Joan Vidal i Gaiolà va ser conseller de Governació de maig de 1980 fins l’agost de 1982.
Entre alguns dels qui els anys 80 del segle passat ja creien en aquesta utopia de la Policia de Catalunya, circulava una anècdota – o potser llegenda – en relació a ell i en Josep Pla. Es deia que en una ocasió, Vidal i Gaiolà li explicava a Pla que d’ell, com a conseller de Governació, depenia el cos de Mossos d’Esquadra i que això era quelcom molt important. En Pla se’l mirà i li respongué amb una pragmàtica pregunta: “Important?. Quanta gent heu ficat a la presó?”.
La resposta era evident. Un cos que en aquells temps no exercia funcions policials, no havia detingut ningú (o molt pocs) que hagués acabat a la presó. La resposta-pregunta de l’escriptor evidenciava quina era aleshores la incidència dels Mossos d’Esquadra en la lluita contra la delinqüència.
A dia d’avui, unes dècades ençà i en un nou segle, aquella anècdota, real o inventada, segueix vigent. Veiem Mossos d’Esquadra i policies locals arreu dels nostres carrers i places. Són protagonistes als telenotícies, twitter, ràdios i diaris. Els cotxes i uniformes de guàrdies civils i policies nacionals no es veuen, gairebé, per aquells carrers i places. En canvi, on sí que es veuen i escolten sovint és en els telenotícies, ràdios, twitters i diaris. Es veuen quan duen a terme importants actuacions contra el crim organitzat, contra la corrupció, el blanqueig de capitals i la delinqüència econòmica i/o de guant o coll blanc.
La policia catalana compte amb excel·lents professionals dedicats a la lluita contra tota mena de delinqüència especialitzada. Delictes contra els menors, contra el medi ambient, contra el terrorisme, contra el tràfic d’éssers humans, segrestos, homicidis, etc. En canvi, no consta o no és coneguda l’existència de cap unitat dedicada a lluitar contra la corrupció, el frau o la delinqüència econòmica i financera. Si existeix és desconeguda o secreta pel ciutadà mitjà o comú. Tret d’algunes excepcions, en aquests àmbits la UDEF (CNP) i la UCO (GC) són les que protagonitzen aquestes investigacions i actuacions al nostre país. Evidentment, prou que hi ha qui se’n encarrega d’explicar-les a bombo i plateret, especialment en funció de qui són els detinguts o investigats. Per dir-ho de forma planera, venen de Madrid a fer dissabte a casa nostra. Mai no hem vist, escoltat o llegit cap declaració de cap polític català, de cap conseller d’Interior ni de cap director de la Policia, queixant-se d’aquest monopoli exclusiu que tenen les forces se seguretat de l’Estat en aquestes mediàtiques investigacions. Ben segur que es queixarien si investiguessin homicidis, atracaments, violacions o segrestos comesos a Catalunya. Si es queixen, en canvi, de no formar part del CITCO o del fet que la Junta de Seguretat no es reuneixi. Aprofitem l’avinentesa per dir que tampoc s’han queixat – si més no públicament – que sigui la Guàrdia Civil qui custòdia i protegeixi les centrals nuclears catalanes. Evidentment, sempre podran al·legar que és cosa de l’Audiència Nacional i potestat d’aquesta determinar a qui encarrega les investigacions.
No oblidem que els Mossos d’Esquadra també han dut a terme nombroses investigacions amb aquell òrgan judicial central. Els mossos també volen investigar aquests delictes sigui qui sigui el delinqüent i, si és necessari, formar-se i especialitzar-se. La inexperiència en aquest àmbit no pot ser excusa per la inoperància. També volen poder netejar “la brutícia” quan n’hi hagi, allà on sigui i siguin els que siguin els implicats. No fer-ho pot donar lloc a interessats dubtes i qüestionaments.
Avui , trenta anys després, Pla potser li preguntaria al conseller de torn quants estafadors, corruptes, blanquejadors i delinqüents de guant blanc estaven a la presó.
Premsa del CEEC
