Quan algú protegeix, se situa de forma poderosa per vetllar, per tenir cura d’algú altre. Quan es parla de protecció civil, vol dir que una administració civil vetlla per a la societat en conjunt.
Això, avui en dia no té sentit, per diversos motius. Veiem-ne uns quants:
1. Perquè l’administració mai serà prou poderosa per protegir-te davant qualsevol risc, a qualsevol moment, a qualsevol lloc del territori i de forma eficaç.
2. Perquè la nostra societat, dinàmica i responsable com és, plena de ciutadans compromesos pel seu entorn immediat, no entén que hagi de ser passiu esperant algú que el protegeixi. Per això s’anticipa, s’associa i s’organitza. Aquesta societat entén que té un rol de compromís en una seguretat distribuïda, amb una autoprotecció efectiva.
3. Hem de deixar de pensar en “protecció” singular, perquè hi ha una pluralitat d’agents implicats, com ara professionals i llurs col·legis, empreses de serveis de seguretat, associacions, empreses que generen risc, empreses que en mitiguen, asseguradores, administracions diverses que regulen i intervenen en àmbits sectorials que impacten a la seguretat, etc. La seguretat es construeix amb unes relacions en xarxa, i no amb una protecció singular unidireccional.
4. Perquè si esperem que algú ens protegeixi, potser no vetllarem igual per la nostra seguretat. És a dir, la protecció ens relaxa sobre la previsió, prevenció, o planificació. La protecció desincentiva l’autoprotecció. Convé reforçar empoderament de la societat.
5. I també, clar, la protecció civil es reserva només davant de grans catàstrofes. Però a partir de quan? Quants morts? Quants evacuats? En una societat cada cop més al·lèrgica al risc, qualsevol esternut cal resoldre’l ràpid i bé. I la nostra societat té recursos per atacar les petites emergències diàries quotidianes. I quan n’hi ha alguna de grossa, la resposta es basa en primer lloc amb qui dóna la resposta quotidiana. No amb algú que es reserva per a situacions especials. Per tant cal pensar en el dia especial, però treballar cada dia en la petita. I això no acaba d’encaixar en la definició clàssica de protecció civil.
Per tant, deixem-nos de proteccions civils i passem a parlar de seguretat civil en una societat lliure i responsable dels propis riscos.
Bombers per la Independència (ANC)
