En un article a la Vanguardia Pilar Rahola afirma que és “indiscutible que la interlocutòria dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona és d’enorme importància” i que aquesta “reforça la idea que molts compartim: que qui hauria de ser jutjat no és Trapero i els Mossos, sinó els De los Cobos que varen comandar els operatius de seguretat que varen exercir la violència. Són els victimaris, no les víctimes”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
Per bé que es refereix a l’actuació de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada, és indiscutible que la interlocutòria dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona és d’enorme importància. I no només per la contundència amb què denuncia els excessos policials de les forces de seguretat de l’Estat durant l’1-O, sinó perquè abona la tesi que sempre ha defensat la conselleria dirigida per Quim Forn i la comandància dels Mossos dirigida pel major Trapero: que calia valorar el risc de lesions greus als ciutadans, si s’intentava impedir les votacions de qualsevol manera. Només a Vilatorrada hi va haver 14 ferits.
La idea, doncs, que es podien fer servir porres a tort i a dret, esbotzar portes, destruir material, estomacar de valent i intentar, per la via de la força, que milions de persones no poguessin votar, no significava un compliment del mandat de la jutgessa, sinó justament el seu incompliment. L’ordre judicial era clara: calia actuar contra el referèndum sense posar en perill la ciutadania. I aquesta ordre no va ser vulnerada pels Mossos, que varen retirar desenes d’urnes allà on no va hi haver risc per a la gent, sinó per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que no varen considerar aquest risc, ni la necessària proporcionalitat que es requeria en aquelles circumstàncies. L’escrit judicial no només assenyala aquesta desproporcionalitat a l’hora d’exercir la violència, sinó que fins i tot assegura que els cossos de seguretat de l’Estat no varen tenir en compte el deteriorament que allò significaria per a les institucions.
Són 14 folis de l’Audiència que, tot i referir-se exclusivament als fets de la localitat del Bages, capgiren completament el relat que s’ha muntat contra el conseller Forn, el major Trapero i la resta de comandaments. No oblidem que l’ínclit coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos –avui ascendit a general i posseïdor d’una notable biografia d’extrema dreta– fou el responsable del dispositiu de l’1-O, i sempre va acusar els Mossos d’haver actuat a favor del referèndum.
D’aquí es deriva l’acusació de rebel·lió contra Trapero i Forn. En aquest punt, una evidència: no deixa de ser altament xocant que un home que es va oferir a Tejero el 23-F, vestit amb camisa de la Falange, parli de rebel·lió contra uns dirigents que sempre han estat demòcrates. Però aquest és l’esperpent judicial on estem atrapats.
Sigui com sigui, a poc a poc es va desmuntant la gran farsa del relat de la violència del procés català, i per bé que continua intacte el desig de revenja contra els dirigents catalans, per part del deep State que inspira tot aquest macrojudici a Catalunya, el fet és que es reforça la idea que molts compartim: que qui hauria de ser jutjat no és Trapero i els Mossos, sinó els De los Cobos que varen comandar els operatius de seguretat que varen exercir la violència. Són els victimaris, no les víctimes.
La Vanguardia 10-11-2018
