En un article al Punt Avui Miquel Sellarès ens diu “El 22-D recuperem la nostra dignitat nacional i fem-los evident que no ens han derrotat ni ens derrotaran!”
A continuació el reproduïm íntegrament:
La situació política catalana i el procés ens han portat a clarificar-ho tot. Han caigut moltes caretes. No hi ha, ni es vol que hi hagi, terceres vies ni termes mitjos. El nacionalisme espanyol es manifesta de forma clara i contundent i ni així la majoria del sobiranisme català contraataca. Per què no alça la veu per dir que no hi ha nacionalisme més dur i colonialista que l’espanyol? Que car estem pagant l’ésser nosaltres els únics suposats nacionalistes dels últims quaranta anys. D’aquesta manera el nacionalisme espanyol ha quedat camuflat darrere l’Estat mentre el català ha patit atacs i desautoritzacions de tota índole.
Després del 21-D caldrà que deixem enrere la vella política d’anar amb el lliri blanc a la mà. Ens han perpetrat un cop d’estat. Han empresonat els nostres dirigents i la resta han hagut de recórrer a l’exili. No podem tenir més miraments amb els colpistes espanyols. Hem de deixar clar que la majoria social catalana no és antiespanyola però sí que és contrària a la casta que s’ha consolidat en el poder de les institucions de l’Estat i del poder econòmic i financer.
L’‘a por ellos’ emana dels cors i les ments dels aparells de l’Estat, les elits històriques del PP i el PSOE i de la reencarnació falangista de Ciudadanos. Tots ells connecten amb una gran part dels alts funcionaris de l’Estat i amb bona part dels intermedis, amb els dirigents de l’Íbex, amb els empresaris de la comunicació de Madrid, amb el nucli dur del món econòmic que viu del BOE i amb les grans famílies franquistes. Aquesta és l’Espanya que vol una Catalunya que sigui únicament una colònia a la qual explotar i a la qual només permeten i permetran tenir una elit que calli, acati, assenteixi i s’humiliï davant la metròpoli.
És cert que hem perduT una batalla. No estàvem suficientment preparats per a la guerra bruta, la intoxicació mediàtica, la informació i la contrainformació dels serveis d’intel·ligència i per a la repressió policial i judicial. Ens crèiem que vivíem en un estat en el si de l’Europa democràtica que no permetria un cop d’estat com el que s’ha produït a Catalunya. Santa innocència! Nosaltres teníem i tenim la força de la bona gent del país que en una gran majoria ja ha desconnectat de l’imaginari nacional espanyol i, confiats com som, vàrem creure que els nostres dirigents ho tenien tot previst… Intentem no caure de nou en els mateixos errors. El 22-D haurem de parlar clar i fer net. Si volem construir un estat s’ha de fer seriosament. Espanya hi té segles d’experiència i estan disposats a defensar la santa unitat de la pàtria fins a les últimes conseqüències. Bona mostra en són la constitució espanyola del 78, la Loapa, el s GAL, la victòria militar a Euskadi, la humiliació a Ibarretxe, l’operació Catalunya i l’operació repressiva de l’1-O. Per a Espanya no és res més que la màxima del “Todo por la patria”.
L’1-O va ser un gran experiment de l’Estat. Van traslladar a Catalunya més de sis mil efectius dels CFSE, entre ells les unitats especials del GAR, unitats d’intel·ligència i contrainformació i el CNI. Tots ells estaven llestos per fer el que calgués. L’estratègia no era únicament impedir el referèndum sinó escalivar i atemorir el sobiranisme. L’operació policial es va iniciar a primera hora sense tenir en compte el més d’un miler de periodistes internacionals que es trobaven a Catalunya seguint i retransmetent en directe el que hi estava passant. Al migdia multitud d’informatius a Europa i al món obrien les seves edicions amb Catalunya i la violència exercida pel CNP i la Guàrdia Civil. La ràpida i imparable viralització de multitud d’imatges de les violentes i desproporcionades càrregues policials als col·legis va fer insuportable la pressió a la Delegació del Govern a Catalunya i sobre el govern de Rajoy que van decidir paralitzar el dispositiu repressiu.
Els aparells de l’Estat ofesos i humiliats necessitaven un cap de turc, i els Mossos, que ja es trobaven en el seu punt de mira després de l’operació reeixida durant els atemptats de Barcelona i Cambrils, eren els candidats perfectes.
EL DISPOSITIU dels CFSE per l’1-O és greu no només políticament sinó també professionalment, ja que vull recordar que els Mossos van tancar més col·legis i van retirar més urnes exercint sempre el principi de proporcionalitat i sense utilitzar en cap cas la brutalitat mostrada pels CFSE. Ara s’investiga el comportament de comandaments i agents dels Mossos durant la jornada de l’1-O, i en canvi es declara secret d’estat l’actuació dels CFSE. Una clara decisió d’estat colonial. Ens trobem, per tant, davant d’un Estat que sense contemplacions i sentint-se una fera ferida està disposat a tot, fins i tot a utilitzar la violència extrema. Però com utilitzar aquesta contra un poble que es manifesta sota la consigna “Som gent de Pau”? Així i amb aquest escenari, què pot fer la majoria social sobiranista? Derrotar el cop d’estat del 155. Treure el nostre govern de la presó i l’exili i expulsar els ocupes de les nostres institucions. Hem de ser capaços d’enviar un missatge clar i contundent a la casta espanyola. No permetrem que ens toqueu les nostres institucions: la nostra sanitat, ensenyament, policia i mitjans de comunicació, etc.
El 22-D recuperem la nostra dignitat nacional i fem-los evident que no ens han derrotat ni ens derrotaran!
El Punt Avui 25-11-2017
