En una entrevista a Nació Digital Miquel Sellarès, exdirector general de Seguretat Ciutadana defensa l’actuació dels Mossos i reclama a la classe política que es prengui seriosament Interior: “No s’ha de canviar el model de policia, s’ha de reforçar”ha dit.
A continuació i pel seu interès la reproduïm íntegeament:
– Cal un nou model d’ordre públic?
– Aquests dies s’està dient que cal un canvi en el model policial. Però una cosa és el model policial i una altra el model d’ordre públic. Són dues coses diferents. A Catalunya no hi ha d’haver cap canvi del model policial. Només ens faltaria això. La policia de Catalunya són els Mossos d’Esquadra i les policies locals, que són policia judicial i la policia integral del país. El que caldria, en tot cas, és de parlar del perquè de tanta presència dels cossos i forces de seguretat de l’Estat per les poques competències que tenen. I de la seva interferència, a vegades, en la feina dels Mossos. En totes les societats occidentals hi ha un gran debat sobre com s’organitza l’ordre públic.
– En què es diferencia dels altres el model català?
El model català és molt específic d les necessitats, la realitat i el pressupost que hi dediquem. Es parla a vegades del model francès o de l’alemany, però el model alemany, per exemple, és impossible a Catalunya. Nosaltres tenim 500 efectius de les Brimo, més uns altres 500 o 600 de les ARRO per cobrir tot el país. A Alemanya, quan hi ha una manifestació de 500 persones, hi envien 900 policies. Fan un gran desplegament de forces. Que, per cert, la gent no recorda les càrregues de la policia alemanya. O de la francesa, davant de les armilles grogues.
“No es pot demanar als nostres agents de policia més contenció de la que ja tenen”
– La CUP ha reclamat prohibir les foam i dissoldre la Brimo.
– De cap manera hem de perdre les competències de tenir unitats antidisturbis. Si perdem això, perdem part de la nostra pròpia identitat. Hi hauria sectors de l’Estat que sempre han estat en contra de la policia de Catalunya que se n’alegrarien i que voldrien acabar amb les Brimo i les ARRO, i que fossin substituïdes per les unitats d’intervenció de la policia nacional i la Guàrdia Civil. Si volen un canvi de nom, és una altra cosa. Vull recordar aquí el precedent de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau va dir que dissoldria una unitat de la Guàrdia Urbana, que no era exactament antidisturbis, però sí d’operacions especials.
Miquel Sellarès, exdirector general de Seguretat Ciutadana. Foto: Adrià Costa
– I què va passar amb aquesta promesa?
– Doncs que la realitat es va imposar. I no només no es va dissoldre, sinó que va canviar de nom i ha augmentat els efectius. Jo crec que, en aquests moments, els Mossos ho estan enfocant molt bé. Han posat l’intendent Pastor al capdavant d’aquesta unitat. És l’home que es va encarregar de crear les unitats d’interlocució. Això no vol dir que no s’hagin de canviar coses i persones, o que es facin recanvis generacionals amb l’arribada de noves promocions. Però hi ha professionals que fa temps que hi són i que són magnífics. Una cosa que voldria dir és que quan a la societat catalana es parla de Mossos, està parlant de 17.000 efectius. Només un miler i pocs es dediquen al que podem anomenar ordre públic: desnonaments, manifestacions… La imatge d’ells irradia sobre tot el cos. Un cos que el poble de Catalunya va aplaudir l’agost del 2017, quan van afrontar amb èxit l’acció terrorista d’aquell moment. Però quan es parla de policia és de tot el conjunt.
Defensa la necessitat d’aquestes unitats d’intervenció.
– És que hi ha un moment en què algú ha d’intervenir. En aquest cas, està clar que en aquestes manifestacions hi ha un petit percentatge de delinqüència, de lumpen i, costa dir-ho, també de procedents dels MENA. A Catalunya el que hi ha és un problema social i un problema polític. Però la policia ha de ser sempre l’últim element a actuar i aquí sempre la posem al davant. A Catalunya no hi ha cap problema de model policial, el que cal és reforçar-lo.
