Al menys 70 morts en un atemptat a la capital de Somàlia

Un camió conduit per un suïcida i carregat d'explosius ha esclatat a la zona d'edificis governamentals a Mogadishu. L'atemptat ha estat reivindicat per la milícia gihadista Al-Shabab que manté lligams amb Al-Qaeda

L'explosió ha causat danys especialment al ministeri d'educació, on hi havia reunits molts joves que anaven a veure si havien aprovat uns exàmens, el resultat dels quals els podia fer guanyar una beca per a anar a estudiar a Turquia. A més dels estudiants, han resultat morts o ferits força militars i policies, ja que la zona està fortament protegida per a evitar atacs com el d'avui.
De moment, les fonts informen de 70 morts i una quantitat indeterminada de ferits, i testimonis afirmen que el camió era de grans dimensions, d'entre 8 i 10 tones.
La milícia gihadista al-Shabab ("La Joventut" en àrab), ja ha reivindicat l'acció, encara que no es coneix al detall el comunicat de reivindicació, i no podem saber el perquè de l'atac, més enllà de demostrar la força del grup. Aquest, braç armat de la Unió de Tribunals Islàmics, un conglomerat de grups religiosos que apliquen la sharia (llei islàmica) de la forma més primitiva -lapidacions, fuetades en públic, càstigs físics en públic de tota mena-, té relacions amb la xarxa Al-Qaeda, que ha entrenat i proporcionat armes a grups islamistes radicals en aquest país des de la dècada dels 90.
A Somàlia, un país sense estructures d'estat des del 1991, on s'han succeït grans crisis econòmiques degudes a sequeres que han provocat la mort de centenars de milions de persones, es viu un estat de guerra des de fa dos dècades. En un principi, l'enfrontament va ser entre milícies de "senyors de la guerra" i les restes de l'estat en descomposició, i va haver-hi una intervenció de les Nacions Unides que va acabar quan els govern dels Estats Units va retirar les seves tropes després de l'anomenada "Batalla de Mogadishu", el 1993, on va perdre tres helicòpters i van morir 18 soldats nord-americans.
En una situació semblant a la que es va donar a l'Afganistan de la postguerra contra els soviètics, els senyors de la guerra es van fer amos del país i controlaven diferents zones de forma arbitrària. Els tribunals islàmics van sorgir com a forma de posar ordre en aquell caos, però van tenir una deriva gihadista. En els darrers anys, tant les Nacions Unides com la Unió Africana, han enviat tropes al país i estan tractant de reconstruir un govern que sigui capaç de controlar el país.

Envia'm per correu  |  Veure en PDF