Fa pocs mesos el Departament d’Interior va anunciar un pla estratègic per als Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquest pla desenvolupa l’objectiu de revertir una situació crítica, aportant personal per cobrir les reduccions de plantilla, tant a l’àmbit operatiu com al de suport.
També preveu aportar material, vehicles, i pressupost necessari per al manteniment mínim d’edificis i instal·lacions.Per tant, aquest document no és un pla estratègic.
Un pla estratègic seria un document basat en una anàlisi interna i externa, amb una visió i objectius clars i rellevants a llarg termini, amb un desplegament d’objectius mesurables a curt i mig termini (indicadors). Desenvolupant finalment unes conseqüències d’aquest pla en forma de: recursos humans, materials, pressupost i organització.
És a dir, caldria en primer lloc decidir com vol l’administració catalana abordar les emergències. Vol fer-ho reactivament? Vol fer-ho amb prevenció? Quin factor usarà per trobar l’equilibri?
Es podria dir: “volem afrontar les emergències amb un cos reactiu preparat”. Disposar de molts bombers molt preparats és car, però també vol dir que la societat es tornarà intolerant i ignorant davant els riscos. Ja estarà pagant molt perquè d’aquest tema se n’encarregui algú.
Si diem que “volem dotar la societat catalana de les eines per autoresponsabilitzar-se dels riscos”, sona bé, sembla empoderament, però no és realista. Seria potenciar autoprotecció, prevenció d’incendis, formació, simulacres. I no s’invertirà gaire en cossos d’emergència perquè quotidianament ja ho tindrem resolt. Però no tindriem gaire capacitat de resposta davant grans emergències.
Però també podem dir “volem la capacitat de col·laboració i coordinació d’un conjunt d’organitzacions per respondre a la gran emergència quan es manifesta”. Pot semblar eficient, però es genera una gran dispersió de recursos, amb batalletes per la competència, recels entre col·lectius, o amb inversions localistes desproporcionades.
I sense respondre a aquesta qüestió del model, un pla de desplegament de recursos (benvingut sigui) com és aquest no pot considerar-se un “pla estratègic”. Potser tots plegats ens la respondrem quan tinguem un país sobirà amb capacitat real d’organització.
Però si podem anar-hi reflexionant ja i avançant conclusions molt millor.
Bombers per la Independència (ANC)
