Jaume Bosch és coordinador de projectes transversals i d’impuls d’accions formatives de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB). Aquest afirma que “Cal un nou text legal que superi les lleis del 1991 i 1994, i que actualitzi el marc estatutari dels Mossos i les policies locals, amb una part comuna per a tots dos cossos i una part específica per a cadascun. Aquests darrers anys, altres comunitats han continuat avançant i ara van per davant nostre”.
A continuació i pel seu interès reproduïm l’ entrevista que ha estat publicada al blog d’actualitat notes de seguretat, una publicació impulsada pel Departament d’Interior.
El concepte “Policia de Catalunya” introduït per la Llei 4/2003 és més un desideràtum que una realitat?
Avui el concepte “Policia de Catalunya” és una realitat, però incompleta. La idea que és Policia de Catalunya la que depèn de les institucions catalanes, Generalitat i ajuntaments, o sigui, la Policia de la Generalidad − Mossos d’Esquadra i policies locals, va néixer els anys vuitanta a partir del model dissenyat per Jaume Curbet. Expressava una voluntat política inequívoca de construcció d’una eina fonamental per a l’autogovern del país. Es van impulsar alguns mecanismes legals imprescindibles per construir sistema: la primera Llei de coordinació de les policies locals (1984), després substituïda per la Llei de 1991; la Llei de creació de l’Escola de Policia de Catalunya (1985), anys després derogada per la Llei de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (2007) i la Llei de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra (1994), i, més tard, la Llei del sistema de seguretat (2003). Aquestes lleis estan avui superades per la realitat, i la política de coordinació de les policies locals no ha disposat, malgrat la voluntat dels seus responsables successius, dels recursos humans i econòmics que exigia l’aposta per un sistema de policia.
Quines reformes cal introduir en el sistema de policia de Catalunya per respondre adequadament als reptes de la seguretat ciutadana? Coneix iniciatives que s’estiguin posant en pràctica en altres indrets que serien útils al nostre país?
Ens cal la tantes vegades anunciada Llei del Sistema de Policia de Catalunya. És veritat que dins el marc jurídic actual es podrien impulsar algunes de les iniciatives que necessitem, però no és menys cert que hi ha tres factors que fan imprescindible una llei: l’aprovació de l’Estatut de 2006, amb noves competències per a la Generalitat en matèria de seguretat (incloses la definició del cos de Mossos d’Esquadra com a policia integral i l’ordenació de les policies locals, no la simple coordinació); la finalització l’any 2008 del desplegament territorial del cos de Mossos substituint la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, i l’aparició de noves formes de delinqüència, inclosa la nova amenaça terrorista. L’única llei posterior a l’Estatut és la de l’Institut de Seguretat Pública. Cal un nou text legal que superi les lleis del 1991 i 1994, i que actualitzi el marc estatutari dels Mossos i les policies locals, amb una part comuna per a tots dos cossos i una part específica per a cadascun. Aquests darrers anys, altres comunitats han continuat avançant i ara van per davant nostre: el País Basc, amb la convocatòria unificada de policies locals aquest curs; les noves lleis de Navarra (2015), malgrat que alguns dels articles hagin estat anul·lats pel Tribunal Constitucional; el País Valencià (2017); les Balears (2017) o la Comunitat de Madrid (2018). Dissortadament, hem deixat de ser capdavanters.
Quina ha de ser la responsabilitat dels municipis en el manteniment de la seguretat?
Els municipis tenen definides les seves competències i el paper dels alcaldes i alcaldesses i de les juntes de seguretat locals. Els plans locals de seguretat són una bona eina. Però cal que la Generalitat ajudi els municipis, especialment els mitjans i petits. Hi ha 214 cossos de policia local. Avui el marc constitucional no permet la fusió de Mossos i policies locals, i dubto que aquesta fos la solució. Però és imprescindible que les 214 policies locals, mantenint la seva dependència municipal, actuïn, cada vegada més, a través de mecanismes que unifiquin, ordenin i dignifiquin el seu paper.
Està ben dissenyat el rol de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o caldria fer-hi canvis per fomentar una millora del sistema de Policia? Caldria algun òrgan més de “sistema”?
La Llei de 2007 és molt avançada, defineix l’Institut com a molt més que una simple suma d’escoles i s’adapta al nou Estatut: és un bon instrument, que preveu, per exemple, que l’Institut actuï en matèria de selecció de les policies locals, tal com estan començant a fer les comunitats que he esmentat abans, o que intervingui en l’àmbit de la seguretat privada. El fet que ara sigui un centre adscrit a la Universitat de Barcelona i imparteixi el grau en seguretat té una gran transcendència. Però l’ISPC necessita recursos econòmics per mantenir i actualitzar les instal·lacions i per impulsar molt més la recerca; hauria d’esdevenir un punt de referència europeu en la reflexió i investigació sobre alguns temes: m’atreviria a suggerir la mediació policial o la lluita contra la violència masclista. D’altra banda, la nova llei hauria de crear nous òrgans per integrar millor les policies locals al sistema: una taula negociadora de les condicions laborals en l’àmbit nacional, una unitat centralitzada d’afers interns, una unitat central de compres de material… Hi ha moltes propostes per construir un autèntic Sistema de Policia de Catalunya. Tant de bo que, quan les circumstàncies ho permetin, comencem a recuperar el temps perdut, a partir del consens institucional i polític que ha d’inspirar les polítiques públiques de seguretat.
Notes de Seguetat 11-6-2018
