Les conseqüències del 155 i el nomenament del nou conseller d’Interior són motiu de controvèrsia en el si del cos dels Mossos d’Esquadra. A continuació els oferim dues reflexions al respecte. Són les dues primers que publiquem. Esperem futures col·laboracions:
L’afer del sergent Escolà
Nomenen assessor de seguretat el sergent dels Mossos que es va encarregar de la protecció del president Puigdemont a l’exili.
Al meu parer, hi ha coses que són ètiques i altres estètiques. Aquesta notícia m’ha portat a les següents reflexions:
– Cal agrair i reconèixer l’esforç que suposà per part del sergent Escolà i d’altres mossos, fer-se càrrec, de manera voluntària, del President. No oblidem que eren moments d’aplicació salvatge per part de l’Estat. Això va ser a tot el país, però especialment al cos de Mossos d’Esquadra.
– Altres mossos independentistes i lleials al President, van restar al país, desenvolupant amb màxima dignitat les seves responsabilitats, veient com l’Estat vigilava, dia rere dia, la seva feina.
– Nomenaments com aquests no fan més que contribuir a dona munició als enemics del cos de Mossos d’Esquadra, del Govern i d’aquells que volem i defensem una República catalana.
– No volem una república de portes giratòries, on ser assessor esdevingui un premi i no pas una responsabilitat. Volem una república on la transparència sigui un dels valors principals.
– Certament, aquest sergent i els altres mossos que van protegir el president Puigdemont es mereixien un reconeixent per part del Govern. Aquest reconeixement havia de ser fet dins els procediments que estableix la normativa pròpia del Cos: medalles, distincions, valoracions, encàrrec de funcions.
Evitem divisió en el sí del cos de Mossos d’Esquadra.
No solament Trapero
En tots els discursos del conseller i del president només fan esment del Trapero, la Laplana, l’exconseller i l’exdirector, però ni una sola paraula de suport, ni cap paraula oferint garanties als mossos i als comandaments que estem imputats per l’1 d’octubre. Al marge de la quantia de la possible condemna, podem ser inhabilitats i, per tant, perdre la nostra condició de funcionaris. Ningú no diu res de l’impacte personal que tot això pot implicar, com tampoc no és valora l’impacte que pot suposar pel cos. I tot per fer la nostra feina amb excel·lència. Sí, nosaltres estàvem a Catalunya donant el millor per a protegir i servir les persones, amb tota la lleialtat institucional vers el Parlament i el Govern de Catalunya, però sobretot, pensant en els drets i les llibertats de les persones. Vàrem estar al peu del canó malgrat les ingerències i les pressions dels poders de l’Estat. I, repeteixo, molts estem pendents de judicis que no tenen cap mena de fonament jurídic: no esperem rebre cap tracte just del Poder judicial. Necessitem garanties; necessitem suport de les institucions catalanes i del poble català.
