Tots som conscients de la transcendència i importància dels esdeveniments polítics que han ocorregut en el nostre país, però una de les estructures que més ha resultat afectada és, sense cap mena de dubte, el cos de Mossos d’Esquadra, el qual ha vist, no només que cessaven el seu conseller, el seu secretari general i el seu director general, sinó que, a més, destituïen el seu màxim responsable, el major Trapero, i, des del Ministeri de l’Interior, es nomenava a dit al comissari Ferran López al capdavant del cos i a Juan Antonio Puigserver com a responsable del Departament d’Interior. Tot això, unit a les greus i infundades acusacions per part de la Guàrdia Civil i certs mitjans de comunicació en relació a les actuacions dels Mossos d’Esquadra, no només el dia del referèndum, sinó en tots els dies previs i posteriors amb la voluntat de desprestigiar el nostre cos de policia, actuacions que, en qualsevol dels casos, sempre van respectar en tot moment els principis policials de congruència, oportunitat i proporcionalitat i d’absoluta neutralitat política i imparcialitat, un respecte que, paradoxalment, no sempre ho van fer la resta de cossos i forces policials estatals en moltes de les seves actuacions i manifestacions.
Per tant, un dels reptes més importants que tindrà el nou govern que es configuri serà reconstruir novament aquest cos de policia i aprofitar aquest trencament per redefinir-lo a fons. Però per això, caldrà posar al capdavant de la responsabilitat política i operativa a persones compromeses amb el país i que tinguin la il·lusió, la capacitat i sobretot amplis coneixements, no només en matèria de gestió pública, sinó principalment en matèria de seguretat pública. En aquest article es pretén exposar quins podrien ser els principals reptes que des d’aquesta nova direcció política caldria afrontar i així fer més gran, encara, el nostre principal cos de policia i el nostre sistema de seguretat pública.
1.- Redefinir el model de policia que volem.
Des dels seus inicis s’ha plantejat un model policial de proximitat per al cos de Mossos d’Esquadra, pròpia d’una policia adaptada a la nova realitat del segle XXI i que tingui en compte les necessitats de la ciutadania a la que serveix, les seves inquietuds i sobretot les seves demandes. No obstant, aquest model de proximitat s’ha anat perdent els darrers anys, reforçant les àrees centrals i regionals en detriment a les àrees bàsiques, eix essencial i vertebrador d’aquest model, limitant així la capacitat de prevenció, assistència i auxili immediat a les persones. S’han creat grups de proximitat i oficines de relacions amb la comunitat, però s’ha perdut el contacte proper i constant amb la ciutadania, la presència al territori, als carrers, barris i pobles que proporcionava el patrullatge ordinari dels agents. Cal, doncs, recuperar i reforçar aquest model policial de proximitat.
2.- Impulsar la redefinició del sistema de seguretat pública.
L’any 2003 es va pretendre definir el què havia de ser el sistema de seguretat pública de Catalunya, un sistema que volia ordenar les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, essencialment les de policia i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada. El principal problema d’aquest model integrat, no obstant, fou confondre la seguretat pública amb la seguretat ciutadana. El què es va configurar realment no fou un sistema de seguretat pública sinó un sistema de seguretat ciutadana. La seguretat pública va molt més enllà de la seguretat ciutadana i el model dissenyat aleshores es va centrar exclusivament amb les administracions amb responsabilitats en matèria de seguretat ciutadana. Això fou fruit de l’escassa cultura en matèria de seguretat existent (i lamentablement persistent) en el nostre país. L’exemple més evident fou que es va deixar al marge d’aquest sistema de seguretat pública un element tant important com la seguretat mediambiental i, particularment, al Cos dels Agents Rurals, responsable principal de la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Per esmenar aquesta omissió, finalment i de manera tristament barroera, se’ls va tenir en consideració en una disposició addicional instant la seva integració en aquest sistema quan actuessin com a agents de l’autoritat, però sense especificar com. Cal doncs, redefinir (o definir) el sistema de seguretat pública de Catalunya en la que s’incloguin tots els cossos responsables de garantir la nostra seguretat pública, no només la ciutadana.
3.- Reivindicar la base operativa del Cos de Mossos d’Esquadra.
