La fi d'ETA i l'inici del procés de pau
Amb l'anunci per part d'ETA de la fi de "l'activitat armada", s'inicia un procés històric a Euzkadi i a Espanya amb moltes variables
La derrota militar d'ETA era un fet des de fa anys. De fet, els diferents graus de reivindicacions realitzats per l'organització armada en cada un dels processos negociadors, ha anat baixant de grau fins a arribar a l'abandó de la violència sense, per ara, demanar res a canvi. Calia ser un autèntic il•luminat per a creure, després del procés de pau a Irlanda del Nord, de la fi de gairebé totes les guerrilles a Amèrica del Sud, dels canvis geoestratègics i operacionals després de l'onze de setembre de 2001, que es podia vèncer l'Estat espanyol en el terreny armat. Malgrat això, ha calgut molt de temps, i moltes hores de treball, per a aconseguir arribar al comunicat emès per ETA el passat dijous sense escissions dintre de la mateixa ETA, com va passar amb l'IRA a Irlanda del Nord.
Ara cal, en primer lloc, resoldre qüestions "tècniques" com l'entrega d'armes i explosius per una banda i revisions de condemnes i indults per l'altra. Però el veritable problema el trobarem en el camp polític, on ja es poden detectar actituds refractaries a dur a terme allò que s'ha dit des de fa molts anys des de l'Estat, que sense violència tot és possible, doncs caldrà veure-ho.
En primer lloc hi ha la utilització política de les víctimes d'ETA, un fet que han denunciat algunes d'elles, que pot tractar d'impossibilitar tot el procés amb l'argument d'exigir un perdó humiliant pels membres de l'organització armada. Tant sols cal veure com s'ha tractat a algun penedit en programes de televisió de la "caverna mediàtica", on l'ex-etarra ha estat humiliat, insultat i vexat, malgrat el seu penediment públic i col•laboració amb la justícia.
En segon lloc, podem trobar un Estat espanyol absolutament contrari a reconèixer cap excés, i a demanar perdó als més de 400 morts i milers de torturats relacionats amb la violència a Euzkadi. Només cal recordar que l'Estat espanyol no ha demanat perdó per haver assassinat el President Companys, més difícil encara és que ho faci amb morts més "calents" i de menys significat polític, per no parlar de la tortura, que sempre ha estat negada, des dels temps del franquisme, alhora que practicada. Difícil serà que s'exigeixi un penediment, quan una part no està disposada a reconèixer cap excés.
Però com dèiem, tot això corre el risc de ser una carta més en la gran partida de la política espanyola. Mentre, a Euzkadi, i d'aquí venen els temors a la capital del Reino, una aliança de totes les forces independentistes i nacionalistes, aglutinaria més del 60% dels electors, que podrien força a celebrar, i fins i tot guanyar, una consulta independentista.
Si ETA no torna a actuar, tot queda en el camp de la política, i en aquest, ens han assegurat molts cops, que tot és possible.
F. 93 454 97 03