En l’editorial de l’Ara del passat dia 22 de gener s’afirmava que “Segurament el fiscal Carballo té una concepció molt diferent de com ha d’actuar la policia i quins són els límits de la llibertat de manifestació i protesta, tal com ha fet evident durant el judici. Però la declaració de Trapero hauria de servir perquè el tribunal, i tota l’opinió pública espanyola, entengui que responen a la voluntat de la societat catalana de dotar-se d’un model policial propi, més d’acord amb la seva cultura democràtica i amb els nous temps. No va ser cap conspiració”
A continuació el reproduïm íntegrament:
Durant el seu llarguíssim interrogatori al major Josep Lluís Trapero, el fiscal Miguel Ángel Carballo va deixar entreveure, en diverses ocasions, que considerava que l’actuació dels Mossos davant de concentracions com la del 20-S havia sigut “molt suau”, cosa que considerava una prova irrefutable de la connivència de la policia catalana amb els manifestants. Carballo considera incomprensible que la policia catalana no disgregués utilitzant la força una concentració on hi havia milers de persones, obviant els efectes per a les persones que podria haver tingut una càrrega en aquell context. En el judici, doncs, s’ha fet evident un veritable xoc cultural a l’hora de valorar quin ha de ser el comportament de la força pública en situacions de tensió social com la que es va viure aquells dies.
És per això que aquest dimecres Trapero s’ha esforçat a explicar al tribunal quines són les característiques del model policial català, dels seus protocols d’actuació per garantir l’ordre públic, que almenys des del 2013 s’ha distanciat de forma clara dels dels cossos policials estatals. En efecte, a Catalunya les actuacions dels Mossos, i en concret de la Brigada Mòbil (Brimo, els antidisturbis), sempre han format part del debat públic. I només cal recordar el que va passar durant les protestes per la sentència del Procés, quan diverses actuacions dels Mossos clarament irregulars van ser objecte de crítiques i estan sent objecte d’una investigació interna. Aquesta és una primera diferència, ja que a Espanya no hi ha hagut mai un debat seriós sobre el model de gestió de l’ordre públic.
I va ser precisament aquesta pressió social, arran del cas Ester Quintana, la que va forçar un canvi de paradigma dels Mossos, segons va admetre Trapero. L’excap dels Mossos va recordar que el cos va arribar a tenir 60 agents imputats per casos de mala praxi durant la dissolució de manifestacions, uns episodis en què sovint hi havia ferits, i que fins i tot es va aprovar una resolució al Parlament urgint un canvi de model. Aquest canvi es va produir, seguint l’exemple d’altres policies europees, apostant per la mediació i la proporcionalitat en l’ús de la força. També es van substituir les pilotes de goma, causants de la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana, per projectils de foam.
Segurament el fiscal Carballo té una concepció molt diferent de com ha d’actuar la policia i quins són els límits de la llibertat de manifestació i protesta, tal com ha fet evident durant el judici. Però la declaració de Trapero hauria de servir perquè el tribunal, i tota l’opinió pública espanyola, entengui que responen a la voluntat de la societat catalana de dotar-se d’un model policial propi, més d’acord amb la seva cultura democràtica i amb els nous temps. No va ser cap conspiració.
Confondre aquesta diferent manera d’actuar, com fa el fiscal, amb una intencionalitat política espúria només pot respondre a la “mirada perversa” que li ha atribuït el mateix Trapero durant el judici. Una mirada que és una mostra més de la manca de comprensió de la realitat catalana de què fan gala amplis sectors de la judicatura i la política espanyoles.
Ara 22-1-2020