És evident que la totalitat dels agents que configuren el cos han patit de primera mà tot el trasbals, no només, dels importants esdeveniments polítics succeïts darrerament, amb el cessament dels membres del Govern, del Conseller d’Interior i del Director General de la Policia i la destitució del Major Trapero, sinó també de la manca de direcció política i operativa des del mes d’octubre. Tot i el nomenament del comissari Ferran López al capdavant dels Mossos, aquests esdeveniments han provocat una greu sacsejada interna i descoordinació operativa que ha donat lloc a una desestructuració interna que caldrà recompondre. Però aquesta reestructuració no s’hauria de fer de dalt cap a baix, tal i com s’ha fet sempre tradicionalment, sinó de baix cap a dalt. Qui més ha patit les conseqüències dels esdeveniments de l’u d’octubre i han estat contínuament qüestionats per realitzar la seva feina amb la congruència, oportunitat i professionalitat deguda, foren, sense cap mena de dubte, els agents que conformen l’escala bàsica i intermèdia del cos, que són, al cap i a la fi, els que estan en contacte directe dia a dia amb la ciutadania. Per això, cal reivindicar la seva feina, no només la dels comandaments (que també), sinó de tot aquest enorme col·lectiu d’agents, caporals, sergents i sotsinspectors que conformen majoritàriament totes les àrees bàsiques del cos. Cal, doncs, reivindicar la bona tasca realitzada, no només en aquests esdeveniments polítics, sinó en la seva feina del dia a dia, nit a nit, tots i cadascun dels dies de l’any.
4.- Optimitzar els recursos humans existents.
Una problemàtica creixent en el cos és, per una banda, el progressiu envelliment dels efectius que configuren el cos de Mossos d’Esquadra, i, de l’altra de la manca d’efectius en moltes àrees bàsiques. Si el què es pretén és consolidar el model de policia de proximitat, caldrà reforçar la dotació d’efectius en aquestes àrees bàsiques. No hem d’oblidar que aquestes unitats donen servei de dilluns a diumenge, tots els dies de l’any, les vint-i-quatres hores del dia. Per tant, requereixen un nombre d’efectius importants, especialment en aquelles comarques orogràfiques complexes, si es vol donar una resposta ràpida a qualsevol incident que pugui sorgir. Darrerament, s’ha potenciat en excés les àrees centrals i regionals, així com els diferents divisions operatives, en perjudici precisament d’aquestes àrees bàsiques. També hi ha un excés d’agents que realitzen tasques administratives o de planificació, tasques que podrien realitzar perfectament personal administratiu en comptes de personal policial. Cal, doncs, una anàlisi dels recursos humans policials existents per tal d’optimitzar-los i destinar-los, si escau, a tasques operatives més pròpies de la funció policial que haurien de desenvolupar.
5.- Reconstruir l’estructura de comandament.
Òbviament, la destitució del major Trapero i el nomenament imposat del comissari López, faran necessària una reconstrucció a fons de l’estructura de comandament del cos de Mossos d’Esquadra. A més, caldrà tenir en compte, que molts dels comandaments estan sent injustament investigats judicialment per uns presumptes (i inexistents) delictes de sedició i desobediència. Serà una tasca complexa però que pot esdevenir una bona oportunitat per tornar a apropar la cúpula de comandaments a la base del cos, actualment molt distanciades, i millorar la comunicació i la seva relació i reforçar la imprescindible confiança recíproca. Tot i que es tracta d’un cos jerarquitzat, base i comandaments formen un sol cos de policia, i, per tant, caldrà establir canals de comunicació i relació interns que, respectant en tot moment aquesta jerarquia, permetin prestar el servei amb la màxima seguretat, eficàcia i eficiència.
6.- Apropar el cos a la ciutadania.
En consonància al reforçament del model de policia de proximitat, és necessari apropar més la nostra policia a la ciutadania amb el reforçament de les àrees bàsiques existents, eix essencial i vertebrador d’aquest model. A nivell comunicatiu s’ha fet una tasca excel·lent d’informació sobre diferents aspectes relacionats amb la convivència i la seguretat que ha permès apropar-lo a la nostra ciutadania, però cal acabar-se de materialitzar amb un reforçament efectiu de les àrees bàsiques, per així poder incrementar la seva presència al territori i enfortir, d’aquesta manera, la prevenció i el coneixement dels problemes que preocupen als ciutadans i les seves necessitats i atendre, al cap i a la fi, millor a la ciutadania.
