Els Estats Unit, el Regne Unit i Israel estarien creant plans per a atacar Iran davant els avenços en la capacitat nuclear d'aquest país

En els darrers dies, un continu degoteig de filtracions per part de dos diaris "progressistes", l'israelià Haaretz i el britànic The Guardian, apunten a un atac imminent contra Iran per a evitar que aquest es doti de capacitat nuclear militar

A més de les notícies clarament relacionades amb un possible atac, com les proves dutes a terme aquests dies per les Forces Aèries Israelianes fent proves amb míssils a Israel i participant al mateix temps en uns exercicis multinacionals a Sardenya, alhora que realitza grans simulacres amb la població civil per a prevenir un atac nuclear, el diari Haaretz ha publicat una enquesta, segons la qual el 80% dels israelians (tant jueus com àrabs) creuen que bombardejar Iran implicaria una guerra amb aquest país, Hams i Hezbolla. De fet, un 41% donaria suport al bombardeig i un 39% i està en contra.
Paral•lelament, The Guardian informa que el govern britànic està preparant plans per a atacar Iran si la capacitat nuclear d'aquest arriba a un límit de risc militar. El mateix diari assegura que els Estats Units participen en els plans de contingència, i prendrien part en un atac selectiu contra les instal•lacions industrials que formin part del programa d'armament nuclear iranià.
Més enllà d'aquestes notícies, es plantegen qüestions més polítiques, que estan sent especialment polèmiques a Israel, donat que aquest és el país que patiria les majors represàlies en cas d'atac. Els Estats Units tenen, però, preocupacions menors, com són l'alça dels preus del petroli, així com les promeses d'Obama de no interferir en l'Orient Mitjà, més enllà de cercar acords de pau entre israelians i palestins. Però els analistes militars expressen clarament que l'atac serà inevitable si no canvia molt la postura iraniana, i que en cas que el digui a terme Israel, els Estats Units no abandonaran el seu aliat. Molt semblant és la posició del Regne Unit, on, segons The Guardian, el ministeri de defensa manté un equip dedicat exclusivament a aquesta qüestió, i el mateix rotatiu reprodueix declaracions d'un alt càrrec d'aquest ministeri segons les quals Iran està construint un programa complert de construcció de bunkers i d'armament defensiu que, en 12 mesos, podria fer ineficaç un atac amb míssils, i per tant cal actuar amb una certa pressa.
Per a confirmar totes les hipòtesi sobre un atac, tant britànics com nord-americans estarien reforçant la seva presencia militar marítima a la zona, alhora que els Estats Units tanquen acords de col•laboració amb les monarquies del Golf que, recordem, van finançar gran part de la guerra que Iraq va mantenir amb Iran. De fet, aquests règims han vist com un perill des de la seva constitució, a la República Islàmica d'Iran, tant pel seu xiisme, com pel que té de revolucionari en contra d'unes monarquies "no prou islàmiques".
Especialment a Israel es discuteixen les conseqüències d'atacar Iran, o de fer-ho sense suport internacional, en el que està sent un debat molt fort i s'hi ha implicat tant el cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa Israelianes, com els del Mossad i el Shin Bet (servei d'intel•ligència interior). En tot cas, i més enllà de les pors lògiques a grans represàlies terroristes, cal pensar en el fet que Iran pugui, algun dia, tenir capacitat nuclear amb capacitat per a atacar Europa. Per aquesta raó, els caps d'estat de la Unió Europea no haurien d'abandonar els Estats Units, el Regne Unit i Israel davant l'opinió pública, mentre aquests països fan la feina que Europa no ha tingut el valor de dur a terme. Cal trobar una solució diplomàtica, però si no és possible, un atac preventiu pot evitar mals majors. Només cal recordar la segona guerra mundial i la covardia de les democràcies europees davant el nazisme, que va costar sis anys de guerra i desenes de milions de morts. No cal repetir la història, sobretot si aquesta s'ha escrit sobre una immensa bassa de sang.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF