A Nació Digital Ferran Casas i Bernat Surroca entrevisten al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela. Estela entre altres coses hi afirma “Que els Mossos puguin anar al Parlament a parlar de model policial i ordre públic és una oportunitat, no una amenaça. Hem d’aprofitar-ho per explicar el nostre model i què pensem que és més efectiu per fer front a determinades situacions relacionades amb l’ordre públic. No diria que Brimo i Arro se sentin qüestionades; ens sentim interpel·lats i ho entenem com una qüestió de transparència.”
A continuació i pel seu interès la reproduïm íntegrament:
Quan el comissari Josep Maria Estela (Alcarràs, 1970) va pilotar les investigacions sobre l’explosió d’Alcanar, poques hores abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils –ho podeu llegir en la primera entrega de l’entrevista-, no s’imaginava que cinc anys després s’hauria convertit en el màxim responsable dels Mossos. Estela, que ha fet carrera en pràcticament totes les regions policials, coneix el territori i potencia el seu caràcter proper. Va agafar el relleu del major Josep Lluís Trapero en un moviment que no va ser plàcid i que tenia com a objectiu reforçar el model de proximitat i avançar en la feminització del cos, entre altres reptes com la marihuana o la ciberdelinqüència. En aquesta entrevista a NacióDigital, detalla el posicionament dels Mossos en una de les qüestions que marcarà el nou curs: les conclusions de la comissió d’estudi del model policial al Parlament. Vol donar la seva opinió perquè els grups tinguin tots els elements per decidir sobre el rumb i les eines d’ordre públic. D’alternatives n’hi ha moltes, però els Mossos en desaconsellen algunes i defensen els projectils de foam per dissoldre concentracions violentes.
– Com va viure la polèmica per la destitució del major Trapero ara fa vuit mesos? Va ser descoratjador? El PSC va parlar de “purga”.
– Intento treballar fent cas omís del soroll que m’envolta i que no té res a veure amb la meva feina. Des que m’encarreguen estar al capdavant dels Mossos, em concentro en el que hem de fer per tirar endavant i envoltar-me dels millors professionals. Els tècnics som tècnics, no entrem en el joc polític i mediàtic. Màxim respecte per a totes les decisions i opinions de la societat en general, dels diputats i del Govern. A mi m’encarreguen la direcció del cos i intento aportar la meva experiència, formació acadèmica i laboral, i els valors dels Mossos.
– Una de les acusacions que van fer-se aleshores és que es feien canvis als Mossos per tapar casos de corrupció de CDC i els seus successors. Com ho rebat, això?
– La lluita contra la corrupció forma part del nostre ADN. Volem combatre-la i ser la policia de referència. Ni ens passaria pel cap fer cap concessió, i menys en temes com aquest. Hem reforçat la nostra unitat anticorrupció: ara, després de l’estiu, es farà efectiu el traspàs de 12 agents més per formar-ne part. Lluitem contra qualsevol tipus de delinqüència i la corrupció és la primera, no ens mourem d’aquesta línia. Així ho hem fet saber als nostres dirigents polítics i ho ha traslladat al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al fiscal en cap de Catalunya.
– Laura Borràs serà jutjada per corrupció en un cas que neix per una investigació dels Mossos. Què pensa quan la presidenta de Junts i el seu partit diuen que la causa neix de les clavegueres de l’Estat?
– A nosaltres ens interessa el delicte. Quan tenim coneixement que s’ha produït alguna acció tipificada al codi penal, investiguem els fets delictius i intentem aportar el màxim d’informació davant del jutge sobre el nivell de participació i autoria de les persones que pensem que estan darrere d’aquell fet. Treballem així, al marge de qualsevol ideologia. Ens movem en la més absoluta i radical neutralitat política.
“La investigació dels Mossos sobre Borràs no va ser prospectiva”
– Nega, doncs, que es pugui parlar d’investigació “prospectiva”, com ha dit Laura Borras?
– Absolutament.
– El jutge els va apartar d’aquest cas i el va passar a la Guàrdia Civil per filtracions a l’aleshores consellera de Cultura sobre la feina policial. Com perjudica això als Mossos?
– Respecte absolut per la decisió del jutge. No és una decisió que ens agradi i si podem fer alguna cosa perquè no torni a passar mai més, la farem. No diu gaire a favor nostre que en un moment donat algú pensi que hi ha hagut una filtració sobre les nostres investigacions. No sé si es va produir, però hem de treballar perquè no passi i hi hagi la confiança suficient per no despertar cap dubte en aquesta qüestió.
