessin hagut de materialitzar en la Junta de Seguretat prevista pel passat mes de maig. La convocatòria avançada d’eleccions per part del president Aragonès, convenientment aprofitada pel ministre Grande-Marlaska, va impedir la seva celebració. Es tractava de transferir als Mossos d’esquadra les competències d’ordre públic i seguretat en ports i aeroports. Però la publicació per part de La Vanguardia dels acords previstos va provocar una tempesta al Ministeri de l’Interior i, una vegada més, Grande-Marlaska va cedir a les pressions d’uns sindicats policials cada vegada més esbiaixats cap a la dreta. De nou, el País Basc ha passat davant de Catalunya i la seva Junta de Seguretat va acordar el passat mes de juliol que sigui l’Ertzaintza qui exerceixi aquestes funcions. Quan es parla de millorar la coordinació entre els diferents cossos policials sembla estrany que no es vulgui aplicar aquest principi als ports catalans: com es pot argumentar que els Mossos com a policia integral de les ciutats que disposen de port no puguin investigar els delictes comesos en aquestes zones?
També es preveia la substitució del SEPRONA (Servicio de Protección de la Naturaleza) de la Guàrdia Civil per la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra i pels Agents Rurals, més enllà que aquests dos cossos puguin investigar els delictes i il·lícits administratius. Segons l’Estatut de 2006, correspon a la Generalitat “el compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics”, i la competència exclusiva en espais naturals, conques hidrogràfiques internes, pesca fluvial i marítima, caça i temes forestals És intolerable que el ministre Grande-Marlaska declarés en acabar la Junta de Seguretat que el SEPRONA no abandonarà Catalunya, menystenint la legislació vigent. Té només una part de raó la consellera Núria Parlón quan adverteix que cal disposar de prou efectius per exercir de forma correcta aquestes funcions; també es tracta de tenir voluntat política per assumir-les. Governar Catalunya comporta saber plantar cara al Govern central quan toca, encara que sigui del mateix color polític. Potser estaria bé que el president Illa a més de citar al president Maragall adoptés les seves actituds en defensa de l’autogovern.
Les competències avui en litigi van ser reclamades pel Parlament en la Resolució aprovada durant el Ple monogràfic sobre la Seguretat celebrat, ara fa un any, el novembre de 2023. L’increment de l’autogovern, i en concret de les competències en seguretat, no és una reivindicació només de l’independentisme oficial, és una qüestió de país que afecta el desenvolupament del model de seguretat que els anys vuitanta van definir CiU, el PSUC, ERC i el PSC; un model concretat posteriorment en l’Estatut de 2006 aprovat en referèndum pel poble català.
La Vanguardia 12-12-2024