– És partidari de l’ús de les bales de foam?
– Avui en dia, la policia nacional i la policia francesa estan disparant encara pilotes de goma. La policia ha de disposar d’un estri per evitar el xoc frontal, si les foam no funcionen. S’ha parlat d’aigua, però també segons a quina pressió es llança, pot produir incidents seriosos. El foam, ben utilitzat, pot ser útil, però hem vist que hi ha persones que han perdut un ull.
– Parlaria d’actuacions desproporcionades?
– Jo crec que és molt difícil demanar als nostres agents de policia més contenció de la que ja tenen, quan estan davant de l’actuació de grups violents. Tots els que demanen la dissolució de la Brimo, que expliquin què passaria si deixéssim aquest tipus de manifestacions sense unitats antidisturbis. Jo tinc autoritat moral per dir una cosa: al final del franquisme, vaig participar en algunes de les més grans manifestacions, i el que sempre vaig intentar és que cada manifestació portés el seu propi servei d’ordre. Això s’ha perdut, però evitaria molts problemes. No incomoda ningú que, en les grans concentracions del Primer de Maig, les centrals portin el seu servei d’ordre. I hi ha una cosa que no s’ha de perdre, que és l’exemple que Catalunya ha donat al món, que és que s’han fet manifestacions d’un milió de persones sense que es trenqués un paper. Fa uns dies, en una reunió de grups que convoquen les actuals protestes, un dels presents va explicar que hi havia gent als balcons que aplaudia a la Brimo.
Parlava d’un problema polític.
– Sí, cal que els nostres polítics no s’amaguin, que s’han estat amagant dels problemes. I un de social. Si hi ha hagut participació de menors no acompanyats en els incidents, també hem de reflexionar sobre el fet que quan fan divuit anys, se’ls fa fora de les residències on són sense feina i sense res. També hem de pensar en la situació de molts joves que no troben feina. Tot això, a més de la pressió que ha provocat la Covid, ha generat un volcà.
Hi ha algun factor nou en les protestes pel cas Hasél?
– Hi ha hagut un fet diferencial. La presència de gent molt jove sense gens de por a les forces policials és un element que cal estudiar. Ens hem de preguntar si s’ha fet prou pedagogia des del Govern, la classe política, els serveis socials o l’escola sobre el paper de la policia. Recordo ara que amb Jaume Curbet -un dels referents de l’inici de l’actual policia- vam fer un viatge a un país nòrdic. Ens van allotjar en uns apartaments. Una senyora que administrava aquell edifici ens va comentar que allí hi vivia gent molt rellevant, entre ells un metge i un policia. L’anècdota mostra el prestigi social de la policia. Avui dia, a molts edificis de Catalunya, el policia procura que no se sàpiga que ho és. Això podia tenir certa lògica durant la dictadura. En aquests moments, a mi em preocupa.
– Quines lliçons hem d’aprendre de la gestió a Interior els darrers anys?
– Per la meva experiència, sé que és difícil i jo sempre he tingut respecte pels qui han estat al davant del departament. Però jo faig una crítica seriosa a la classe política pel fet que Interior no s’ha pres seriosament. Hi ha hagut persones com Francesc Gordo com a director general, o Montserrat Tura com a consellera, que han estat molt vàlides. Però no pot ser que en un període curt de temps hi hagi hagut quatre consellers, sis o set directors generals i canvis constants. No pot ser que als partits polítics això no els interessi i hagin mostrat por a cremar-se. Això ha creat en el cos dels Mossos un cert distanciament envers la classe política. I ha mancat pressupostos, ha mancat plantilla, formació i trempera. Ha faltat lideratge dels diferents consellers.
