En un article a la Vanguardia Miquel Roca afirma en relació a la manifestació dels Mossos d’Esquadra que aquesta “imposa una reflexió serena en benefici de la seguretat de tots els ciutadans com a garantia de la seva llibertat”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
No és una notícia més. Ni una manifestació insignificant. Quan molts policies –Mossos d’Esquadra– es manifesten reclamant “dignitat”, queixant-se de ser instrumentalitzats al servei d’objectius polítics i posant com a exemple que no se’ls va deixar actuar com calia per evitar l’assalt al Parlament de Catalunya, no és una manifestació que pugui deixar ningú indiferent. Com a mínim, imposa una reflexió serena en benefici de la seguretat de tots els ciutadans com a garantia de la seva llibertat.
Un assalt al Parlament català no s’hauria de contemplar com un incident irrellevant. Si ho creiem –i convindria creure-ho–, el Parlament és la institució representativa de la voluntat popular.
Allí els representants de la ciutadania defineixen l’interès general i aproven les normes que hauran de fer possible el govern de la democràcia.
Tots els parlaments del món lliure estan protegits; ningú té dret de pertorbar el lliure exercici de la voluntat popular. Fins i tot, a vegades, alguns parlaments tenen un perímetre exterior de protecció amb la finalitat d’evitar la percepció d’una pressió sonora que condicioni la llibertat dels seus parlamentaris.
És greu que els servidors de l’ordre es queixin que no se’ls va permetre defensar el Parlament de Catalunya. Que es va posar en risc la seva inviolabilitat, no autoritzant les mesures que els comandaments policials recomanaven. Serà cert o no? Caldria explicar-ho molt i molt explícitament. El dubte que la manifestació planteja és massa greu per resoldre’l des del silenci.
No té sentit etiquetar la preservació de l’ordre amb plantejaments conservadors. La llibertat és una condició indissociablement unida al progrés. La voluntat de canvi no pot de cap manera posar en qüestió les bases d’una societat convivencial i correspon als servidors de l’ordre garantir-la. Quan aquests servidors de l’ordre es queixen perquè no se’ls permet actuar en aquesta línia, renunciant al que de ben segur se’ls ha dit que justificava la seva raó de ser, és quan reclamen dignitat; que es respecti la seva dignitat.
I tot plegat és el que dona sentit a aquesta reivindicació de “dignitat” que presidia la manifestació de l’altre dia dels Mossos d’Esquadra. Defensar el Parlament no és negociable; és respectar les institucions de l’autogovern, la voluntat popular, la convivència. Res pot treure importància a aquests valors; ningú té dret a menystenir-los. Per aquesta via no es construeix un futur en llibertat; en tot cas, es posa en risc la llibertat del present.
I no val com a excusa assenyalar el caràcter minoritari dels que pretenien portar a terme aquest assalt al Parlament. No és un problema de molts o pocs, és un problema de la simbologia del fet i la importància dels valors institucionals que cal atorgar al Parlament de Catalunya. Podria ser que existeixi sobre aquest fet alguna explicació, però el cert és que fins ara no s’ha donat. I el que queda és una manifestació dels Mossos d’Esquadra que, emparant-se en aquest fet, reivindiquen la defensa de la seva dignitat. No és una qüestió menor ni irrellevant, el que ha passat. És molt important i, encara més, preocupant.
La Vanguardia 9-10-2018
