Retorn a l'artilleria naval

Ben aviat s'incorporaran als nous vaixells de la U.S. Navy les noves peces Advanced Gun System, una nova concepció del suport naval per les operacions amfíbies

Aquesta primera dècada de segle apunta cap a una proliferació de les operacions litorals. Somàlia i el Iemen són teatres d'operacions més que possibles en un futur proper. No obstant, els adversaris a batre en aquests casos ( pirates, narcotraficants o milicians d'Al-Qaeda), fan servir tècniques no convencionals. A més, com es va demostrar l'estiu del 2006 al Líban, l'enemic pot estar equipat amb míssils anti-buc no detectats prèviament.
Repassem abans però, com es planteja el foc de recolzament per operacions amfíbies des dels Estats Units. Actualment, la major part del suport es basa en l'aviació embarcada i míssils de creuer. Tot i que aquests dos elements són altament efectius, tenen algunes mancances. Tant un avió com un míssil poden ser detectats, donant marge per prendre contramesures. Una d'elles pot ser que l'objectiu canviï de posició. L'altra, l'activació d'interferències i defenses antiaèries. No ens entretindrem en descriure-les, però la proliferació de tecnologies low-cost fa cada cop més letals els agents no estatals. No oblidem tampoc, els excedents de material soviètic que s'han escampat sense control arreu del planeta.
Val a dir també, que la possibilitat d'un conflicte convencional de grans proporcions segueix sent present. El principal adversari dels Estats Units, la Xina, avança ràpidament en la millora de les seves forces . Un dels elements que creix de forma més alarmant és la seva capacitat de negació del mar ( o sea denial). Submarins ultra-silenciosos, míssils balístics anti-buc, míssils de creuer hiper-sònics, aviació, radars OTH (over-the-horizon) etc... Tot això i més, fa cada cop més perillós per la U.S. Navy aproximar-se a les aigües xineses. Encara més, les mateixes aigües territorials del Japó i Taiwan podrien ser negades als Estats Units per la combinació d'armes esmentada. D'altra banda, Beijing està proveint material per la negació del mar al Pakistan i l'Iran, possibles objectius d'una intervenció dels Estats Units.
La necessitat d'una doble resposta ( convencional / asimètrica) per al segle XXI és el que ha portat al desenvolupament de l'Advanced Gun System. Tot i que són d'un calibre de 155 mm, no s'han de confondre les peces d'artilleria normalitzades de l'OTAN. En primer lloc, l'angle de tir es determina des de l'eix vertical. D'aquí que se les anomeni Vertical Guns. La causa d'aquest sistema és que la munició LRLAP (Long Range Land Atack Projectile), que disposa d'una càrrega propulsora, assoleixi el màxim d'alçada possible per tal de poder disposar d'un ampli marge per regular la trajectòria cap a l'objectiu.
Pel que fa a la cadència de tir, l'AGS pot disparar 12 projectils per minut. El sistema de recàrrega obliga a desalinear el canó després de cada tret, ja que l'alimentador automàtic introdueix els projectils a la recambra verticalment. No obstant, el fet que la munició sigui guiada, i que l'AGS estigui totalment informatitzat ho compensa. Tornem doncs, als projectils. Aquests pesen uns 110 kg, representant la càrrega de combat un 10% del total . La resta és destinat al sistema de guiat, propulsió i direcció. Un cop iniciat el descens, mitjançant unes aletes s'orienta cap l'objectiu. Per tal de corregir la trajectòria en la fase final d'aproximació, els LRLAP poden són assistits per UAVs o forces especials sobre el terreny, equipades amb marcadors làser. Així doncs, amb l'AGS es pot disparar contra múltiples objectius simultàniament, amb l'única limitació dels dispositius de senyalització. Cada peça disposa de capacitat per emmagatzemar uns 750 projectils, amb la voluntat de mantenir un foc sostingut.
L'AGS serà instal•lat en els nous destructors de la classe Zumwalt i en algunes unitats Spruance reconvertides. Es preveu que el primer Zumwalt sigui completat el 2013. Un cop passada la fase de proves, podria entrar en servei el 2014. Com dèiem al principi, el Iemen o Somàlia poden ser els primers escenaris on veiem l'efectivitat de l'AGS. Si recordem la intervenció nord-americana, reflectida a Black Hawk Down, un foc de recolzament precís i sostingut com el de l'AGS, hagués estat de molta utilitat. Ni l'aviació naval, ni les venerables peces de 406 mm dels cuirassats Iowa , són les armes més adequades per al combat urbà.
També són perfectament útils per conflictes convencionals. En una hipotètica intervenció contra l'Iran o Pakistan, caldrà preveure una potent defensa litoral amb míssils de creuer. Aquests, relativament fàcils d'amagar i fàcils de posar en funcionament, són una amenaça per als grups amfibis. La cadència i precisió de l'AGS, sumada la poca signatura de radar dels Zumwalt, són una garantia de poder neutralitzar les defenses enemigues abans i durant el desembarcament. Un procediment raonable per tal d'evitar costosos assalts amfibis podria ser el següent:
1 - Inserció de comandos especials, mitjançant submarins, a la zona designada pel desembarcament posterior.
2 - Identificació i marcació dels objectius per part dels comandos.
3 - Aproximació stealth dels Zumwalt (recordem que l'AGS pot abastar objectius a 100 milles nàutiques) i neutralització de les defenses.
4 - Assalt aeri amb aparells MV-22 Osprey i establiment d'un perímetre de seguretat.
5 - Desembarcament del gruix de les forces d'assalt. Aquestes darreres línies són tan sols una hipòtesi. L'Advanced Gun System és una resposta als conflictes híbrids d'aquest segle. Conjuntament amb la nova generació de naus, que encapçalen els Zumwalt, conformen un nou plantejament després de la incertesa regnant entre la fi de la Guerra Freda i els atemptats de l'11-S. No obstant, la prova sobre la validesa d'aquest plantejament només es veurà en combat.

1- Recomanem la lectura del l'informe Military Power of the People's Republic of China 2009, disponible al web del CEEC.
2- No disposem de dades sobre el tipus de càrrega, però podem donar per segur l'ús de municions cluster i d'alt explosiu.
3- Per a més informació sobre els Zumwalt: Galdorisi - Truver ; The Zumwalt-class destroyer, NWC Review, Summer 2010 issue. Disponible a http://www.usnwc.edu
4- En servei des de la IIGM, amb un abast proper als 40 km i uns projectils de més d'una tona.
5- Aparell híbrid avió/helicòpter amb capacitat per a transportar 25 soldats totalment equipats.

Pol Molas, analista del CEEC

Envia'm per correu  |  Veure en PDF