En un article al Temps Marc Cros afirma que “Els experts assenyalen que serà necessari un operatiu de seguretat liderat pels Mossos d’Esquadra que garanteixi la votació del proper 1 d’octubre, tal com va funcionar el 9N. Ara, els Mossos d’Esquadra tindran l’oportunitat de demostrar si són, també, una estructura d’Estat”.
Pel seu interès el reproduïm íntegrament a cotinuació:
El cop d’Estat militar del 23F va ser determinant perquè avui existeixin els Mossos d’Esquadra. Fins llavors, els presidents Tarradellas i Pujol pensaven que la seguretat no era responsabilitat dels catalans, sinó una tasca prescindible que podia cobrir la Guàrdia Civil. Però tot va canviar aquella nit de febrer de l’any 1981. Els màxims responsables de la política catalana van patir moments d’incertesa. Les detencions eren més que probables en aquell intent de retorn al passat. Passats tres dies, superada la crisi, Miquel Sellarès es reuní amb el president Jordi Pujol per posar en marxa la policia catalana. La implantació, però, no es va iniciar fins als anys 90. Després d’una substitució progressiva dels cossos de seguretat espanyols en les funcions d’ordre públic i de seguretat ciutadana, el procés va culminar l’any 2008, amb més de 14.000 agents desplegats arreu del Principat.
Actualment, els Mossos d’Esquadra tenen una plantilla de 16.783 efectius. Després d’un període de contenció, en els propers anys s’hi incorporaran més policies. La setmana passada es va tancar la inscripció per optar a les 500 noves places del cos, en què s’han presentat més de 10.500 persones.
Una participació que va en consonància amb la bona valoració que la ciutadania fa de la institució. Els Mossos d’Esquadra, juntament amb les Universitats, són els que treuen més bona nota en el darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió. És a dir, la policia catalana és la força de seguretat més ben valorada del Principat, per davant de tots els cossos de l’Estat: Policia Nacional, Guàrdia Civil i Exèrcit. El camí que han traçat els Mossos no ha estat senzill, però han aconseguit connectar amb la població i consolidar-se arreu del territori.
Ara, en aquest moment històric, els Mossos tenen per davant un nou paper. I són molts els catalans els qui hi confien. “Les nostres forces de seguretat tindran una funció històrica en aquest moment de transició nacional”, comenta Miquel Sellarès.
“Els Mossos són un cos equiparable al d’una policia estatal europea, tant per la seva formació com per l’estructura. Tot i la manca de recursos pel fet d’estar en una comunitat autònoma, tenim una policia integral, seriosa i professional”, afirma el periodista Guillem Ramos, director del digital delCamp.cat i expert en seguretat i Mossos d’Esquadra.
Arriba Joaquim Forn
La renúncia de Jordi Jané al capdavant de la Conselleria d’Interior ha desencadenat nomenaments i dimissions que reforcen el Govern independentista. I mostren a l’Estat, una vegada més, la determinació a celebrar el referèndum el proper octubre. Jordi Jané va viure prop de les entranyes de l’Estat durant quatre legislatures. Va ser diputat al Congrés espanyol entre 1999 i 2015. Si bé ningú nega el seu catalanisme —era convergent—, els equilibris que volia mantenir van fer inviable la seva continuïtat.
L’endemà mateix de la renúncia es va produir el canvi de carteres i Joaquim Forn era nomenat nou conseller d’Interior. La seva convicció política ve de lluny. Durant els Jocs Olímpics va participar en la campanya Freedom for Catalonia. I fa un parell d’anys va assistir a l’homenatge dels germans Badia —catalanistes assassinats l’abril de 1936— al carrer de Muntaner de Barcelona. Precisament, ara és ell qui farà de Miquel Badia, encarregat dels serveis d’ordre durant la Segona República i conegut popularment com el Capità Collons. Les primeres declaracions del conseller han estat ben clares. Es mostra disposat a liderar el departament “amb totes les conseqüències”. I afirma que “la policia catalana hi és per servir el poble de Catalunya”. Miquel Sellarès el coneix des de fa anys, i el defineix com “un independentista de tota la vida, com el president Puigdemont. Dins del que tenim ara, ell és el millor conseller per a aquest moment”. L’expert en seguretat també recorda la solvent gestió de Forn al capdavant de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
El nomenament va provocar la dimissió automàtica, per “motius polítics”, d’Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra. Batlle és un supervivent de la política i fa més de mitja vida que viu de les institucions públiques. Començà la seva carrera amb el PSC, en els governs municipals de Pasqual Maragall i Jordi Hereu. Després també dirigí presons i justícia juvenil durant l’era dels tripartits a la Generalitat. Quan el PSC tornà a l’oposició, Batlle entrà a l’Oficina Antifrau com a director adjunt fins que el 2014 agafà el relleu de Manel Prat com a director de la policia, a proposta de Daniel de Alfonso —peça clau de les clavegueres de l’Estat a Catalunya— i amb l’aval del dirigent d’Unió Ramon Maria Espadaler.
