“Clavegueres eternes”de Glòria Serra

Comparteix!

En un article a la Vanguardia Glòria Serra afirma respecte les compareixences al Parlament per l’Operació Catalunya que “la Fiscalia ha d’intervenir per extirpar aquest càncer del Ministeri d’Interior i processar els seus membres i els polítics que els han emparat i alimentat durant anys. I si és mentida, unes acusacions tan greus, que taquen de forma irreversible un dels departaments més importants i sensible en qualsevol govern, han de ser radicalment desmentides i s’ha de restablir el prestigi de la institució”.

A continuació

Carlos Enrique Bayo i Patricia López voldrien que el ministre d’Interior els denunciés. Tenen ganes de declarar davant el jutge tot el que han descobert sobre l’anomenada operació Catalunya i, sobretot, donar-li les proves que tenen de la guerra bruta. És insòlit: periodistes amb ganes d’anar a parar al jutjat d’instrucció. Quan els informadors revelen algun fet escandalós saben que la difusió de la informació té els seus riscos: aquells que se’n considerin perjudicats ­tenen el dret a portar-te als tribunals per defensar-se. És per això que, si no ets acurat amb la feina, la contrastes i n’estàs segur, millor que no et dediquis a aquest ofici: ­duraràs poc i et passaràs la vida pagant multes i perdent judicis. Que li preguntin si no a Federico Jiménez Losantos, per posar un exemple.

I afegeix que “el simple fet que el ministre Fernández Díaz sigui enregistrat al seu despatx mentre conversa amb el cap de l’Ofi­cina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso, sense que (aparentment) ho sàpiga, la gravació difosa urbi et orbi i no s’hagi trobat el responsable (en el ministeri de la policia) és una mostra d’incompetència o d’abús de poder tan monstruosa que valdria la pena que ens fessin fora de la Interpol.”

I conclou aquesta que “L’operació Catalunya ha demostrat que les clavegueres de l’Estat no només segueixen existint, sinó que tenen una fortalesa reforçada i multiplicada des de l’època dels GAL. De fet, la creació de dossiers per desacreditar els polítics independentistes és només una petitíssima part de la seva activitat. Ens burlàvem als vuitanta d’Amedo i Domínguez, dos policies xuletes, binguers i desmesurats que van estar al darrere d’una potinera guerra bruta contra ETA que, si no fos perquè va causar morts i sofriment, mereixeria que Ibáñez en fes un àlbum can­viant-los per Mortadel·lo i Filemó. I no ens adonem que, avui, el petit Nicolás ha ocupat el seu lloc com la cara folklòrica d’una policia que sembla estar al servei dels desitjos inconfessables del ministre o polític de torn però que, de fet, porta la seva pròpia agenda per poder-lo extorquir a voluntat i fer la ­seva. Però no passarà res, es necessiten massa els uns als altres. La cirera d’aquest pastís indigest? Li va dir Fernández Díaz a Daniel de Alfonso: “El president ho sap”.

La Vanguàrdia 28-5-2017