En un article d’opinió al Punt Avui el Cap de Policia Local, Ignasi López, afirma que “Quan a la policia se’ns acaben els arguments, les habilitats professionals i les personals, sovint sorgeix l’autoritarisme. Des dels meus 28 anys de professió considero que no hi ha cosa més frustrant per a un ciutadà que un policia que “tira de galons” quan se li han acabat les “raons”.
A continuació el reproduïm íntegrament:
Ja queda lluny aquella tardor de l’any 1989, quan vaig entrar a l’Escola de Policia de Catalunya per formar-me com a mosso d’esquadra després d’aprovar unes oposicions. Justament per aquest motiu, perquè ja són 28 anys de professió, penso que puc fer una crítica “d’ètica policial” respecte a la manera com alguns agents de policia estan actuant darrerament.
Primer de tot vull reconèixer que d’actuacions fluixes o directament mal fetes, tots n’hem fet. Tota professió comporta un període d’aprenentatge i és fàcil equivocar-se, de vegades per excés de zel, de vegades per defecte.
Tornant a l’any 1989, recordo haver estudiat la llei espanyola de forces i cossos de seguretat de l’any 1986, que regula, entre altres coses, els principis d’actuació sota els quals hem de procedir els policies. Recordo perfectament que a les classes se’ns explicava que davant qualsevol directriu rebuda, ja sigui d’un superior, d’un polític o d’un jutge, s’havia de filtrar la millor manera de portar-la a terme, sempre sota els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència. És a dir, que per fer complir la llei no podem actuar de qualsevol manera. No podem entrar com un elefant en una cristalleria. Cal fer-ho amb seny.
Un altre element important de la formació policial és saber què pots i què no pots fer com a policia. El que està prohibit ho està i el que no, no. Per tant, si no està prohibit vestir d’un determinat color en entrar a un recinte esportiu, la policia de cap manera no pot prohibir, segons el seu parer particular, el que li sembli. Senzillament no es pot fer.
Quan a la policia se’ns acaben els arguments, les habilitats professionals i les personals, sovint sorgeix l’autoritarisme. Des dels meus 28 anys de professió considero que no hi ha cosa més frustrant per a un ciutadà que un policia que “tira de galons” quan se li han acabat les “raons”. La nostra és una professió complicada, ja que ens pertoca fer complir la llei i això de vegades no agrada al ciutadà sancionat o advertit. Però seguir actuant amb autoritarisme l’any 2018 ho trobo francament decebedor per a la meva professió.
Enyoro valors de companyonia i col·laboració entre cossos. Malgrat que els cossos tinguem tarannàs tan diversos, existia certa “cortesia professional”. Abans, era impensable que si un cos de policia rebia una ordre judicial per fer un escorcoll en un edifici central d’una administració (com seria un ajuntament), el cap del dispositiu que executava l’ordre judicial obviés, durant hores, el “petit detall” d’anar a trobar el responsable del cos de policia competent en la custòdia d’aquell edifici i de les persones i autoritats que hi treballen, per informar-lo que s’estava duent a terme un escorcoll. Només per cortesia.
Durant aquella ja llunyana tercera promoció de l’Escola de Policia de Catalunya, vaig coincidir amb l’actual major del cos de Mossos d’Esquadra. Sobre el temps que vaig treballar amb ell, només puc dir que destacava per la seva “tossuderia” i el zel per la feina ben feta i pel compliment estricte de la llei. Per tant, se’m fa ben difícil entendre la seva situació actual.
El Punt Avui 27-4-2018