7.- Assolir una major projecció internacional.
L’eficàcia de la gestió de la nostra seguretat en un món globalitzat i en una Europa sense fronteres interiors com el nostre, fa imprescindible establir mecanismes de cooperació, col·laboració i coordinació entre els diferents organismes internacionals de seguretat. Lamentablement, l’Estat espanyol ha vetat una i altra vegada l’accés de la nostra policia a les principals organitzacions internacionals, com ara la INTERPOL o l’EUROPOL, on precisament s’intercanvien el major flux de les informacions policials, especialment en matèria de lluita gihadista, una de les principals amenaces a la nostra seguretat. Cal continuar treballant per participar en aquestes organitzacions i integrar, almenys, com a mínim, el cos de Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO) i l’accés al sistema d’alerta primerenca i a la informació policial europea, tal i com l’Estat espanyol ha permès a la policia autonòmica basca.
8.- Restablir un marc de col·laboració amb la resta de cossos policials.
Els darrers esdeveniments polítics al nostre país, han dinamitat els pocs ponts d’interlocució que ja existien entre el Ministeri d’Interior i el cos de Mossos d’Esquadra. És evident, que l’Estat espanyol reforçarà i incrementarà considerablement la presència d’efectius, tant de la Policia Nacional, com de la Guàrdia Civil, al nostre territori nacional. El cos de Mossos d’Esquadra és i ha de continuar sent la nostra policia integral, amb competències en matèria de seguretat ciutadana i de policia administrativa, judicial, d’intervenció i de proximitat. Ha de continuar mantenint l’ordre i garantint la nostra seguretat i continuar desenvolupant l’excel·lent tasca professional com ha fet fins ara, tot i les enormes dificultats polítiques i pressupostàries a les que ha de fer front. Ha de continuar actuant amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, independentment del color polític que tingui el govern en cada moment (encara que altres cossos policials lamentablement no actuïn ni hagin actuat sota aquests principis fonamentals de tot Estat democràtic i de dret, ja que fer política pertoca als polítics, en cap cas a la nostra policia). Això suposarà, tot i la complexa i delicada situació política existent avui en dia, restablir ponts de col·laboració i cooperació amb la resta de cossos policials existents al nostre territori a fi de garantir la nostra seguretat amb la màxima eficàcia i eficiència possible. El nostre cos de policia ha de ser i ha de continuar sent un referent de professionalitat per a la resta de cossos i forces de seguretat existents com ha fet fins ara.
9.- Afrontar el progressiu envelliment del Cos.
La darrera promoció de Mossos fou l’any 2012. Amb aquesta paralització de convocatòries i amb el transcurs dels anys, el cos de Mossos d’Esquadra és cada cop més envellit, la qual cosa condiciona progressivament la seva capacitat operativa, especialment la prestació de serveis en torn de nit a partir de certa edat. Aquesta eventualitat s’haurà d’anar cobrint amb noves convocatòries d’agents i amb la implantació progressiva de la situació de segona activitat. Cal, doncs, una anàlisi exhaustiva d’aquesta problemàtica creixent i evitar que s’accentuï en determinades àrees bàsiques.
10.- Reforçar la cooperació local.
Durant els darrers anys, s’ha realitzat una gran tasca de col·laboració entre administracions que ha permès que progressivament els diversos cossos policials del nostre país hagin anat treballant amb les mateixes eines i documents estandarditzats, la qual cosa ha facilitat una prestació força homogènia del servei policial, que, al seu torn, ha facilitat l’intercanvi d’informació i la coordinació necessària i imprescindible entre ells. Cal impulsar i reforçar aquesta col·laboració i cooperació entre Mossos d’Esquadra i policies locals, prestant el suport i assessorament jurídic i tècnic que sigui necessari, així com revisant, actualitzant i compartint els procediments policials per tal de millorar així aquests sistema de seguretat ciutadana integral.
Comissió d’Estudis del CEEC
(Document publicat amb anterioritat el passat 7-5-2018)