Enguany ha fet 40 anys de la tragèdia dels Alfacs: entre 215 i 243 morts. Encara no sabem quants. Una cisterna va explotar just davant d’un càmping. Era l’any 1978, en plena “transició” del règim. Allò fou un crim degut a la incompetència de l’administració com a garant de la seguretat.
Les males praxis eren l’ordre del dia en una dictadura corrupta. I en aquella època moltes desgràcies es tapaven, es menystenien. També a llurs víctimes. La història encara no les ha recuperat totes.
De fet, massa sovint, a la història del país, les emergències han estat motor de canvi. Enduent-se víctimes i provocant danys de tota mena. Per això, cal reclamar un capítol dins la memòria històrica: les emergències i les seves
víctimes.
De fet, a Catalunya ens falta un veritable museu de bombers i de les emergències. I més enllà d’exposar material antic, el relat hauria de ser el de recuperar la memòria d’allò que va passar, de recordar bé les víctimes. I de la lluita tenaç de molta gent quan intenta recuperar- se’n.
Bombers per la República (ANC)
