Deixant enrere el 2011
L'estat de la geopolítica en acabar l'any en curs no deixa de ser preocupant, especialment tenint en compte els successos de les darreres setmanes. Fem una mirada realista a com es presenta el 2012, tot recordant aquells moments de la història en que una excessiva prudència va acabar portant a terribles guerres i milions de morts
Els darreres atacs de radicals musulmans contra cristians a Nigèria poden provocar una guerra civil en aquest país africà; els Germans Musulmans egipcis, guanyadors de les eleccions en aquest país, declaren que governaran aplicant la Xària (llei islàmica), "tal com hem dit des de 1928"; Iran està a punt de concloure el seu programa d'armament atòmic; la Xina segueix ampliant el seu programa de crear una marina de guerra d'alta capacitat operativa; Corea del Nord pot estar disposada a obertures molt petites, fins i tot a canviar menjar per la destrucció d'armament atòmic; Rússia segueix el seu doble programa de nacionalisme i rearmament, alhora que recupera els seus aliats de l'era soviètica; Síria amenaça amb utilitzar a Hezbolla si se li impedeix seguir amb les matances, i els enviats de la Lliga Àrab, no veuen rastre de repressió; els grups d'ultradreta creixen a Europa...
En aquesta repassada, que no deixa de ser superficial, veiem quatre escenaris de conflicte amb armament atòmic -Iran, Corea del Nord, Xina, Rússia- (de moment, deixem de banda Pakistan), mentre la resta estan lligats amb el radicalisme islàmic.
Començant per aquest segon escenari, el del món musulmà, trobem que la primavera àrab encara no ha donat cap fruit perceptible, més enllà d'acabar amb uns tirans, en països que corren el perill de canviar-los per règims d'igual crueltat. Si els Germans Musulmans porten a terme el que diuen, "des de 1928", any de la seva fundació, no tant sols aplicaran la més estricta llei islàmica, sinó que, a més, els cristians del país corren greu perill, ja que una de les constants d'aquest moviment ha estat l'atac a les comunitats cristianes i jueves (però d'aquests ja no en queden) d'Egipte. Cal recordar també, que durant la 2ª Guerra Mundial, els Germans Musulmans van posar-se al servei de l'Alemanya nazi, i van reclutar voluntaris musulmans per a la Wermatch i les SS. Aquests fets, mai han patit cap mena de condemna pels successius líders de l'organització. A més, el fet de ser un país fronterer amb Israel, és fàcil que provoqui en un règim islamista la temptació d'atacar l'estat hebreu. I per acabar-ho d'adobar, hi ha la qüestió del canal de Suez, un indret d'imprescindible pas per a la normalitat del comerç mundial i especialment el petroli.
Pel que fa a Nigèria, els atacs de radicals islamistes contra esglésies cristianes, no tant sols pot acabar provocant una guerra civil, sinó que pot encendre tota la zona, ja que hi ha molts països amb població dividida entre musulmans, cristians, i animistes, aquests darrers objectius també dels radicals musulmans, com s'ha vist a Sudan durant dècades.
Canviant de continent, Iran és l'escenari on de forma immediata ha de succeir quelcom. Occident no es pot permetre que un estat que ha patrocinat el terrorisme a nivell mundial, disposi d'armament atòmic, és així de simple. Si el govern d'Iran pot organitzar matances com les de Buenos Aires, armar Hamas i Hezbolla, per no parlar de qüestions "internes" com les execucions d'homosexuals i dones "adúlteres", a més d'organitzar anualment congressos en que es nega l'holocaust, i que ha estat capaç d'enviar a nens als camps de mines per a que les fessin esclatar ells en comptes dels soldats, tot prometent-los l'entrada directa al paradís...és que pot fer qualsevol bestiesa.
Més a l'est, Corea del Nord ha entrat en un impass del que en pot sortir qualsevol cosa, el problema és que disposa d'armament nuclear i que ja ha demostrat que no li importa la mort de milions dels seus ciutadans per tal de mantenir el règim. Hi ha notícies, però, que indiquen que aquest Estat podria estar plantejant-se seguir les passes de la Xina. De moment, ja negocia amb els Estats Units un programa d'intercanvi d'aliments a canvi de destruir armament nuclear, tota una novetat en la història d'un règim que menysprea la vida humana de forma inconcebible.
Finalment, Xina està seguint un intel•ligent programa d'expansió econòmica, i pot fer-ho tranquil•lament (si deixa morir de gana centenars de milers de camperols, tampoc serà cap novetat en la seva història recent), mentre va creixent el seu programa naval, dotant-se de portaavions i submarins de darrera generació, a més de vaixells de guerra de tota mena, i va implicant-se, ni que sigui com a observadora, en conflictes com els atacs de pirates al Golf d'Aden, o en la intervenció de l'OTAN a Líbia.
No és ments cert tampoc, que la democràcia a Iraq va estabilitzant-se, malgrat que encara queda molt per a fer, i que la situació a Afganistan cada cop és més tribal i de bandolerisme, que d'estricte enfrontament ideològic, que també hi és, però que s'afebleix.
El gihadisme com a ideologia no ha estat derrotat, però tampoc fa grans avenços, encara que segueix provocant morts per tot el món. Cal acabar amb ell en tant que ideologia, i deixar que els països musulmans trobin les seves vies cap a majors cotes de llibertats polítiques i individuals.
Paral•lelament, el renaixement rus, acompanyat de l'expansionisme comercial (pel moment) xinès, posen greus entrebancs als intents democratitzadors en països com Síria, i a accions contra Iran. Els riscos van, doncs, de punta a punta del planeta, i Europa és ben bé al mig, gairebé igual que amb la guerra freda. Cal que decidim cap a on hem d'anar i què volem ser, o correm el risc, si no actuem amb fermesa, que moviments totalitaris, com el nazisme en seu dia, es facin amb el poder i provoquin desastres majors que els d'intervencions quirúrgiques doloroses, però necessàries.
F. 93 454 97 03