La mort d'un servidor públic
El passat divendres dia 9, un Mosso d'Esquadra va morir i un altre va quedar greument ferit quan, durant la persecució d'un lladre, es va enfonsar el fals sostre d'un fàbrica. Cada any són desenes els servidors públics -bombers, policies, funcionaris de presons- que pateixen ferides, sovint greus, i cada cop més, comencem també a veure com deixen la vida en la seva feina
No és una anècdota, ni un cas aïllat, el que va passar el divendres de la setmana passada. Va ser una desgràcia que hauria de desvetllar la consciència de la gent sobre el risc que corren els policies quan fan la seva feina, com la va desvetllar la mort de cinc bombers en l'incendi d'Horta de Sant Joan. La diferència és que en aquest cas no s'aprecia cap error operatiu, sinó un compliment del deure que acaba en desgràcia.
L'Ernest Magriña tenia 50 anys, edat suficient com per a conèixer molt bé la feina de policia, i per a saber què feia. Si va decidir perseguir el delinqüent enfilant-se a una teulada, va ser perquè volia fer la seva feina, encara que això signifiqués un risc. Podia haver decidit esperar reforços i vigilar el perímetre juntament amb el seu company, però va preferir arriscar a que pogués escapar un individu que podia ser molt perillós. És a dir, que va escollir posar en risc la seva integritat física, a deixar la possibilitat que escapés un home i que aquest fes mal a algú.
És cert que l'Ernest Magriña només feia la seva feina, com la feien els bombers morts a Horta de Sant Joan. Tant cert com ho és que, en ambdós casos, aquests servidors públics van decidir anar tant enllà com era necessari per a fer la seva feina; uns a primera línia davant del foc, els altres empaitant un delinqüent per una teulada. Desgraciadament amb un mateix resultat tràgic, però aquesta fi els honora, a ells i als cossos als que pertanyien, que tenen en ells un exemple d'esperit de servei i de sacrifici com el que ens deixen a tots els ciutadans que sabem que podem estar tranquils perquè hi ha qui vetlla per nosaltres, posant en risc la seva vida si és necessari.
El Departament d'Interior ha concedit la màxima condecoració del Cos de Mossos d'Esquadra a l'Ernest Magriña, la Medalla d'Or amb distintiu Vermell, un gest que honora els qui han pres aquesta decisió. Però els homenatges no poden quedar aquí, han de recordar-se cada any durant el Dia de les Esquadres, i caldria també que, quan sigui possible, s'esculli un indret on siguin recordats tots aquest servidors públics que han donat la seva vida per a que la resta poguem viure segurs i en pau.
F. 93 454 97 03