En un article a la Vanguardia Pilar Rahola denuncia que “Erdogan està aprofitant la situació bèl·lica a Síria per escombrar regions kurdes que, malgrat estar fora del seu territori, considera enemigues per la lluita dels kurds a l’interior”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
No retrocedirem a Afrín. N’hem parlat amb els russos i hi ha consens”. Aquesta frase, pronunciada per Erdogan, és una de les proclames més prepotents de les moltes que decoren el tètric mural de la geopolítica. No només per la insolència amenaçadora que retraten les seves formes, sinó pel fet que està parlant d’una incursió armada fora de les seves fronteres, i no per frenar el Daeix sinó per massacrar els kurds que viuen al nord de Síria. És a dir, com vàrem avisar alguns des del primer dia del conflicte, Turquia lliura moltes batalles en aquesta guerra, i una de principal és la lluita acarnissada contra el poble kurd.
Però el que està passant des de dissabte traspassa els límits del desvergonyiment i posa en relleu els estómacs petris de les democràcies liberals –Europa, en especial–, davant els atropellaments violents del Govern otomà. Amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme, i per terrorisme entén qualsevol que se li oposa, Erdogan està aprofitant la situació bèl·lica a Síria per escombrar regions kurdes que, malgrat estar fora del seu territori, considera enemigues per la lluita dels kurds a l’interior. Així doncs, entra a Síria, bombardeja poblacions kurdes d’un altre Estat, diu que “n’ha parlat amb els russos”, i amb la vènia del gran tsar es passeja pel camp de batalla per resoldre, via violenta, el seu problema territorial. A més, en línia amb la seva derivada autoritària, ha reprimit les protestes a Ankara i a Istanbul, ha prohibit els articles crítics i ha detingut desenes de persones acusades de “donar suport al terrorisme per comentar l’operatiu militar en xarxes socials”, tal com informava La Vanguardia. Si es té en compte que en el passat ja va tancar diaris i va depurar desenes de periodistes, les xarxes eren el darrer reducte de llibertat de premsa, i cap a elles ha dirigit la repressió. Alhora, les detencions de militants kurds han estat massives i els agents antiavalots han arribat a envoltar la seu del partit kurd, el Partit Democràtic dels Pobles, la tercera força del Parlament turc. Mentre tot això passa, Erdogan insisteix que no necessita permís i que “continuarà fins que hagi acabat”, una expressió especialment alarmant en boca d’aquest aprenent avantatjat de tirà.
En aquest punt no hi pot haver sorpresa: Europa sempre mira cap a una altra banda i si ja vàrem abandonar els refugiats sirians a la seva dissort, què no farem amb els kurds! La qual cosa significa que, després de lluitar amb ferotgia contra el gihadisme –són èpiques les batalles de les guerrilleres kurdes –, ningú no els salvarà de morir sota el morter turc. És l’impertèrrit rostre d’una Europa xacrosa i rovellada, atrapada en el joc de poder d’uns estats que no tenen cap altra ànima que els seus interessos espuris. Per això Erdogan se sap impune, “ja n’ha parlat amb els russos” (que són els que manen) i via lliure per matar kurds.
La Vanguardia 24-1-2018