“Les relacions dels Mossos amb judicatura i Fiscalia són molt bones, és on volíem estar”
– Quina és ara la relació dels Mossos amb judicatura i Fiscalia?
– Són molt bones. Estem al punt on volíem estar. Des que estic al capdavant dels Mossos m’he reunit amb els màxims responsables de judicatura i Fiscalia a Catalunya i també amb autoritats judicials de l’Estat. En totes les reunions, tant a Catalunya com a Madrid, els meus interlocutors m’han mostrat de manera inequívoca la seva confiança en els Mossos i la seva professionalitat. Som en un marc de confiança i treball conjunt entre Mossos, judicatura i Fiscalia.
– S’han confirmat diverses denúncies per punxades a dones en locals d’oci. Què en saben d’aquest fenomen? Ens hem de preocupar?
– Determinades persones ens diuen que han rebut algun tipus de punxada en un entorn d’oci. La majoria, a Lloret de Mar, i les altres a Barcelona. És molt important el que ens arribi de l’àmbit sanitari: ens hauran de dir si s’ha produït la punxada o no, quin tipus de punxada és, si s’ha injectat alguna substància i quin tipus de substància. Necessitem més informació per investigar els fets. Estem investigant l’entorn de les víctimes, i tenim algunes persones d’interès, però necessitem sí o sí que els especialistes mèdics ens diguin què ha passat. Actualment, estem treballant i tenim contactes amb la policia de França, perquè ens consta que estan en una situació similar.
“No estem en un estiu en què puguem parlar d’inseguretat”
– Com avança el pla d’estiu? És un estiu més insegur?
– S’assembla molt al de 2019 des del punt de vista del turisme, activitat comercial, massificació de l’oci nocturn, concerts, actes lúdics… Si recuperem la normalitat social, també la recuperem delinqüencial. Ens hem d’avançar i treballar més la prevenció que no pas la reacció. Aquest estiu hem reforçat les comissaries en zones de costa, on augmenta la gent, amb agents voluntaris i també amb agents de l’última promoció que havien acabat pràctiques. Hi ha un reforç d’agents i també pel que fa al patrullatge d’ordre públic -Arro i Brimo-, i també disposem d’una bossa d’hores remunerades que ens permet augmentar en determinats torns la presència d’agents al carrer. Intentem orientar més les nostres patrulles perquè estiguin al lloc que toca a l’hora que toca, ser molt més quirúrgics. Hem d’aplicar intel·ligència per augmentar la seguretat de la nostra gent a l’estiu.
– Per què fan més detencions a Barcelona els Mossos que la Guàrdia Urbana? És qüestió de competències?
– Sí. Tenim la competència en seguretat ciutadana compartida amb la Guàrdia Urbana, que també en té d’altres. Som els màxims representants de la titularitat i tenim efectius destinats a aquest àmbit. La Guàrdia Urbana està fent una bona feina a Barcelona. Hem passat el juliol i els fets delictius són menys que els de juliol de 2019, excepte en alguns delictes concrets. S’està fent molta feina en prevenció i reacció, i fem moltes intervencions de grups de paisà per detectar i neutralitzar delinqüents que ens ocupen més del que voldríem.
– La sensació d’inseguretat està justificada?
– La percepció d’inseguretat és un tema subjectiu i cada persona ho viu d’una manera determinada. No m’hi vull posar. Des del punt de vista de la concreció, no estem en un estiu en què puguem parlar d’inseguretat. Estem abocant recursos, planificació d’efectius, anàlisi i intel·ligència, i això té una traducció en nombre de detinguts, que són molt nombrosos.
“Les reformes del codi penal ens ajudaran a combatre la multireincidència”
– La multireincidència és un dels focus de debat social i polític. Què demanen per fer-hi front?
– Res que estigui en contradicció amb el que demana la societat. Si hi ha determinades persones al carrer cometent delictes de manera diària, que han fet de la delinqüència el seu modus vivendi, i que els detenim de manera reiterada, crec que no és un problema policial, sinó social. Entre tots haurem de decidir què en fem. Si a tothom li està bé, nosaltres continuarem treballant. Però com a policia i tècnics de la seguretat volem posar el tema a l’agenda perquè la societat prengui consciència del problema. El legislador i els governants hauran de decidir què s’ha de fer. Nosaltres pensem que les reformes del codi penal ens ajudaran i veuríem com a normal tot el que sigui que la norma contempli casos tan radicals com els que els dic i busqui una solució, que pot ser la privació de llibertat.
– El Parlament debat des de fa mesos el model policial. Detecta dins del cos sectors que se sentin qüestionats?
– Que els Mossos puguin anar al Parlament a parlar de model policial i ordre públic és una oportunitat, no una amenaça. Hem d’aprofitar-ho per explicar el nostre model i què pensem que és més efectiu per fer front a determinades situacions relacionades amb l’ordre públic. No diria que Brimo i Arro se sentin qüestionades; ens sentim interpel·lats i ho entenem com una qüestió de transparència. El Parlament ens pregunta i nosaltres donem explicacions tècniques de què seria més correcte per fer front a situacions de violència a la via pública.
– I com a experts en seguretat, quina és la seva posició?
– Els Mossos necessitem mantenir una distància amb els manifestants quan tenen actitud violenta; considerem que hi ha eines que no hauríem d’utilitzar per mantenir aquesta distància, i n’hi ha d’altres que sí; estem d’acord en buscar la traçabilitat de les nostres actuacions i hi ha maneres per fer-ho, per exemple amb càmeres; també estem disposats, com no pot ser d’una altra manera, a penjar tots els nostres protocols d’actuació perquè siguin públics, i també a donar explicacions després de cada intervenció. El Parlament decidirà quin model vol, quines eines podem usar i quines no.
“Desaconsellem fer servir gossos o cavalls per a l’ordre públic, però el foam usat correctament va bé per mantenir la distància amb els manifestants”
– Quines eines no creuen que s’hagin d’usar?
– Hem aportat al Parlament models d’altres països d’Europa. Nosaltres, per exemple, no utilitzaríem gossos o cavalls. Ho desaconsellem al 100%. En canvi, pensem que el foam utilitzat de forma correcta va bé per mantenir la distància amb els manifestants.
– Quines alternatives hi ha al foam?
– Les que utilitzen les policies a Europa, que estan sotmeses al control dels parlaments. Hi ha els canons d’aigua, que fan servir a Alemanya, tenim gossos, cavalls, pilotes de goma… Aquestes són les alternatives. Les eines per fer front a les manifestacions violentes, que malauradament es produeixen, estan molt identificades. A partir d’aquí hem de decidir. N’hi ha que jo no veig a la nostra societat, com ara els gossos o els cavalls. Els canons d’aigua… No ho sé, farem el que ens digui el Parlament.
– S’ha de refundar la Brimo? Canviar l’estructura, el nom, les funcions…
– Parlem de la Brimo com si fos un tot i jo prefereixo parlar dels agents. Necessitem gent especialitzada en gestionar concentracions i manifestacions, especialment aquelles amb un component violent. Li podem posar el nom que vulguem, però prefereixo parlar dels agents, perquè aquí tenim camp per recórrer. Des del punt de vista de la formació, de les condicions físiques i psíquiques de tots els agents (tots hem d’estar en perfectes condicions), i dels cicles de treball. Estic segur que ens aniria molt bé que els agents no ens passéssim 25 o 30 anys treballant al mateix lloc. Hauríem de buscar algun sistema per renovar la gent que treballa en llocs tan durs com l’ordre públic, perquè hi sortiria guanyant tothom.
– Han detectat elements d’extrema dreta al cos?
– El cos és un reflex de la societat.
– Això vol dir que sí? L’extrema dreta té representació al Parlament.
– No perseguim ideologies, perseguim delictes.
“Extrema dreta al cos? Sí que en tenim, els Mossos són un reflex de la societat per les coses bones i per les dolentes”
– Però l’extrema dreta no va associada als valors de la policia catalana.
– Hi estic d’acord, si pogués triar no voldria tenir persones d’ideologies extremistes al cos, però no perseguim ideologies. Perseguim comportaments, accions i els resultats que se’n deriven. Ens hem d’assemblar més a la nostra societat. No des de la ideologia, sinó des del punt de vista de la diversitat cultural, la religiositat, la feminització… Tenim deures i els farem. Tenim membres d’ideologia d’extrema dreta? Sí. Dir-li que no seria negar una evidència. Som un reflex de la nostra societat, amb les parts bones i dolentes.
