El catalanisme homenatja Miquel Sellarès: El patriota de la mirada llarga

Comparteix!

Arran de l’homenatge que es va fer el passat 17 de juny a Miquel Sellarès, Antoni Batista ha publicat una crònica molt personal al Diari de Tarragona on ha escrit “La seva amistat és una generositat que m’honora i em quadro emocionalment davant del Mariscal”.

A continuació i pel seu interès el reproduïm íntegrament:

Miquel Sellarès va néixer a Barcelona, però ostenta fins i tot fonèticament arrels mallorquines, i la seva mirada llarga clissa una pàtria de l’eslora i la mànega de les parles catalanes. Però la pàtria d’en Sellarès no és només quantitat, és la qualitat del voler ser compartida, transversal i de tothom, de comoditat per una ciutadania cada cop més variada de llengües, cultures i identitats. Com que aquest esperit alena tota la seva vida, a l’homenatge que se li ha tributat el proppassat dia 17 a l’Ateneu Barcelonès hi havia representades les grans línies de pensament polític català.

Atès que la pàtria de Sellarès és essencialment institucional, a l’Ateneu hi havia dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pere Aragonès; l’ex vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, que va parlar; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i el president vigent, Josep Rull; els exconsellers Ester Capella, Quim Forn, Joaquim Nadal, Joan Ignasi Elena, Germà Gordó, Carles Campuzano i Joan Manuel Tresserras; i nombrosos parlamentaris i alts càrrecs de diferents governs, com Josep Mª (Pipo) Carbonell, Isidor Marí, Josep Mª Juvé i Eduard Voltas, que va glossar el paper de Sellarès impulsant tantes energies de noves generacions, singularment la dels nascuts amunt o avall de 1970, que va endegar l’homenatge, conduit per Marina Llansana, que va ser diputada i portaveu d’ERC.

Miquel Sellarès debuta políticament d’una manera diguem-ne ostensible –ell és en tots els sentits ostensible però no ostentós–a l’Assemblea de Catalunya. Hi representava el catalanisme que s’anava articulant a l’entorn del de Jordi Pujol. Va ser peça imprescindible en la mesa, al costat de Pere Portabella, i gràcies a les habilitats de tots dos, i de l’imprescindible Antoni Gutiérrez Díaz, va quallar l’enginy polític unitari més important de la lluita antifranquista i per les llibertats polítiques i nacionals.

Van acabar a la presó, en la detenció coral més cèlebre de la dictadura, la ‘Caiguda dels 113’, i fins i tot a la presó –com va evocar Carod– en Sellarès feia reunions unitàries a la seva cel·la. A l’Assemblea, va ser el principal organitzador dels serveis d’ordre i de seguretat, el què li va valer el renom ‘el Mariscal’, i amb els seus coneixements i la mà d’obra del PSUC, que dirigia Carles Quingles, ‘el Fantasma’, van conduir amb èxit les primeres celebracions de la Diada, amb comandament no escrit però efectiu sobre la policia armada, que se li quadrava. El president Pujol el va nomenar en el seu primer mandat director general de Seguretat Ciutadana i té l’honor d’haver liderat el desplegament dels mossos d’esquadra. L’exdiputat i senador pel PSUC Jaume Bosch, que en aquella aventura va ser al seu costat, ho va glossar.

En Sellarès és un apassionat de la seguretat, en sap molt, s’ha documentat i ha viatjat, de manera que la seva mirada llarga també contempla que una nació ha de tenir serveis d’intel·ligència i estructures de defensa, concepció que no sempre, més aviat gairebé mai, se li ha entès.

Però en Sellarès és moltes més coses, és un activista –ep, de cap molt clar– que s’arremanga quan cal, per exemple, recuperar Òmnium Cultural de la letargia o refer unitats sobiranistes perdudes en l’Assemblea Nacional Catalana, fundacionalment inspirada, és clar, en l’Assemblea de Catalunya. També és periodista, ànima de publicacions i suport de joves professionals que ha ajudat en el moment difícil del debut. Aquest vessant el va fer Secretari de Comunicació del govern Maragall, nomenat pel seu amic Carod, al qual va enfortir institucionalment amb la campanya ‘Carod President’ i retornant ERC al mapa polític que havia estat afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, el símbol Companys que Sellarès va fer seu gràcies en part al mestratge de Josep Benet.

La seva amistat és una generositat que m’honora i em quadro emocionalment davant del Mariscal.

Antoni Batista

Diari de Tarragona 22-6-2025