El sector dels drons és un sector emergent, amb moltes oportunitats i presenta altes taxes de creixement en els propers anys. Els catalans volem apostar per ell o deixarem passar l’oportunitat?
Sí és que sí, el present article planteja tres idees estratègiques de futur que tenen com a objectiu potenciar el sector dels drons a Catalunya per tal que el país esdevingui un dels líders del sector a nivell mundial. Idees que semblen polèmiques i agosarades, però que poden servir de base per iniciar un procés de reflexió i debat sobre si volem o no que els drons siguin una oportunitat de creixement i desenvolupament pel nostre país i, en el seu cas, determinar quines decisions estratègiques haurem de prendre per aconseguir-ho.
Per al desenvolupament òptim d’algunes de les següents propostes, convindria que Catalunya fos un Estat independent. D’aquesta manera, per exemple, Catalunya podria regular el vol dels drons, cosa que actualment no pot fer degut a que no disposa d’Estat propi, factor clau per tenir sobirania plena i exclusiva en el seu espai aeri situat sobre el seu territori.
-
La mediterrània dels dos pols: Catalunya – Israel
Catalunya, com a país petit, per poder tenir un lideratge mundial en el sector dels drons necessita disposar d’aliats estratègics que li permetin competir amb els grans països que actualment lideren el sector. En aquesta línia, una possibilitat a contemplar seria una aliança entre Catalunya i Israel.
Israel, líder en tecnologia, ciberseguretat i drons
Amb un territori més petit que el català i amb només mig milió d’habitants més que Catalunya, Israel ha acabat amb el monopoli tecnològic del que fins ara només gaudia la famosa Silicon Valley. Un sistema acadèmic basat en un model educatiu de coneixement i innovació tecnològica, una connexió molt potent entre universitat i empresa, cultura militar, i una potentíssima I+D i inversió publico-privada són els pilars d’aquest èxit.
En matèries com ara la ciberseguretat, Israel s’ha convertit en un autèntic referent. Actualment, a Beer Sheva, s’està construint l’anomenat CyberSpark, un parc tecnològic que pretén ser la incubadora mundial de la ciberseguretat i aconseguir que qualsevol empresa del món que tingui problemes d’aquest tema recorri als seus serveis.
Israel és també un dels líders mundials en la producció de drons militars. D’acord amb l’estudi Trends in International Arms Transfers, 2014, de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau, Israel és també el major proveïdor/exportador de drons a nivell mundial des de l’any 1985.
Afinitat política
Recordem que ens trobem en l’imaginari d’un escenari amb Estat propi i, ara per ara, tot apunta que dels primers països que reconeixeria una Catalunya independent, apart dels bàltics i els nòrdics, un d’ells seria Israel. La raó? Per les gairebé quatre dècades que li ha costat a Espanya reconèixer a Israel com a Estat, per les millorables relacions diplomàtiques que el primer ha tingut amb el segon, per la bona relació que Israel té amb diversos grups catalans de recerca, i per últim per l’anhel de llibertat i el reclam al dret a l’autodeterminació que comparteixen ambdós pobles, el jueu i el català.
Creixents relacions empresarials i universitàries entre ambdós països
Actualment són més de 800 empreses catalanes les que exporten a Israel i la xifra d’aquestes exportacions ha augmentat en els últims anys de forma considerable. El sector de l’automòbil, productes químics i preparats alimentaris són, bàsicament, els protagonistes d’aquestes exportacions.
La cooperació, però, entre ambdós països pot ser molt més important que l’exportació, ja que com a mercat Israel és petit, per tant, no és un mercat per vendre, sinó per cooperar.
La col·laboració universitària actual és petita, però tot indica que hi ha una voluntat per incrementar-la ens els propers anys.
-
Barcelona Ciutat-Laboratori
Actualment, moltes empreses es troben amb el problema de que no poden, o sí, però de forma molt limitada, provar i posar en pràctica els seus productes en entorns urbans abans de llançar-los al mercat entre altres coses perquè en la major part dels llocs no és legal fer-ho.