“Era intolerable i una incongruència que Batlle continués en el càrrec”, comenta Miquel Sellarès. Per la seva banda, Ramos afirma que, “tot i que els canvis s’han fet en el temps de descompte, la dimissió de Batlle és cabdal en el reforç dels Mossos d’Esquadra i del Govern, ja que trasllada el nerviosisme a Madrid”.
Els Mossos i el referèndum
“L’Estat no podrà evitar que els catalans votin el proper 1 d’octubre”. Aquesta és la carta de presentació del nou director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, qui ha substituït Batlle. La nova direcció de la policia, doncs, garantirà el compliment de la legalitat catalana i la celebració del referèndum. En els darrers dies, també s’han mullat diversos comissaris dels Mossos afirmant que seguiran les directrius polítiques del Govern i seran fidels a la voluntat majoritària del poble català de votar.
Tot i que finalment seran decisions individuals de cada policia, el canvi més rellevant és que els agents guanyin cobertura política i de la direcció, dels seus superiors. La setmana passada va fer fortuna a la xarxa una carta anònima d’una patrulla dels Mossos a favor del referèndum: “Després de meditar-ho molt, tenim clar que cal protegir els drets i les llibertats de la nostra societat i ens negarem a retirar urnes i privar la ciutadania d’un dret reconegut universalment”.
Sellarès prioritza que els Mossos continuïn al costat del poble i sempre els explica això: “Tant se val la seva adscripció ideològica ni el partit que votin, el més important és que es complexin les lleis, així com les obligacions d’un cos policial arrelat al país, com la defensa de les institucions i assegurar que els ciutadans puguin circular amb tranquil·litat, evitant qualsevol brot de violència, vingui d’on vingui”.
Aquesta seria la posició predominant dins de la policia: “La gran majoria dels Mossos són disciplinats, tot i que no és descartable alguna rebel·lió puntual”, explica Guillem Ramos. Si algun agent no veu clara una acció, el cos el podria apartar temporalment, sense prendre cap decisió dràstica, simplement esperant que s’aclareixi judicialment quina legalitat n’emana. En tot aquest interval, Ramos considera que “el temps va a favor dels fets consumats”, i per tant, de la legalitat catalana. Altres insurreccions que podrien estar orquestrades per l’Estat, en canvi, caldria tractar-les més seriosament.
Els dos experts en seguretat consultats no tenen cap dubte que hi ha elements del CNI espanyol infiltrats a la policia catalana per pur “sentit d’Estat”. Darrerament, s’ha sabut que dos mossos subministraven informació a la policia espanyola, com va destapar el documental de Jaume Roures, Las cloacas de interior.
Sellarès, expert en afers policials i amb una experiència ben àmplia en el ram, creu que “el més important és que els Mossos no es trenquin i que es mantinguin units com fins ara”. L’element més conflictiu a l’entorn de la policia catalana, però, es troba en l’òrbita dels sindicats espanyols majoritaris, on figuren alliberats sindicals que fa anys que no exerceixen d’agents, i portaveus que es posicionen obertament contra el procés democràtic català. El portaveu del Sindicat de Mossos-Comissions Obreres (SME-CCOO), Toni Castejón, milita a Ciutadans i és qui fa cinc anys va liderar una protesta enarborant banderes espanyoles i negant-se a parlar en català, com a reivindicació laboral.
En els propers mesos, doncs, la tensió augmentarà en el conjunt de les forces policials operatives a Catalunya, ja siguin d’obediència catalana o espanyola. Hi ha certa inquietud perquè se’ls instrumentalitzi, ja que la immensa majoria “no volen problemes”. Entre altres motius perquè, malgrat que alguns vinguin de la policia espanyola, tenen la família arrelada al país. Les policies de tall espanyol estarien més integrades al país del que a primera vista podria semblar, ja que “el problema no serà mai entre cossos policials: es tracta d’un conflicte polític”, comenta Sellarès. Per la seva banda, Ramos també descarta qualsevol “enfrontament entre policies”.
Una situació similar es donaria en el cas de l’Exèrcit espanyol. En les darreres dècades s’ha professionalitat i modernitzat amb soldats molt preparats, en clau de força internacional perfectament integrada a l’OTAN. I no contempla —ni està preparat per dur a terme— cap acció dins de les fronteres d’un Estat membre.
Els experts assenyalen que serà necessari un operatiu de seguretat liderat pels Mossos d’Esquadra que garanteixi la votació del proper 1 d’octubre, tal com va funcionar el 9N. Ara, els Mossos d’Esquadra tindran l’oportunitat de demostrar si són, també, una estructura d’Estat.
El Temps 31-7-2017
