La crisi dels míssils de Síria

Míssils russos en mans d'un estat hostil i en una posició estratègica, la US Navy preparant-se per un eventual atac, l'Armada russa aproximant-se al perímetre... Sí, la situació recorda a la de la Crisi dels míssils de Cuba. Afortunadament en aquesta ocasió no hi ha armes nuclears en joc com l'any 1962. Però potser l'absència de l'element MAD ( Mutual Assured Destruction), fa molt més possible l'esclat d'un conflicte. Ens proposem analitzar aquesta situació en tres nivells ( polític, estratègic i tàctic) amb un article per cadascun d'ells.

Tal com us anunciàvem fa unes setmanes, míssils de creuer SS-N-26 van entrar a Síria en vaixells russos. A més, aquestes naus s'han mantingut en aigües sirianes i per si fos poc, el portaavions Kuznestov es dirigeix cap a la zona des de l'Atlàntic. Tot plegat està avançant cap a una crisi amb massa incògnites pendents de resoldre. En qualsevol cas, intentarem fer-ne una breu radiografia analitzant cadascun dels agents en joc.
Rússia


Malgrat que la mobilització de l'Armada i òbviament, la venta dels míssils, puguin suggerir una altra cosa, el gran objectiu geopolític rus és mantenir l'statu quo. Com dèiem a l'anterior article, Moscou no es pot permetre perdre un bon client de material militar. Només els míssils Yakhont li han reportat 300 milions de dòlars. Tenint present la reducció dels ingressos en aquest camp, a causa del fort creixement xinès com a proveïdor d'armes, i l'evident descontentament intern, Moscou ha d'esforçar-se per treure recursos de sota les pedres. Ara bé, una acció com aquesta té riscos evidents. Una confrontació amb els Estats Units o el conjunt de l'OTAN seria suïcida per Rússia, malgrat el mal que pogués causar. Probablement la debilitat relativa dels Estats Units i d'Occident en general, a causa de la crisi del deute, ha estat vista com una oportunitat. L'operació a Líbia ja va costar de dur a terme, tenint presents els costos que implicava la guerra a l'Afganistan. Una intervenció a Síria, un estat més recursos militars, demogràfics i diplomàtics, seria quelcom més difícil que acabar amb Gaddafi. I el Kremlin ho sap. Ara bé, sap on és el límit?


Estats Units


L'administració Obama comptava poder anar tancant fronts, de forma més o menys gradual. Amb la seguretat de deixar l'Iraq majoritàriament en mans de les forces del país, i la perspectiva d'una retirada de l'Afganistan, l'esclat de l'anomenada "Primavera Àrab" ha llançat un escenari d'inestabilitat gens fàcil d'abordar. Sovint es tracta de triar entre la menys dolenta de les opcions. En el cas de Síria hi ha com a mínim, tres opcions: seguir amb l'eix Iran-Síria-Líban (Hez-Bollah), una guerra civil, o que l'estat passi a l'òrbita turca. Creiem que a Washington s'optarà per la tercera. Privar a Teheran d'un dels seus aliats, aplanaria el camí per un eventual atac contra llurs instal•lacions nuclears. Alhora, aquest és un objectiu compartit per Israel, que es veuria alleujat per la neutralització d'un dels principals proveïdors de Hez-Bollah i Hamas.


Turquia


El sostingut creixement econòmic de Turquia, com hem vist el darrer any, s'ha traduït en més visibilitat en matèria de política exterior. Accions com la visita d'Erdogan a Líbia, o una retòrica més agressiva cap a Israel en són una mostra. En el cas de Síria, Istambul té l'oportunitat de guanyar un aliat i, qui sap si un satèl•lit. L'acolliment dels refugiats sirians és quelcom que podria haver fet qualsevol, però permetre el reagrupament de part d'aquests per formar unitats militars és tota una altra cosa. No tenim cap dubte que si el govern turc ho volgués, ho hagués tallat el primer dia. És evident que les forces rebels sirianes, actualment, són minúscules com per ser una amenaça seriosa pel règim d'Al-Assad. Però també ho eren els rebels libis fins que van rebre el suport de l'OTAN... Si en aquesta ocasió, qui exerceix de "germà gran" de les forces opositores sirianes és Istambul, el futur govern de Damasc hi estarà en deute. Creiem doncs, que aquest és l'objectiu polític turc, la instal•lació d'un veí client.


Iran


La potència persa, obsessionada amb aconseguir l'arma nuclear, necessita guanyar temps. Els successius entrebancs ( ciber-atacs, atemptats contra enginyers nuclears, etc...) han retardat la consecució d'aquest objectiu. Ara, a les portes d'aconseguir-ho, Teheran és conscient de la possibilitat d'un atac d'Israel i/o Estats Units i el Regne Unit. Si bé és cert que l'Iran ja disposa del "know how", la devastació de les infraestructures estratègiques que causaria aquest atac deixaria el país fora de joc durant molt de temps. Per tant, li convé una acció retardadora, en aquest cas, la crisi de Síria. És cert que el règim de Damasc és molt més que un peó de l'Iran (posem pel cas, un alfil), però el paper que Teheran li reserva en la seva arquitectura de seguretat és de baluard occidental. Quan aquest caigui, ja pot anar preparant les defenses al seu propi territori. Aconseguirà l'arma nuclear abans que això passi?


Israel


Preparant-se ja per l'atac a les instal•lacions nuclears iranianes, Israel és plenament conscient que Síria serà una peça "de flanc" que Teheran farà servir. Per tant, li interessa tenir un front nord neutralitzat o, com a mínim, tranquil. No obstant, a causa de l'obsessió dels mitjans de comunicació amb tot allò que faci Israel, fins i tot l'acció més justa pot ser tergiversada. Per tant, no es pot permetre atacar primer com el 1967. Aprofitem per recordar, per si algú se'n ha oblidat, que la derrota no és una opció per Israel. En cas de produir-se, això no significaria una pèrdua territorial o de sobirania, sinó l'extermini. La neutralització ràpida de Síria és per tant, l'objectiu.


Certament, la complexitat de la situació fa molt difícil treure conclusions sobre que pot passar. Hem preferit limitar-nos a una breu "radiografia" per poder tenir un punt de partida de cara a l'evolució del conflicte. Assenyalats doncs, els objectius polítics ( o geopolítics) de cadascun dels diferents agents estatals en joc en aquesta crisi, passarem la setmana vinent a la descripció de l'estratègia que pot seguir cadascun d'aquests per assolir-los.


Pol Molas
Analista del CEEC

Envia'm per correu  |  Veure en PDF