En un article a la Vanguardia Pilar Rahola assegura en relació a la feina feta pels Mossos d’Esquadra que aquests “Van fer massa bé la seva feina. Malgrat que la tragèdia ens havia gelat el cor i recollíem bocins de dolor, la societat s’alçava damunt la mort i elevava el crit de la vida, mentre la nostra policia, aquells Mossos tan sovint vilipendiats, feien massa bé la seva feina”.
I al respecte afegeix “Durant una setmana, que devia semblar una eternitat als voltants del poder central, aquell que s’alimenta de l’orgull sobreactuat, l’Estat no va existir a Catalunya, perquè l’altre Estat, el que aspira a ser-ho, va demostrar gosadia i eficàcia. I quan l’eficàcia es marida amb la seguretat, en temps de la por i la incertesa, es revesteix de prestigi”.
Així, per a Rahola calia “reaccionar. L’1-O és a les portes, la Diada s’entreveu massiva i encara que el soroll utilitza paraules gruixudes, ningú no sap com parar la marabunta catalana. La determinació de votar està intacta, creixen les voluntats, gairebé a punt la logística, i només sembla possible aturar-ho per força. Però qui vol la imatge d’un Estat enviant la policia a perseguir urnes? O, també nefast, qui està disposat a forçar la legalitat fins al punt d’il·legalitzar el Govern? Sols faltava que els Mossos fessin massa bé la seva feina”.
I conclou “el soroll havia començat i creixia als micròfons, als papers, en les declaracions. I no es tractava d’informar millor, sinó d’embolicar, contaminar, crear un indici de dubte. Allò dels bons advocats amb els jurats populars. És a dir, es tractava d’embrutar el bon nom que els Mossos havien aconseguit, inesperadament, perquè havien fet bé, massa bé, la seva feina. Res, diuen que fan periodisme. Pravda també ho assegurava”.
La Vanguardia 1-9-2017
