El promès nomenament, anunciat i publicitat a bombo i plateret, per aclamació del major del cos de Mossos d’Esquadra, del que intentarem no parlar-ne gaire més perquè considerem que ja ha estat dit gairebé tot, ja és un fet.
Diem que ha estat nomenat per aclamació perquè cap altre comissari, tret de l’elegit, optà al càrrec. Tots tenien coll avall qui seria o, millor dit, qui seguiria essent el cap del Cos. Aquesta abstenció d’optar-hi mereixeria una reflexió i anàlisi, però ja està fet. Avancem.
El pas següent i esperat per molts, la renovació de caps i sotscaps de Comissaries Superiors, Generals i Regions Policials finalment ha arribat. Però els canvis en l’organigrama encara no han acabat. Manca finalitzar la selecció, formació i nomenament dels nous intendents i inspectors. Sumats als sotsinspectors, sergents i caporals que no fa gaire van ser nomenats, el canvi en la línia de comandament ha estat i serà important. Ens atreviríem a dir que és un dels més importants que mai han tingut lloc. Més enllà dels moments que viu el país, feia molt temps que nous comandaments eren necessaris. El creixement i evolució de la Policia de la Generalitat ho feien necessari, malgrat els cinc anys d’aturada en la incorporació de nous agents.
Molts lectors del butlletí del CEEC ens han demanat una anàlisi i una valoració d’aquests canvis i nomenaments. Després de donar-li moltes voltes hem arribat a la conclusió de que no ens és fàcil fer-la, i això és degut a diferents motius.
El principal d’ells, el moment polític que viu Catalunya. No volem fer la feina als sectors unionistes que somnien encara amb el retorn de la Policia Nacional i de la Guardia Civil. No volem ser instrumentalitzats per aquells que sempre han desitjat unes Policies Locals i uns Mossos d’Esquadra subordinats als cossos estatals. No entrarem a dir aquí quins comissaris i intendents, a criteri nostre i segons les informacions de què disposem, han estat promocionats, quins aparcats a llocs de menys responsabilitat ni tampoc quins altres han estat desplaçats amb puntades cap amunt, cap avall o cap el costat. Estem convençuts que el moment polític que vivim ha portat el joc dels equilibris, amb reubicació de comissaris i intendents de les primeres èpoques, juntament amb altres de més nous i fins i tot amb alguns dels que fa un temps van venir de les FCSE.
Passi el què passi amb el referèndum, la vida continuarà a Catalunya. No sabem com, malgrat els múltiples escenaris possibles, però continuarà. El nostre país seguirà necessitant dels homes i dones compromesos en vetllar per la seguretat dels seus compatriotes. Des d’aquí treballem perquè sigui com a policies del nou Estat. La vida continuarà, sigui com policies d’Estat o com agents d’una Policia intervinguda i seguiran comandant i treballant, amb total independència i integritat, garantint a tothom el lliure exercici de drets i llibertats.
Volem donar el nostre vot de confiança i suport a aquests comandaments que han d’assumir les noves responsabilitats. Comandar la lluita contra la delinqüència comuna, organitzada i el terrorisme quan no s’és profeta a la pròpia terra no és senzill. Encara menys quan l’Estat intenta posar tants pals a les rodes com pot. En són clars exemples la no participació de la policia catalana a Europol, Interpol, Schengen, CITCO i, sobretot, una Junta de Seguretat de Catalunya que existeix només sobre el paper.
No entrar en el joc de disseccionar els canvis i moviments no significa que no en siguem crítics. Ho som i ho hem estat amb les darreres accions de la cúpula del departament d’Interior. Som crítics ara com, malauradament, també ho hem estat històricament. Encara, i fins que no demostrin el contrari, som i serem crítics amb la trajectòria històrica d’indefinició dels partits catalans o dels seus màxims representants si més no. No n’hi ha prou amb disposar de tardanes sectorials en aquest àmbit.
Estarem tots d’acord amb que era necessària la renovació i les noves incorporacions en els nivells més alts de comandament. Calia també nova sang, noves idees i nous estils, però sense deixar de banda aquells qui durant més de trenta anys han contribuït a que el cos de Mossos d’Esquadra sigui la realitat que és avui. El treball dels qui durant tots aquests anys han comandat, dirigit, orientat, coordinat, inspeccionat els serveis policials, juntament amb els qui han gestionat àrees i unitats, exercint també el comandament policials han fet que el Cos sigui allò que és, amb encerts i errades. Ho han fet amb els qui han exercit el comandament operatiu i supervisat tasques executives, els que han realitzat les tasques executives i els que han dut a terme tasques de suport i cobertura a la funció policia. És a dir, amb tots els homes i dones que integren el Cos de Mossos d’Esquadra, i han contribuït a que, malgrat retallades, indefinicions polítiques, obstacles pròpies i externs, els catalans puguem viure amb tranquil·litat i seguretat.
No podem deixar de fer referència a quelcom que ens ha cridat l’atenció: el poc interès que els canvis d’alt nivell, com va passar amb el nomenament del major, han despertat en les bases del cos, en les escales executiva, bàsica, intermèdia i de suport. Tampoc han despertat gran interès altres iniciatives, com el sopar de gala amb motiu de la celebració del Dia de les Esquadres. Pensem que tot això és prou important i estem segurs que els màxims comandaments, nous i antics, hi reflexionaran i hi treballaran per canviar-ho. De poc servirà designar nous comandaments si no s’assumeix que potser el problema sigui de lideratge, o de lideratges i de com s’han exercit, de com s’exerceixen i de com caldria exercir-los.
Comissió Política del CEEC