El PP canvia la cúpula del CNP
Com si d'un canvi de règim es tractés, i donant una imatge de l'Espanya decimonònica repartida entre Conservadors i Liberals, el PP ha canviat d'una tongada tota la cúpula del Cuerpo Nacional de Policía, posant i treien professionals a dit, polititzant així una institució que pretén ser professional i estar a l'alçada de les més democràtiques i avançades
El nou ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha rellevat a 10 dels 13 màxims comandaments del CNP, a més dels caps de les "jefaturas" de Madrid i del País Basc. La decisió no respon a cap reestructuració de la policia espanyola, ni a cap mena de raó tècnica, simplement a un canvi d'uns funcionaris per uns altres "de confiança".
Costa comprendre com en una democràcia, suposadament avançada, com l'espanyola, es canviïn alts funcionaris públics amb un perfil molt tècnic, com és el policial, sense donar cap més explicació que "la confiança política". Pensàvem que això era propi d'estats totalitaris, en que la policia té una funció política, i impensable en democràcia, de fet, pensàvem que era difícil veure a Europa occidental casos més flagrants que els del nostre conseller Saura, però cal dir que aquest respectava fortament la independència professional en comparació amb el que acaba de fer el PP.
Perquè, si els 12 comandaments substituïts no eren vàlids per a la seva feina, la situació per a la seguretat pública a l'estat espanyol ha estat en greu risc, i si ho eren, perquè canviar-los? Davant d'aquest fet, un no pot deixar de preguntar-se si la seguretat espanyola funciona a base de consigna política i de funcionari afí al règim que la faci complir. I si és així, en quina mena de democràcia vivim?
El flamant ministre de l'Interior ha de donar moltes explicacions a la ciutadania sobre el perquè de tants canvis, ja que tenim dret a saber qui comandava el CNP fins ara, i qui ho farà en un futur. Creiem que l'Espanya dels funcionaris esperant el canvi de govern tot passejant per la Castellana i El Retiro feia moltes dècades que s'havia acabat, però potser estàvem equivocats.



