En un article a la Vanguardia Eduardo Martín de Pozuelo afirma que “L’intent de crear un front gihadista a les presons espanyoles mostra la perillositat dels reclusos fanàtics”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
El final de la guerra desencadenada pel gihadisme violent no es veu encara i el risc d’un nou gran atemptat que el ressituï instantàniament en primera pàgina mundial es manté molt alt. Malgrat això, és un fet que les mesures preventives contra aquest model de terrorisme són cada vegada més eficaces. Molt especialment les desenvolupades a Europa. La tendència positiva l’evidencien les estadístiques mundials sobre terrorisme, com les de l’Institut d’Economia i Pau (IEP), que mostren per al bienni 2016-2017 una notable disminució del 22% (gairebé 7.000 víctimes menys) en el nombre de persones assassinades en atacs terroristes.
Una bona notícia amb molts matisos que conviden a la prudència, ja que els seguidors de l’Estat Islàmic (EI) espatllen l’estadística mantenint a l’alça la que els concerneix. I ho fan a força de perpetrar atemptats amb moltes víctimes. Una gesta que els soldats de l’EI repeteixen amb freqüència. De fet, el 44% de les morts per terrorisme registrades en països del primer món entre el 2014 i el juny del 2017 les van produir només tres dels atemptats perpetrats en nom de l’EI. Van ser els atacs del novembre del 2015 a París, amb 137 víctimes; l’atropellament amb un camió a Niça el juliol del 2016, que va deixar 87 persones mortes, i el metrallament del juny del 2016 en un club nocturn d’Orlando (Estats Units) que va acabar amb 50 morts.
Les dades són eloqüents i parlen d’una letalitat que cap agència de seguretat no nega o minimitza. Tot i això, n’hi ha que apunten cap a l’eficàcia de la tasca contraterrorista internacional, la tasca de prevenció de la qual, sempre millorable, és molt més efectiva del que era el setembre del 2001, quan el “comando d’Hamburg” d’Al-Qaida va aconseguir fer caure les Torres Bessones de Nova York.
De fet, en l’actualitat els gihadistes ocults als països de cultura occidental incrementen les seves pròpies mesures de seguretat a causa de la pressió d’uns investigadors més preparats per detectar fonamentalistes. Aquesta tasca no ha perdut mai de vista les presons, històric escenari de radicalitzacions temibles. De facto, tots els països del continent europeu tenen el seu programa actualitzat per a la detecció de l’activisme extremista a les presons.
L’objectiu de tota cèl·lula fanatitzada per la doctrina de l’EI és contribuir a la victòria del seu credo sumant nous soldats i atacant l’enemic així que se sentin preparats. En conseqüència, una vegada generat el grup clandestí és només qüestió de temps que algun component del grup acabi provant d’atemptar en algun lloc del món. Per aquesta raó són tan importants les desarticulacions de les cèl·lules en la seva fase de creació o en l’estadi en el qual encara es dediquen a la propaganda i captació de nous fanàtics, i d’aquí els programes de detecció primerenca de radicalitzacions.
Una mostra d’aquest tipus d’investigacions és la desarticulació, aquest mes d’octubre, per la Guàrdia Civil en estreta col·laboració amb els funcionaris de presons, d’un grup de 25 reclusos suposats soldats de l’EI. Els extremistes estaven formant un “front de presons” que pretenia agrupar els més de 270 presos gihadistes de diferents nacionalitats que compleixen condemna a Espanya. La importància de l’assumpte es percep al conèixer la identitat de tres dels presumptes capitostos d’aquest “front”: dos són autors dels atemptats de l’11-M del 2004 a Madrid, Jamal Zougam i Hassan el-Haski; i un altre és Mohamed Achraf, el que va ser líder des de Suïssa de diversos grups de terroristes, constituïts també en presons, que pretenien fer volar l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Achraf, en principi el cervell del projecte avortat, estava a punt de complir condemna i sortir en llibertat, que no recuperarà al quedar novament a presó sense fiança per ordre del jutge.
No sorprèn descobrir en la biografia dels terroristes el seu pas per les presons europees. En ocasions els terroristes primer van ser petits traficants o lladregots, que es van radicalitzar a la presó. En d’altres, van passar per ella a causa de la delinqüència comuna a què es van dedicar per provar de finançar activitats extremistes paral·leles.
La Vanguardia 31-10-2018
