Escut anti-míssils i oportunitats perdudes (i en van...)
Comparant reaccions, els catalans no ens n'hem adonat de la importància de perdre l'escut anti-míssils, cosa que sí que hem fet amb el Corredor Mediterrani
Com a país hem vist que el Corredor Mediterrani és quelcom imprescindible per la supervivència de la nostra economia. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos, i reconèixer que la voluntat de la UE hi està tenint també un paper determinant. Ara bé, en un altre aspecte, la setmana passada ens van marcar un gol notable. I el més greu de tot, molt poca gent n'ha tingut consciència. Ens referim a l'anunci, per part del govern espanyol, que la US Navy destinarà 4 naus amb sistema AEGIS per la defensa contra míssils balístics (BMD). Aquestes estaran basades a Rota, port que l'Armada espanyola ja comparteix actualment amb els Estats Units. Considerem que la selecció de Rota, i no Barcelona o Tarragona, representa un greu perjudici per Catalunya. Tot seguit ho exposem, però abans repassem com funciona la BMD naval. Un dels factors claus del sistema AEGIS ( instal•lat en els destructors Arleig Burke i creuers Ticonderoga), és que converteix les naus que el porten en excel•lents centres de comandament i control. Poden rebre, processar i fusionar gran quantitat de dades de forma molt ràpida, proporcionant així una millor presa de decisions als responsables d'operacions. El sistema AEGIS comprèn també el radar AN / SPY-1. Aquest no només excel•leix en la defensa antiaèria, sinó que també pot servir en defensa contra míssils balístics. Juntament amb el míssil RIM-161, o SM-3, formen una combinació realment eficaç contra míssils balístics de curt / mig abast. Els SM-3, que es basen en l'energia cinètica per eliminar l'objectiu, tenen un abast superior als 500 km, i un sostre màxim de 160 km, pensats per fer col•lisió just abans d'iniciar-se la re-entrada. Com hem dit, seran quatre naus les que es destinaran a Rota; amb força probabilitat serà un DESRON ( Destroyer Squadron) sencer. Això dóna capacitat per mantenir-ne un o dos en patrulla de forma constant, mentre els altres realitzen tasques de manteniment. Aquestes tasques, per cert, seran adjudicades a les drassanes de Navantia a San Fernando. Passem ara a descriure l'oportunitat que hem perdut.
A ningú se li escapa que, amb tot el que hem descrit, l'Estat espanyol puja de categoria en l'escala d'aliats dels Estats Units. En un moment en que al Principat va prenent força cada cop més l'opció d'esdevenir un Estat, no ens convé precisament el contrari? És a dir, que siguem nosaltres l'aliat estratègic? Encara no tenim clar a quina porta haurem d'anar a picar, arribat el moment? Imaginem per exemple, que les unitats nord-americanes tinguessin la base a Tarragona. En cas d'un hipotètic atac terrorista o convencional, no només s'estaria atacant Catalunya, també s'estaria atacant una instal•lació estratègica dels Estats Units. Si això no és prou, entrem ara a les implicacions econòmiques. És cert que el nostre país no disposa d'un sector naval potent, però no és excusa per deixar-se perdre una oportunitat com aquesta. Destructors com els Arleigh Burke necessiten d'una cura constant, i no només en l'obra morta del buc. Un munt de sistemes electrònics i mecànics requereixen ser revisats, reparats i canviats pel correcte funcionament de la nau. Òbviament, no poden estar creuant l'Atlàntic cada cop que tornin d'una missió, i és per això que les empreses properes al port base són proveïdors potencials de materials i serveis. Per no parlar del consum de tripulacions i famílies. Es calcula en 3.000 el nombre de nord-americans que aniran a viure a la base de Rota. Tenint present que cap d'ells tindrà despeses d'habitatge, és d'esperar que la renda disponible per al consum sigui molt elevada.
Tot i que ens volíem centrar només en com ens afectava als catalans, el fet de no acollir les naus AEGIS, no volem negligir per què els Estats Units han decidit portar-les a la Mediterrània. Sens dubte els avenços en tecnologia de míssils del règim iranià hi tenen molt a veure. Ara bé, la inestabilitat a la riba sud de la Mediterrània, i especialment la incertesa que planteja, reclamen estar previnguts. Malgrat que sovint ens veiem els míssils balístics com a vehicle per caps nuclears, no hem d'oblidar les armes biològiques o químiques. Ambdues són més fàcils d'obtenir que no pas les atòmiques. Ens n'hem oblidat ja de les 10 tones de gas que va poder capturar el SAS a l'inici del conflicte libi? Hem oblidat també que les forces de Gaddafi van llençar míssils Scud-B? Amb càrrega convencional, és cert, però va ser tot un avís.
Per concloure ja aquest article, només queda remarcar que no assumir l'edat adulta en el pensament estratègic, no ens surt gratis. Possiblement, en aquesta ocasió, els catalans no hauríem pogut decidir quin seria el port base per les naus AEGIS encara que ho haguéssim volgut. No obstant, no intentar-ho és perdre la partida abans de començar.
F. 93 454 97 03