Una mentida repetida mil vegades no té perquè convertir-se en una veritat

Manuel Cerdán, periodista de "La Gaceta" conegut per les seves vinculacions amb les "clavegueres" de l'Estat, ens il·lustra, el passat diumenge 18 de juliol, en una data ben adient pel cas, amb un article en el que parla de "espías de verdad y espías de tebeo"

Evidentment, els espies de veritat són el CNI, la intel•ligència militar espanyola, la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policía (CNP), i els de tebeo, com no, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra. Aquest personatge s'alarma i diu que a Euzkadi i Catalunya disposem, cada vegada més, de més serveis d'informació amb més mitjans i personals, i conclou, després de l'insult sistemàtic als "mortadelo y filemón" autonòmics, amb una frase lacònica: "no estaría de más, incorporar los servicios de información autonómicos a los órganos de control estatales". I tot plegat no queda aquí, comença a relacionar possibles equivocacions de l'Ertzaintza i dels Mossos d'Esquadra i, evidentment, s'oblida de la trista historia dels serveis d'informació de la Guardia Civil, i de l'encara no aclarida col•laboració del serveis d'intel•ligència espanyols, el CESID en aquells moments, amb el cop del 23-F, etc.
És evident que l'Espanya imperial i radial des de Madrid, es creu el cervell del món i que la única intel•ligència que hi ha es la seva. Els altres han de ser "cipayos" obedients, "espias de tebeo" que facilitin informació de base a l'Estat. No han entès encara el que podria esser un estat plurinacional que generes complicitats, i menys encara que l'era imperial espanyola s'està acabant, perquè avui el que ja no té sentit és intentar el control des de Madrid, i el millor seria el control des de Brussel•les. A Manuel Cerdán, possiblement li aniria bé viatjar a diferents països, veure els diferents serveis d'intel•ligència, passejar-se per Europa aprenent més llengües que el castellà, i entenent com s'ha d'enfrontar un a la delinqüència, a les màfies, als grups terroristes, des d'una perspectiva global. No s'hi val desprestigiar les policies nacionals de Catalunya i Euzkadi per a intentar prestigiar les policies d'Espanya. Aquest no és un camí que porti a la necessària coordinació per lluitar contra els enemics de la democràcia, dels ciutadans i de les llibertats.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF