Autoprotegim-nos. Actuant localment, però amb visió global de país. Hem de crear una nova seguretat civil, útil i eficaç per a la societat del risc en què estem immersos.
Això vol dir que la seguretat civil no pot aspirar a eliminar els riscos. Sempre hi haurà petites i mitjanes emergències, i també ocasionalment catàstrofes. Cal reduir-les, però cal estar preparats per mitigar-les quan apareixen, i que sigui fàcil la recuperació.
És a dir, que si volem una societat segura ho hem d’aconseguir buscant una resiliència de la nostra societat.
I aquí és on pren valor tota la tasca de previsió (conèixer el risc), prevenció (reduir el risc), planificació (com respondrem al risc), intervenció, i recuperació (reducció de conseqüències i restabliment de la normalitat).
Aquestes fases abans es feien amb personal específic en cada una, i en cada risc. Però ara mateix és molt més fàcil transmetre el coneixement i l’experiència, de forma que si fa uns anys el coneixement de cada risc era matèria reservada a entorns reduïts de savis, avui dia està a l’abast de molta gent. Alhora, per prendre mesures preventives cal conèixer com es fan les intervencions. O no es pot intervenir sense conèixer el risc o com s’ha planificat. I no es pot planificar sense saber què es necesita per intervenir o per recuperar.
Així doncs, avui no té sentit considerar compartiments estancs la previsió, prevenció, planificació, intervenció i recuperació.
A més, els darrers 40 anys autonòmics aquestes polítiques sovint s’han vist afectades amb fragmentació de competències, estretors pressupostàries, mirades de curta volada, enveges corporatives, etc.
Cal que la visió transversal sigui assumida per tothom, i executada entre tots els agents d’emergències.
Així doncs, hem de repensar i refer una nova seguretat civil.
També per això, votarem SÍ el proper 1 d’octubre.
Bombers per la Independència (ANC)