– Veu bé que hi hagi unitat d’ordre públic en desnonaments de famílies vulnerables?
– Tant de bo no n’haguéssim d’enviar cap. No trobo bé que hi hagi desnonaments de famílies vulnerables, però nosaltres no desnonem. Si al Govern, Parlament o societat en general ens preocupen els desnonaments, les accions que s’han de fer no estan relacionades amb la policia. Sortim a la foto perquè som molt visibles: acompanyem i donem suport a la comitiva judicial que duu a terme el desnonament en aplicació de la resolució d’un jutge que aplica una norma que hem aprovat tots. Si estem allà és per evitar problemes d’ordre públic o que s’impedeixi l’execució de la decisió judicial. Normalment, ens mantenim al perímetre per assegurar la zona, però el desnonament el fa la comitiva judicial.
“Desnonaments? No és una feina que ens agradi fer”
– Qui ordena que hi vagi Brimo o Arro?
– Els comandaments en funció de la informació que tenim del nivell de resistència que trobarem allà, i aplicant la força mínima imprescindible. No és una feina que ens agradi fer.
– Hi ha resolucions judicials que precisen quines unitats s’hi han d’enviar.
– Això passa en alguns requeriments, sí. Pot passar que la Brimo hi vagi perquè se’ns ha demanat i no baixi de la furgoneta. Els jutges tenen capacitat d’interpretar com fer determinades execucions. A vegades hi ha execucions judicials que s’han prorrogat més d’una vegada i en un moment determinat el jutge demana contundència perquè s’executi ja. N’hem parlat amb judicatura, però no és fàcil de resoldre i cada cas és diferent.
“No entendria renunciar a ser policia judicial per no executar desnonaments. L’aspiració és ser policia integral de Catalunya”
– En quin punt està el protocol pels desnonaments?
– El protocol està en fase de revisió. El contingut ja està tancat.
– Les competències en policia judicial com les dels desnonaments creen incomoditat. Entendria que el Parlament demanés renunciar-hi?
– No ho entendria. La nostra aspiració és ser la policia integral de Catalunya, de referència, i en la seva totalitat.
– Hi ha un problema amb els atestats dels Mossos? Col·lectius independentistes denuncien poca precisió i exageracions que acaben en condemnes dures.
– No tenim cap problema ni sobredimensionem res. Els nostres atestats es fan sota criteris professionals i de neutralitat política, i som respectuosos amb totes les parts. Hi ha un procediment legal per si alguna persona que relacionem amb uns determinats fets creu que la nostra instrucció no era correcta, presenti recurs i acabi decidint el jutge.
“No tenim cap problema amb els atestats que afecten independentistes ni sobredimensionem res. Els fem sota criteris professionals i de neutralitat”
– Està satisfet per com s’ha resolt la defensa jurídica dels Mossos?
– És una decisió del Departament i la direcció. A l’hora de jutjar el canvi de plantejament hem de veure la resposta en la defensa dels nostres agents i també l’element nou de les lesions. Ha de passar temps per fer balanç sobre si ha estat una bona decisió.
– Un fenomen preocupant és el de la marihuana i tota la delinqüència que duu associada. Cal reforçar la feina en aquest àmbit?
– Els Mossos fa anys que aixequem la mà i alertem del que suposa el tema de la marihuana, que vol dir organitzacions criminals. Són una amenaça a Catalunya, Espanya i Europa. La majoria treballen en temes de drogues, i una gran part en la marihuana. Fa temps que diem que les plantacions de marihuana comporten derivades: els grups criminals s’instal·len a casa nostra perquè el negoci és molt rendible, tant el cultiu com el tràfic. A partir d’aquí es generen estructures econòmiques que acaben contaminant l’entorn. És una de les amenaces que tenim i que ja s’estan materialitzant.
“Cal endurir la normativa per lluitar contra la marihuana”
En aquests darrers mesos hem vist que funcionaris policials han estat detinguts per estar involucrats en aquestes qüestions. Hi ha altres derivades: la presència d’armes de foc, que ha augmentat molt i es fan notar al carrer. Tenim narcoassalts entre diferents grups criminals. El 2021 vam tenir 102 narcoassalts, amb tirotejos. És un problema que està sobre la taula. Cal molta coordinació policial, un enduriment de la normativa i més implicació de tota la societat en aquest àmbit. Si no és entre tots, no ens en sortirem.
Nació Digital 21-8-2022