Davant aquest escenari, Barcelona pot aprofitar aquesta problemàtica per convertir-se en el “laboratori” de totes aquelles empreses que estiguin interessades en posar a prova el seu producte en entorns urbans abans de comercialitzar-lo. L’orografia de la ciutat és excel·lent:
-
Zona urbana molt diversificada. Barcelona es caracteritza per tenir tota mena de carrers. Des de carrers estrictament per a vianants (barri del Raval, el Gòtic, el Born, Sarrià, Gràcia, la súper illa de Poble Nou) fins carrers molt transitats (ex: Gran Via, Av. Diagonal, Av. Meridiana, Rda. Litoral, Rda. de Dalt) passant per carrers, la gran majoria, que són una barreja dels dos primers.
-
Muntanya. La ciutat compta amb una gran extensió de muntanya. En direcció al mar, al darrera Collserola i a la dreta Montjuïc.
-
Mar. Barcelona té nombroses platges que donen al Mar Mediterrani.
Així doncs, són tres les classes de vehicles que podrien trepitjar sòl barceloní: terrestres, aeris i aquàtics. Això sí, tots ells haurien de jugar a favor dels ciutadans i d’un model de ciutat sostenible.
Cada vegada més, Barcelona s’està convertint en un pol d’atracció per a multinacionals de cara a establir una de les seves seus a la capital catalana. Amazon i Tesla en són l’exemple perfecte. En aquesta línia, la Generalitat, juntament amb la indústria automobilística catalana i agents del sector, ha dissenyat el projecte Catalonia Living Lab que permetrà a fabricants de tot el món fer assajos en carreteres, ciutats i circuits de Catalunya.
En definitiva, cotxes elèctrics, vehicles autònoms, drons i moltes més tecnologies que estan per venir podrien ser posades a prova a una ciutat tan atractiva a nivell internacional com és Barcelona.
-
Aeroport d’Alguaire: la base de drons militars més gran del sud d’Europa
Aquesta proposta de futur és vàlida tan pels detractors com pels partidaris de que Catalunya, com a Estat independent, tingui exèrcit propi tant si acaba formant part o no de la UE i/o de l’OTAN. Catalunya es troba en una zona clau a nivell geoestratègic. Sent pràctics, al nord del país trobem el vell continent, a l’oest en línia recta els EUA, a l’est el Mediterrani i més enllà l’Orient Mitjà, i al sud el Magreb i més avall el Sahel. Els catalans hem de rendibilitzar aquest atractiu geoestratègic que té el país i una opció per aconseguir-ho és fer de l’Aeroport d’Alguaire la base de drons militars més gran del sud d’Europa.
A favor de quins països aliats podria jugar aquest aeroport encara no se sap, però sí que existeixen com a mínim dos possibles escenaris. El primer dels casos esdevé en una Catalunya, amb o sense exèrcit propi, com a Estat membre de la UE. En aquest cas, la proposta és molt potent en clau europea i més encara si a mig termini s’acaba creant un exèrcit europeu. Des d’aquest aeroport, un hipotètic exèrcit català o de la UE podria realitzar missions humanitàries o fins i tot de recopilació d’intel·ligència i d’atac gaudint d’extrema proximitat via dron amb Estats fallits com Líbia, focus de terrorisme i màfies de tràfic de refugiats.
El segon dels escenaris és en una Catalunya que no és ni Estat membre de la UE ni té exèrcit propi. En aquest cas, els catalans hauran de “comprar” la seva seguretat als aliats que li puguin proporcionar. La contrapartida d’aquesta seguretat pot ser dinerària o en “espècies” i, en aquest darrer cas, l’Aeroport d’Alguaire podria jugar en aquesta línia.
Aquestes dues opcions, a part d’incorporar Lleida al mapa aeroportuari europeu, serien una forma de revifar l’Aeroport d’Alguaire i treure un rendiment al seu equipament. En qualsevol cas, aquesta proposta podria ser, perfectament, un escenari a contemplar per a una possible Estratègia de Seguretat Nacional de Catalunya.
Marc Valls Estefanell
Expert legal en drons i màquines autònomes
Soci, Director Jurídic i Director d’Educació i Polítiques Públiques d’Unblur
Aquest article també ha estat publicat a geopolitica.cat: http://www.geopolitica.cat/catalunya-i-els-drons-aprofitem-loportunitat/