Palouzié, De Alfonso i ara Trapero

Comparteix!

La política de seguretat nacional catalana no ha existit mai ni se l’espera. El nomenament del comissari Trapero com a Major del cos dels Mossos d’Esquadra és una evidència palmària que la nostra classe política, inclòs el nostre respectat president Puigdemont, no s’han preocupat mai ni del concepte  ni dels continguts de l’estructura d’aquesta.

Puigdemont en la seva etapa com a alcalde de Girona va mantenir de cap de la policia municipal de la ciutat a Josep Palouzié, un reconegut professional en el camp de la seguretat pública, però que a la vegada és un fan i un admirador dels aparells de seguretat de l’estat i un gran “patriota espanyol”. Palouzié se’l recorda desfilant sable en mà per Madrid en diverses commemoracions militars.

Un altre cas que confirma que continuem anant amb un lliri blanc a la mà és el nomenament  com a cap de l’Oficina Antifrau al magistrat de De Alfonso que tots sabem com va acabar…i ara es fa el mateix promocionant José Luís Trapero com a Major dels Mossos d’Esquadra. Aquest fins ara comissari, no ho neguem,  és un bon professional policial però és ,a la vegada,  l’antítesi de la persona que necessitem en aquests moments per exercir el lideratge del cos. Doncs, és una persona de caràcter dictatorial, prepotent i capaç de reprimir sense contemplacions aquells que s’oposen a les seves directrius.

Així, consideren que el nomenament de José Luís Trapero és un pas enrere en la consolidació del cos dels Mossos d’Esquadra, que necessitava i continua necessitant, lideratges naturals sorgits de la base del cos amb autoritat moral entre la majoria dels seus companys.

 

Comissió Política del CEEC