“Trapero és un bon policia, però no seria res sense les desenes i desenes de caps i especialistes que fan una bona feina cada dia”
– Com valora la figura del major Trapero?
– Ha estat un cas paradigmàtic. L’hem convertit en un líder carismàtic, en un símbol, perquè aquesta societat ha tingut necessitat de trobar lideratges emblemàtics. Trapero és un bon policia, però no seria res sense les desenes i desenes de caps i especialistes que fan una bona feina cada dia. L’important és tenir un cos que generi excel·lents policies com Trapero.
– I el conseller Miquel Sàmper?
– Miri, una de les coses que no hem de fer és sacrificar persones com Miquel Sàmper, que es va fer càrrec de la conselleria per uns mesos, el que és una profunda irresponsabilitat de la classe política. Ara tenim l’oportunitat d’engegar un pla en lloc de dedicar-se a fer ximpleries com dissoldre la Brimo.
Què aconsellaria al nou Govern en l’àmbit d’Interior?
– El que caldria és dissenyar un equip plural disposat a estar vuit anys portant un projecte de policia que requereix més efectius, més pressupost, modernització i ampliació de l’Institut de Seguretat Pública a Mollet. Afegiria una cosa que crec que és fonamental. Amb el president Pujol i el conseller Macià Alavedra, vaig aconseguir que l’equip a Seguretat Ciutadana inclogués persones que van ser cabdals com Jaume Curbet, del PSC, o Jaume Bosch, del PSUC, uns professionals excel·lents. Curbet era el nostre líder ideològic. Aquesta suma va ser vital. El que no pot ser és anar canviant de director general cada dos per tres. I s’ha de fer un gran projecte de seguretat.
Miquel Sellarès: “No pot ser que en un període curt de temps hi hagi hagut a Interior canvis constants i quatre consellers”. Foto: Adrià Costa
– Quins han de ser els eixos d’aquest projecte?
– S’ha d’acabar amb la idea que seguretat sigui igual a policia. Seguretat és Mossos d’Esquadra, policies locals, bombers, protecció civil, agents rurals, equips d’emergències mèdics, els serveis de seguretat energètica i alimentícia. Cal transformar, com deia abans, l’Institut de Seguretat Pública, on s’hi formin tots els professionals d’aquests àmbits. Personalment, jo canviaria el nom del departament i posaria el de Seguretat Nacional.
“No s’ha pres seriosament Interior, i caldria un equip plural al departament disposat a estar-hi vuit anys”
– S’està en plenes negociacions per a la formació del nou Govern. Li fa por que Interior acabi sent una simple cadira per intercanviar?
– Em fa pànic. Confio molt en què el futur president de la Generalitat, Pere Aragonès, no farà com s’ha fet en alguns ajuntaments i també en el Govern a vegades, que diversos actors s’han barallat per altres departaments i Interior ha quedat en un segon terme. Interior és un dels elements essencials del nostre país. Hi ha moltes coses a criticar de l’etapa de Jordi Pujol. Jo vaig ser expulsat de CDC per acusar Lluís Prenafeta de corrupció. Però ja m’agradaria que tornés la capacitat de construcció nacional i d’estructura de país que tenia. Amb Josep Laporte, va tirar endavant el model de sanitat del país. Amb Marta Mata i Maria Rúbies, el model d’Educació. Amb nosaltres, Interior. Políticament, sense militar, dono suport a Esquerra Republicana. Però no tot el passat és dolent.
– Quin perfil hauria de tenir el conseller o consellera d’Interior?
– El nou conseller o consellera ha de ser algú que no tingui complexos de cap mena. Ha de ser algú de diàleg, de poques paraules i molts fets, capaç de dirigir un equip plural. Jo no vaig voler fer una policia de Convergència. Tampoc ara s’ha de voler fer una policia d’Esquerra ni de Junts ni de la CUP.
Pep Martí per a Nació Digital 27-2-2021
