Detencions polèmiques pels fets del 15j al Parlament?!?
Reproduïm l'article publicat al web http://policiadecatalunya.blogspot.com/ en referència a la polèmica apareguda per les detencions d'acusats d'haver dut a terme accions violentes durant la manifestació que va intentar impedir el funcionament del Parlament de Catalunya el passat 15 de juny. L'article té un valor afegit, que és la visió del professional de la seguretat pública, normalment poc escoltat en els mitjans de comunicació.
Aquest matí, només filtrada la notícia, el twitter ha començat a treure fum. La previsió de 22 detencions per part dels Mossos d'Esquadra, ordenades per l'Audiència Nacional, pels fets del 15J al Parlament han encès la flama i tuits i retuits han fet la resta. En aquell moment, un pensament contrariat m'apareixia en la ment: què podia pensar, que resulta certament curiós les mostres d'afecte cap als 22 imputats per causar aldarulls, desordres públics i principals instigadors del bloqueig al Parlament, seu de les decisions més importants que afecten aquest país? Només a tall d'apunt, la gent recorda que més de 3 milions d'electors van votar a les diferents formacions polítiques que actualment tenen representació a la cambra catalana? És que aquests electors no tenim drets? Apostant per una reflexió en veu alta: penseu que s'ha de respectar a aquells que no respecten res, que abanderen tenir molts drets i poques obligacions, i que pensen que qualsevol pensament o idea justifica obviar les regles del joc democràtic quan hom li plagui?[Resultats de les Eleccions 2010 al Parlament de Catalunya] És constant la criminalització de titulars de premsa que, procurant un judici paral•lel, incriminen aquells detinguts policials per un o altre delicte, i sovint, la ciutadania ho accepta. Ara bé, avui a l'ambient es respira tot el contrari, sembla com si la justícia, i de retruc, la policia, hagin de justificar fer el que cada dia fan: identificar els delinqüents (el Codi Penal tipifica nombrosos delictes, no només persegueix els robatoris, les violacions o les violències domèstiques), detenir-los i recollir-los en declaració. Encara no acabo d'entendre la solidaritat social, no cap a les idees o plantejaments del moviment 15M, que es poden entendre, compartir o rebutjar, sinó l'amnistia cap a aquells que sobrepassen els límits legals conscients d'allò que estan fent però emparats amb el possible anonimat que els pugui facilitar la ciutadania.
Espero que els assistents a la manifestació convocada per avui a Barcelona tinguin clar què reclamen, per què si la protesta s'ha de centrar en l'actuació policial arran d'una decisió judicial i no en possibles mancances, injustícies o errors del sistema, les proclames tornaran a veure's abocades al fracàs. La complicitat amb el gamberrisme, la burla a les institucions i l'aposta pels desordres públics resta credibilitat a certes reclamacions que es podrien incloure, ben plantejades, en els debats de política general de qualsevol estat o país.
F. 93 454 97 03