En una entrevista al Món, l’excap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, afirma: “El cos té la seva excel·lència en la seva base. És una organització molt potent en el capital humà que té. Els mossos són gent amb una vocació de servei increïble, amb molt talent, i aquesta és la gran fortalesa de la nostra organització“. A continuació i pel seu interès la reproduïm íntegrament:
El comissari Eduard Sallent (Barcelona, 1972) és un llicenciat en Filosofia que ha estat
dues vegades comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Ara està pendent de resoldre el seu nomenament com a major –la categoria més alta del cos, que fins ara només tenia Josep Lluís Trapero–, però en tot cas, ja l’agafarà al sector privat. Va deixar els Mossos fa unes setmanes per muntar la seva pròpia empresa de consultoria d’intel·ligència, Consulting SIMA. De fet, una de les seves obsessions quan va estar al comandament de la policia catalana era la intel·ligència i la tecnificació del cos. Un cop penjat l’uniforme, Sallent enraona amb El Món del seu nou projecte. Amb discreció i to contingut, també parla de l’actual Prefectura i el seu model policial, i reivindica la seva aposta per convertir els Mossos en una policia “integral i moderna”. Volia aprofitar el moment i romandre en la comoditat d’una organització on, ara com ara, no acabava de trobar el lloc. Aquí ens ho explica.
Bé, primera pregunta que li he de fer és si anirà a la celebració del Dia de les Esquadres, el dia 22 d’abril?
Doncs, en principi, crec que no hi assistiré, tampoc.
Tampoc?
No, no, l’any passat no vaig anar-hi i aquest any tampoc no hi aniré.
Ja fa setmanes que va comunicar que deixava el cos i s’integrava a la vida privada i amb un objectiu ben curiós, inèdit dins un món com és l’organització que són els Mossos, que és fer-se autònom. Perquè tenim la imatge, normalment, que els caps de policia, quan retiren, es converteixen en caps de seguretat en grans empreses o altres organitzacions.
Tenia clar que es donaven les circumstàncies personals i organitzatives per provar una iniciativa de caràcter personal. Per a mi no es tractava de canviar d’organització, soc comissari del cos de Mossos en excedència i és l’organització a la qual estic vinculat. Però sí que volia iniciar un projecte personal, un projecte que té a veure amb el que ha estat la meva experiència directiva i la meva experiència professional al voltant de com prenem les decisions.
Prendre decisions?
Com prenem les decisions en uns entorns en què cada vegada hi ha més imprevisibilitat, hi ha més volatilitat, hi ha més interdependència i més fragmentació. Això requereix un plantejament en què ja no serveixen els anteriors sistemes de decisió, en què teníem un context molt estable, en què tot era previsible, sinó que ens hem de situar en uns contextos en què és important estar molt atents als primers senyals per prendre decisions que són cabdals per a l’estratègia que volem dur a terme. Volia fer una consultora d’intel·ligència.
Fer aquesta aposta per una consultora d’intel·ligència estratègica, vist des d’aquest gran àmbit, és un mercat que feia falta a Catalunya?
En el nostre projecte és una voluntat que neix d’aquí, és una voluntat clara de dotar les corporacions catalanes d’eines per prendre decisions, de metodologia en un cicle d’intel·ligència, d’entendre que estàs inserit en una realitat, ser conscient de com t’afecta o com et pot afectar aquesta realitat, de quines són les teves vulnerabilitats com a organització, de què pots fer i de com actuar davant les situacions que se’t poden anar produint, a vegades amb antelació o a vegades com a reacció. Aquesta és la voluntat en el que és una vertical més orientada a la intel·ligència de la nostra empresa. És a dir, ens dirigim tant a empreses privades que vulguin obrir un negoci d’exportació, per exemple, o per a la intel·ligència i l’estratègia integrada a casa nostra, o en una corporació o una associació. És a dir, tot allò que pugui servir per prendre una decisió en base de la pervivència d’una institució en un món que ja no és tan estable com abans. I que està interconnectat, perquè la dificultat enorme en aquest moment és interconnexió i fragmentació.
Interconnexió, doncs?
El que passa amb els xips a Taiwan té conseqüències en una empresa automobilística de casa nostra. Aquest és un element que no pot perdre de vista qualsevol empresa en la seva estratègia a mitjà termini, o curt o llarg, pel que fa a proveïdors o en el que és desenvolupament i recerca. Per tant, no és exclusivament un tema de si jo vull invertir fora, és que el que passa fora t’impacta encara que tu no et vulguis moure de Catalunya. I aquest és el canvi de mirada que hem d’integrar avui en dia en les nostres empreses.
De fet, vostè ja tenia molta experiència com a comandament en intel·ligència policial. Què troba que ara mateix a l’organització li falti una mica, o li falta confiança en aquesta matèria?
Jo crec que hi ha dos aspectes. El que és tecnològic, en què s’incorpora la capa d’intel·ligència artificial, aquest és un element instrumental que serà incorporat i que s’incorporarà inexorablement a l’organització. I després hi ha un altre que és el metodològic. Crec que aquesta és l’aposta real que nosaltres volíem. Nosaltres volíem un model policial integrat, en el que fusionessin les diferents capes de coneixement, de dades, que pot tenir una organització policial per poder avançar escenaris o prendre les decisions més adequades. Aquesta era l’aposta de la meva Prefectura, que jo vaig liderar, crec que era una bona iniciativa. Espero que, tal com donen continuïtat a molts dels projectes que vam iniciar, també n’hi donin a aquest.
L’imiten o li fan homenatges?
Crec que la realitat és molt més determinada del que ens agradaria, que sovint podem opinar que faríem una cosa o una altra, però que les circumstàncies ens demanen una resposta que ve molt més definida del que voldríem.
Com ara?
No podríem concebre no incorporar drons d’ales fixes en el que és l’activitat policial. És clar que és un avantatge tecnològic que has d’incorporar. I, si no l’incorpores, et guanyaran la posició uns altres, tindràs una falta de capacitat. No pots obviar que el 20% dels delictes són tecnològics i digitals, i que, per tant, o tens capacitat en l’àmbit digital o, senzillament, no tindràs capacitat de resposta com a servei públic. Per tant, hi ha una part de l’organització que té a veure amb el teu context, i aquest és ineludible si vols ser eficaç.
Té por que, diguem-ne, la inèrcia que ara porta el cos li faci perdre excel·lència o ambició?
El cos té la seva excel·lència en la seva base. És una organització molt potent en el capital humà que té. Els mossos són gent amb una vocació de servei increïble, amb molt talent, i aquesta és la gran fortalesa de la nostra organització. Moltes vegades penso que hem manllevat bona part del talent de Catalunya, que s’hagin donat grans enginyers, grans metges o grans economistes, però vam tenir la sort que es fessin mossos i en aquest sentit aporten aquest valor increïble. En l’àmbit de la direcció, cada direcció afronta en el seu context els objectius que es prefixa. La nostra era una Prefectura que tenia una ambició clara de policia integral, d’una policia moderna que s’adaptés a la realitat, que fos avantguarda en les noves capacitats, en combinar les noves capacitats tecnològiques amb aquesta proximitat, amb aquesta fortalesa de capil·laritat de la nostra organització.
I no ho fa l’actual direcció?
Jo crec que encara hem d’anar veient com aquesta direcció situa quines són les seves prioritats com a organització. Aquestes operatives també acaben sent les que són recurrents, però com a organització, com aquell que porta el volant on volen situar el cos de Mossos d’Esquadra, què volen que sigui d’aquí a deu anys, quin és el posicionament institucional en l’arquitectura europea que esperen per aquesta organització…
No veu que hi hagi aquesta estratègia, doncs?
Jo crec que encara és prematur, no ha estat exposada de manera clara. Ara se sent que potser hi ha un canvi al capdavant de la mateixa Prefectura, ja veurem si són informacions periodístiques o si realment hi ha un fonament al darrere, però en tot cas és evident que un canvi a la Prefectura suposa un canvi en la manera de funcionar de l’organització, veurem… Per tant, si aquesta ha estat una etapa de transició cap a un altre lloc, o si continuarem amb aquesta situació més centrada en la gestió del dia a dia i en els reptes més de tipus estructural d’efectius, creixement, estructura…
La Prefectura orienta els Mossos més que com una policia com una gran unitat de seguretat ciutadana?
És una policia que té un plantejament molt més orientat a la seguretat ciutadana, a la seguretat ciutadana molt clàssica, recupera algunes formes que un en l’actualitat es pregunta si són tan vigents, però que realment no resulten gaire innovadores.
Vostè ha estat un espectador, no diria que privilegiat, però sí que ha pogut mirar la societat des d’un prisma molt concret. No sé si dir-ne del monopoli de la força, però sí de la seguretat pública. Vostè recorda, policialment parlant, canvis tan brutals?
No. Jo crec que hi ha un moment en què es produeix un cert canvi, és a l’inici d’aquesta fase en què estem actualment, que és als anys 90, quan es produeix una certa globalització a escala europea. Es produeix el que són els acords de Schengen, es produeix el moviment de persones, i coincideix amb el que és la caiguda del bloc soviètic. Això suposa un repte en el qual tens moviment de persones, de capitals, de mercaderies, i la teva sobirania continua estant limitada al teu estat. És quan ens apareixen els famosos lladres, que en dèiem kosovars, que es dedicaven a fer robatoris intensius en organitzacions o en habitatges, durant un temps. És un fenomen en el qual el delinqüent itinerant ens apareix per primera vegada.
Aquest és l’inici del canvi?
Aquest canvi produït per una globalització que ha passat a ser mundial, ja no regional, ha anat acompanyada d’un canvi tecnològic que crea unes realitats totalment diferents i una interconnexió en el que són els models de producció global. Això ens ha portat a un món totalment diferent del que hem anat vivint. Els analistes i els pensadors fa temps que ens diuen que estem en un canvi d’època, i en certa manera estem en el final de la postmodernitat, que és el tancament d’aquest món modern. I precisament aquesta és la dificultat que tenim. No tenim capacitat de governar en un món que és molt interdependent i global, i depenem d’unes estructures polítiques que no tenen capacitat de sobirania sobre la realitat.
Aleshores, és un problema per a la seguretat.
Aquest és un repte gran pel que fa a la seguretat pública. La seguretat afronta un canvi molt gran, un canvi en el qual l’especialització és un element central. La delinqüència ja no és cosa de persones excloses socialment, de persones amb analfabetisme, sinó que el gran vector dels atacs són enginyers informàtics, hackers, són persones amb alts coneixements per poder fer la seva activitat delictiva. Si vostè veu les fotos que acompanyen una plantació de marihuana o els vídeos, fixi’s que poques indústries tenen instal·lacions elèctriques tan avançades com tenen aquestes plantacions. Aquí hi ha una planificació no només econòmica, i no només de producte o de venda, sinó també en tota la infraestructura que hi ha al darrere. El crim organitzat, des del seu creixement, és un segon element molt clar en aquests moments.
El crim organitzat, el gran perill.
Tenim especialització, organització i un cert dèficit en les capacitats d’investigació, sobretot en els àmbits digitals. Això està transformant radicalment la delinqüència.
De tota manera, quan vostè era a la Prefectura, va incorporar qüestions com la policia marítima, drons, la comissaria virtual… Una sèrie de mecanismes i millores amb certa previsió, sembla que ara s’hagi fet una mena de frenada a tot això.
Suposo que estan en una fase de diagnòstic i voldran veure què fan i què no fan. En tot cas, és la responsabilitat que té en aquest moment la direcció del cos, la direcció política, i ells han de prendre les seves decisions i retre, al final, les oportunes explicacions a la ciutadania, de si ha millorat o no la seguretat.
Per cert, és conscient que vostè pot ser l’únic autònom amb els galons de major?
Sí, el que sí que soc conscient és que soc una rara avis d’haver fet aquest pas de la funció pública a autònom. Però, en el fons, a mi m’agrada vibrar amb allò que faig, gaudir-ho, que tingui sentit, veure que aporto un servei, i el servei no només és públic, també pot ser en l’entorn privat. Què podem millorar en les nostres empreses? Podem millorar en el que és el servei que presten els prod202uctes als seus clients, i en això és en el que estic ara orientat. Amb un impacte en una societat millor, perquè jo crec en la idea de progrés, però des d’una perspectiva privada, aprofitar l’experiència i la molt bona experiència de l’àmbit públic.
Quico Sallés 11-4-2026