En un article al Temps Marc Cros ens exposa les raons a favor i en contra de tenir una força de defensa pròpia.
A continuació el reproduïm íntegrament:
La majoria dels catalans volen que un Estat català independent tingui unes forces armades equiparables a les que tenen els països europeus de l’entorn. Això desprèn una enquesta, feta pública la setmana passada, encarregada per la Societat d’Estudis Militars i elaborada pel GESOP. El sondatge indica que el 47,2% dels catalans estarien a favor d’un exèrcit, mentre que el 40,5% s’hi oposaria. L’enquesta també pregunta sobre la futura pertinència a l’OTAN, que també rep una majoria favorable. Un 53% dels ciutadans defensa pertànyer a l’Aliança Atlàntica, mentre que un 30% hi està en contra. El sondatge també recull que més del 70% dels catalans volen que les hipotètiques forces de defensa participin en missions de pauinternacionals. L’estudi es va fer entre els dies 3 i 11 de juliol sobre un mostratge de 1.600 entrevistes telefòniques a tot Catalunya, a persones majors de 16 anys.
Es tracta de la primera enquesta d’opinió sobre aquest assumpte clau de la seguretat del país. Després de més de 300 anys sense exèrcit, ara, en la fase final del procés independentista, s’obre el debat entre partidaris i detractors. Fins fa poc, les veus contràries a la creació d’unes forces armades semblaven majoritàries, però aquesta enquesta ho qüestionaria. Per tant, el debat és obert de bat a bat.
En contra
EL TEMPS s’ha posat en contacte amb la pacifista Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que dóna cinc raons per prescindir d’unes forces armades:
1– La policia és suficient
Ja no cal patir per invasions territorials en el marc europeu, la majoria de les accions exteriors van destinades a combatre al terrorisme i per a això calen més eines de ciberseguretat i d’espionatge, tasques que pot realitzar la policia. A més, la conflictivitat social dintre del continent que es preveu en els propers anys estarà motivada per un descontentament amb el sistema polític, ja sigui de tendència dretana, feixista o xenòfoba. En aquest nou clima, doncs, l’exèrcit no serà necessari, sinó que caldran solucions de caràcter policial.
2- Un exèrcit europeu
Cal una reflexió en el conjunt del continent per una política de defensa compartida. Una aposta decidida per la racionalització de la despesa militar. No pot ser que en el conjunt d’Europa hi hagi més armament que als Estats Units. Després de la marxa d’Anglaterra amb el Brexit i el descontentament de Trump amb Europa, s’obre un nou horitzó. Per primera vegada s’ha votat un pla de defensa i un fons comú. Això podria significar un primer pas per tenir un exèrcit de la Unió Europea. Per tant, no cal afegir un exèrcit més. Si Catalunya està a Europa caldria que pagues la part que li toca de la defensa europea.
3- Els exèrcits són el passat
Tot i que ara tots els països tenen exèrcit, Catalunya no té una posició estratègica delicada i, per tant, no li faria falta una força de defensa pròpia. Les sobiranies estan molt limitades perquè els mercats són els que manen i no tenen fronteres. El capital no té delimitació física i un Estat ubicat en el centre del continent no necessita controlar les fronteres amb cap exèrcit, ja que es regiria per l’espai Schengen.
4- No estem en perill
Abans, la conflictivitat mundial estava situada a Europa, sobretot en el període de la Guerra Freda. Ara, el focus ha canviat i ha virat cap a l’Àsia, a causa del poder econòmic. En aquest sentit, l’OTAN és una força que comença anar a la baixa.
5- Perdre la por
En la mesura que es rebaixin les tensions, viurem amb menys por. Hem de perdre la por a que ens invadeixin, als immigrants o als que tenen una religió diferent. Quan tenim por prescindim i acabem renunciant a la llibertat i als drets. Europa ha de ser referència en aquest sentit. Ha de vetllar per la pacificació del planeta.
A favor
La rèplica va a càrrec de Marc Gafarot, un dels autors del llibre Política de Defensa i Estat propi. Explica que, si la independència va de debò, no hi caben les mitges tintes. I caldria apostar decididament per tenir un exèrcit convencional. Aquestes són les seves cinc raons:
1– Per responsabilitat
Tenir un Estat és recuperar responsabilitats perdudes. Un retorn a la normalitat. Si nosaltres volem el reconeixement internacional, la UE ens exigirà que participem com un membre més. És a dir, que aportem recursos a nivell tècnic, econòmic i també humans. Cal adquirir les mateixes compromisos que els nostres socis si volem formar part del concert polític i diplomàtic internacional.
2- Per realisme
El món és el que és. Més conflictiu del que podíem esperar fa uns anys. En aquest sentit, la UE i l’OTAN continuen tenint tant sentit com abans. Si volem ser un Estat, doncs, hem de participar igual que la resta de països, tal com ho fan Estats com Malta o Eslovènia. De fet, no es pot ser independent sense forces armades. Sense una política de defensa pròpia estàs a mercè d’Estats tercers. En el nostre cas dependríem en moltes situacions dels nostres veïns, és a dir, dependríem de França i l’Estat espanyol (com ara).
3- Innovació i nous llocs de treball
Unes forces armades generarien un nou sector econòmic i milers de llocs de treball, una part important dels quals altament qualificats. Per la situació propera al mar i per població, Catalunya és comparable amb Dinamarca. Aquest país del nord d’Europa té un exèrcit de 15.000 efectius. A més, Catalunya participaria d’una indústria d’alt valor afegit, que va a favor de la competitivitat i que és innovadora per definició, capaç d’elaborar aplicacions tecnològiques que aporten beneficis en el conjunt de la societat.
4- Autoestima nacional
Després de més de 300 anys sense exèrcit, tornar a la normalitat seria bo psicològicament per a la mentalitat del país. Ser com els altres. Seria un orgull col·laborar en operacions internacionals o enviar gent a l’estranger amb una clara vocació militar i democràtica que ens representès al món. A més, Catalunya no ha de renunciar a actuar en pro de la pau al món. Volem un exèrcit convencional, proporcionat a la demografia i a les necessitats. Com a país europeista, l’aportació catalana és una oportunitat per al continent de cara a avançar en una política de defensa comuna i ser un actiu en la promoció de la pau. Ser un més per canviar-ho des de dintre, apostant per més eficiència i menys despesa, entre d’altres accions.
5- Reconeixement internacional
Vacil·lar en tenir o no tenir exèrcit pot perjudicar el reconeixement internacional de Catalunya, ja que generaria desconfiança sobre els altres estats que t’han d’acceptar. Tenint en compte que tots els Estats tenen exèrcit, Catalunya no es pot permetre ser una rara avis quan necessita la seva complicitat. No tenir política de defensa posaria pals a les rodes a la nostra entrada a la comunitat internacional. En resum, sense seguretat no hi ha llibertat ni reconeixement internacional.
Pot ser Catalunya una excepció?
El punt en comú entre les dues visions enfrontades és el reconeixement que tots els països del món –comparables amb Catalunya– tenen forces de defensa. Molts pensen que no es tracta d’una qüestió de dretes o esquerres, sinó d’una decisió d’Estat, fundacional. Fa dues setmanes es publicava un article al diari AVUI que reclamava afrontar aquest debat davant “la manca de reacció dels qui defensen no tenir exèrcit”. Una discussió que s’ha anat postposant però ara, en plena fase final del procés independentista, cal resoldre. El debat, entre dues maneres d’entendre el món i el país, està servit.
El Temps 7-8-2017
